"Feliç any 2009"

Dintre d'unes hores direm adéu al 2008, un any que ha passat ràpid però al mateix temps lentament ja que hi han hagut moments que hem volgut que passessin el més fugaçment possible però d'altres que haguéssim preferit allargar-los eternament.

Com sempre, arribats a l'últim dia de l'any, fem una mirada enrere als 364 dies per fer una valoració de tots aquells moments viscuts i extreure'n per sobre de tot els positius que són sens dubte els que ens fan mirar endavant amb un somriure.

No diré que el 2008 m'hagi portat grans alegries, il•lusions, etc., de fet ha sigut un any bastant desastrós però com diria un amic meu: "és igual l'any que sigui, el que importa realment és cada segon que tu visquis i com el visquis", per tant, seré més positiva que mai i emprendré aquest 2009 amb força per lluitar contra tots els obstacles que em depari, amb entusiasme per aconseguir tots els meus objectius, amb ganes de continuar perseguint els meus somnis, amb un gran somriure, amb esperança i amb l'alegria de saber que tinc al meu costat tot de persones que em recolzen.

Deixem endarrera un any per començar-ne un de nou on desitjo a tots aquells a qui estimo el millor en tots els aspectes: alegria, esperança, salut, amor, amistat, felicitat, harmonia, sort, il•lusions, .... i que estigui ple de màgia.

Així que FELIÇ 2009!!! ;)

"Drap-Art' 08"

Aquest cap de setmana s'ha celebrat, al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i a la Plaça dels Àngels, el 5è Festival Internacional de Reciclatge Artístic on ens han presentat les obres basades fonamentalment en la sostenibilitat i el reciclatge creatiu.
Com a novetat caldria esmentar la nova aliança cultural aconseguida per la Casa Serafad (institució espanyola que té com a objectiu fomentar les relacions d’amistat i de cooperació entre Espanya, Israel i les comunitats jueves de tot el món i que completa la xarxa institucional formada també per Casa Amèrica, Àsia, Àrab i Àfrica) que gràcies a aquesta, han pogut participar 3 artistes israelians destacats en l’escena de l’art contemporani: Aliza Olmert, Doron Pollak i Israel Rabinovitz. A més a més, el grup empresarial Hera ha lliurat per primera vegada el premi del "Residu a l'Art" a dos dels artistes que van dipositar el seu granet de sorra en l'exposició col·lectiva realitzada.
DRAP-ART’08 ens ha ofert durant aquests 3 dies, una magnífica exposició col·lectiva d’artistes de quatre continents, entre els quals destacaven Shilpa Chavan de la Índia, reconeguda dissenyadora i fotògrafa, l’escultor català Pau Masiques, el músic Pierre Bastien de França, conegut pel seu treball artístic-acústic o Bryce LeVan, escultor dels Estats Units i que tots ells han utilitzat el llenguatge de les escombraries com a element principal; les intervencions en l’espai públic realitzades amb deixalles; el mercat d’art i disseny de productes reciclats; els espectacles; la mostra de cinema mediambiental oferta per segon any consecutiu per FICMA (Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient); l’espai de reflexió i els tallers de reciclatge intercultural.
Finalment dir, que per cortesia del Goethe Institut de Barcelona, es va poder gaudir de la presencia d'un artista alemany destacat, en Karsten Bott, que va compondre un arxiu d’objectes quotidians de Barcelona en una instal·lació on el que pretenia bàsicament era reflexionar sobre el consum.

"X Fotoconcurs"

Any rera any el carnet jove proposa, per a totes aquelles persones aficionades i amants de la fotografia, un concurs on poder mostrar les seves dots artístiques.

El nom d'aquest és el "Fotoconcurs del Carnet Jove" i enguany és la seva desena edició, on han participat 1435 persones presentant un total de 4722 fotografies, sense esmentar la nova categoria afegida, el mini reportatge fotogràfic, on aquí s'han presentat 98 sèries.

Les bases per participar són clares, el que no està tant clar és quin criteri segueix el jurat realment, fora del que està esmentat dins d'aquestes bases, perquè evidentment no es regeixen ni per l'originalitat, ni la creativitat, ni la simbologia i molt menys per la part artística de les obres presentades. Per l'únic que es regeixen és, en tot cas, per la qualitat fotogràfica!!!

Us adjunto el link perquè observeu les fotografies premiades i em doneu la vostra opinió al respecte perquè potser sóc jo la que no sap apreciar-les com cal. (ho dubto)

També afegiré les 4 fotografies que vaig presentar perquè tot i que no són tresors d'un valor incalculable si que crec que tenen aquella cosa especial, original, creativa i artística.

http://www.carnetjove.cat/shownode.tjc?id=245683

"Crónica del pájaro que da cuerda al mundo"

Què succeeix quan tot allò que has construït al llarg de la teva vida s'ensorra? Aquesta pregunta podria englobar molt bé les 903 pàgines que formen aquest llibre tant intens, complex, profund i amb l'essència característica d'en Haruki Murakami que sens dubte captiva.

Estem tant immersos en aquest aire de normalitat, és a dir, en aquest ambient rutinari i monòton que ja no som ni capaços de veure, apreciar i valorar el que hem aconseguit durant els anys viscuts i d'alguna manera acabem menyspreant el que és veritablement important.
En quin moment ens n'adonem de tot allò bo i positiu que tenim? Evidentment quan ja ho hem perdut o directament ha desaparegut de la nostra vida. És trist que haguem d'arribar a aquests extrems per reaccionar i lluitar per tornar a recuperar allò que tant hem anhelat i ens ha costat aconseguir.

Em reafirmo dient que aquest autor japonès, en cadascuna de les seves obres, tracta temes que no deixen de ser complicats però que alhora et fan reflexionar i qüestionar-te aspectes del teu propi trajecte de vida. Sense anar més lluny, dins d'aquesta crònica es fa esment de la falta de comunicació, els enganys, la manca de sinceritat i de confiança, etc.

Des del meu punt de vista, crec que sempre és important saber reflexionar per poder trobar aquell punt d'inflexió que ens faci adquirir un cert equilibri.

De cada llibre m'agrada destacar aquelles frases, fragments, preguntes.,.. que personalment em criden l'atenció o que em donen elements que fomenten la reflexió:

- Si no tienes nada que hacer, los pensamientos te van llevando cada vez más lejos. Te llevan tan lejos, que llega un punto en que ya no puedes seguirlos.

- ¿Puede un ser humano llegar a comprender realmente a otro? Cuando deseamos conocer a alguien e invertimos mucho tiempo y serios esfuerzos en éste propósito, ¿hasta qué punto podremos, en consecuencia, aproximarnos a la esencia del otro?. ¿Sabemos en verdad algo importante de la persona que estamos convencidos conocer?

- El destino es algo que se debe mirar volviéndose atrás, no algo que deba saberse de antemano.

- Los recuerdos y los pensamientos envejecen igual que envejece el hombre. Pero hay algunos pensamientos que nunca se erosionan.

- Lo que nosotros vemos es sólo una pequeña parte del mundo. Damos por hecho que esto es el mundo, pero no es del todo cierto. El verdadero mundo está en un lugar más oscuro y más profundo. Dos terceras partes del planeta son océanos y lo que nosotros podemos ver con nuestros ojos no pasa de ser la superficie del mar, la piel. De lo que verdaderamente hay debajo casi no sabemos nada.

- El hombre piensa en el significado de la vida porque sabe con certeza que va a morir algún día, pero ¿quién se tomaría en serio el hecho de estar vivo si viviera eternamente?

- Uno no puede mirarse directamente a la cara con sus propios ojos. Sólo podemos mirar la imagen que nos devuelve el espejo. Y nosotros nos limitamos a creer, de manera empírica, que la imagen reflejada en el espejo es la real.

- Donde hay voluntad se abre un camino.

- El destino se lleva siempre su parte y no se retira hasta obtener lo que le corresponde.

- ¿Sabes cuál es el más intenso de los odios? Aquel que se siente por alguien que ves que alcanza sin el menor esfuerzo lo que tú eres incapaz de alcanzar pese a desearlo con toda tu alma.

Finalitzaré l'escrit posant la sinopsis del llibre:

El joven Tooru Okada, que acaba de dejar su trabajo en un bufete de abogados, recibe un día la llamada anónima de una mujer. A partir de ese momento, la existencia de Tooru sufre una extraña transformación. Su mujer desaparece, comienzan a surgir a su alrededor misteriosos personajes, y lo real se degrada hasta cobrar tintes fantasmagóricos. Mientras los sueños invaden cada vez más la realidad, Tooru Okada deberá resolver conflictos que ha arrastrado a lo largo de toda su vida.

"Va per tu!"

Moltes felicitats, Al!

Ahir va ser una nit de celebracions tot i que la més important, sens dubte, va ser la teva. Dic nit de celebracions perquè mentre celebràvem el teu aniversari, també vàrem poder celebrar els dos justets gols que va marcar el Barça.

Quines coincidències, oi? Mira que hi han dies durant l'any perquè es realitzi un partit tant mític i anhelat per molts culers i madridistes, però resulta que ha anat a caure justament en la celebració del teu aniversari. Va ser un afegit a tota la xerinola que es va fer.

Què dir de la nit d'ahir? Doncs que va estar d'allò més bé, que tothom va posar el seu granet de sorra per fer que fos una vetllada fantàstica, perquè tu ho passessis bé i gaudissis del fet de fer un any més envoltat de tots aquells a qui aprecies, estimes i valores.

Ja en són uns quants d'anys, eh? jajaaja Segurament ja et pesa aquest anyet de més... però et diré que els portes molt bé, excepte per la panxolina que et caracteritza entre d'altres coses! ;)

Volia dedicar-te unes paraules dins el meu blog perquè t'ho mereixes. Després de quasi bé tres anys que fa que ens coneixem... et podria dir mil coses positives de la teva persona, dels moments que hem passat plegats, etc... però no cal que m'explani dient-ho tot ja que a vegades no calen les paraules sinó els fets, els moments, els instants, les situacions viscudes, etc. perquè això és realment el que et perdura.

M'has demostrat ser una gran persona amb un cor enorme que no t'hi cap ni en aquesta caixa toràcica que tens, atent i sincer, honest, amb qui puc confiar i parlar de qualsevol cosa, pacífic i tranquil, sempre tens una mà per oferir si la necessito, alegre i despreocupat ...... tot això es podria definir amb un concepte que és l'AMISTAT i que poques persones valoren realment.

He de donar les gràcies al "destí" per aquella nit màgica on ens vam trobar cara a cara per primera vegada i ens vàrem dirigir unes tímides paraules que amb el temps han desencadenat hores i hores de conversacions i moments inoblidables!

Espero poder continuar celebrant els anys conjuntament!

Molts petons i una grandiosa abraçada!!!

"Happy Pills"

Abans de l'estiu al carrer dels Arcs, prop de la Catedral, es va obrir un local de poc més de 28 metres quadrats.

La botiga de llaminadures és tot un èxit gràcies als dissenyadors de l'estudi M. ja que van treure-li partit a aquest espai tant reduït donant-li un nou significat a aquest producte i convertint el lloc en una farmàcia diferent i peculiar.

L'estudi M, va escollir el nom de "Happy Pills" i en el seu logotip van inserir-li la tant coneguda creu de les farmàcies però amb la singularitat que el color de la qual és rosa fúcsia i que en lloc de dispensar medicines, el que es dispensa són les més desitjades i gustoses llaminadures.

És una de les meves botigues preferides de Barcelona pel que fa a la seva originalitat ja que el "packaging" on van les "píndoles de la felicitat" és similar als envasos de medicaments autèntics. A més a més, trobes una variada gamma d'enganxines per adherir als envasos contra tot allò que fa que en moments determinats et variïn o et baixin els ànims, estiguis de mal rotllo, etc. Un exemple d'aquestes etiquetes autoadhesives seria: contra els dilluns, contra els amics invisibles sense imaginació, núvols roses per dies grisos, etc.

Si un dia quedeu per fer una volta amb els friends per Barcelona us recomano com a parada indispensable aquesta botiga tant característica. No us quedareu indiferents.