La Primavera és una estació plena de color, d'olors i de vida.... i per aprofitar tota aquesta combinació/barreja d'elements recomano que us apropeu al Jardí Botànic de Barcelona perquè podreu gaudir d'un entorn ideal amb unes vistes inigualables.
El Jardí Botànic està dividit per zones amb un denominador comú que és el clima mediterrani, caracteritzat per uns estius calorosos i secs i uns hiverns temperats, on les pluges es concentren a la primavera i a la tardor.
Es pot realitzar un itinerari/recorregut exprés per aquelles persones que disposin de menys d'una hora, però jo recomano aprofitar la visita i gaudir de l'espectacle que ofereix el mateix jardí.
Primera zona "Austràlia":
De clima mediterrani però amb una influència tropical a causa de la proximitat dels monsons oceànics. Aquest fet fa que els sòls siguin molt pobres en nutrients i que el risc d'incendi sigui elevat. En aquestes terres no es troben grans herbívors predadors, fet que explica que un gènere com les acàcies que a l'hemisferi nord és ple de punxes amb fulles reduïdes i dividides com a estratègia defensiva davant dels herbívors a Austràlia no en tingui perquè no li cal. En aquesta zona trobem mimoses, les mirtàcies (eucaliptus, etc.) i les proteàcies (hakea, banksia, etc.). Es poden trobar d'altres espècies d'arbres.
"Cal·listèmon Citrí", el nom del gènere prové de les paraules gregues "kalli" que significa bonic i "stemon" que significa estam, fent al·lusió a l'espectacularitat que els estams donen al conjunt de la inflorescència.
Segona zona "Sud-Àfrica":
És la zona mediterrània més petita. La pluja es concentra a l'estació freda i no és gaire abundant. La influència estival dels monsons tropicals fa que no hi hagi cap època de l'any totalment seca. Malgrat la presència del clima mediterrà, curiosament, la flora d'aquesta regió presenta pocs gèneres comuns a la conca mediterrània. La seva diversitat (sòls, clima, relleu i aïllament geogràfic) ha generat una varietat molt alta i elevada d'espècies endèmiques i rares, considerada de les més riques del món. En el jardí s'hi poden distingir quatre grans tipus de vegetació arbustiva: l'stranveld, el fynbos, el renosterveld sobre sòls molt pobres i les formacions de karoo de transició cap al desert.
Tercera zona "Conca Mediterrània":
L'àrea mediterrània pròpiament dita és l'anomenada conca mediterrània, és a dir, aquelles terres que envolten la mar Mediterrània. Abarca territoris europeus, asiàtics i africans. Les característiques d'aquesta zona són les solucions per adaptar-se als factors ecològics que han influït en la seva evolució:
- fulles dures i resistents (resistència per l'estiu eixut);
- punxes, espines i substàncies tòxiques (defensa contra els herbívors)
- plantes baixes en forma de coixinet o mates que perden fulles a l'estiu (reduir transpiració)
- gran capacitat de regeneració (cinc vegades superior)
L'extensa flora la trobem distribuïda al Jardí en quatre subregions biogeogràfiques:
- Mediterrània oriental (entre Itàlia i el Caucas):
Trobem les coníferes (avets, cedres i xiprers) i boscos caducifolis amb castanyers, freixes i tells. Pel que fa a la formació d'arbustos, predominen les estepes, les ginestes i les asteràcies (amb floretes formades per agrupacions de flors més petites).
- Mediterrània occidental (península Ibèrica i illes Balears):
Presenta un ampli ventall de boscos amb fagedes humides, alzinars o suredes. Abunden les plantes aromàtiques.
- Nord d'Àfrica (des del Marroc fins a Tunísia):
El més significatiu són la comunitat arbustiva de l'argà i li segueixen la gran varietat de palmeres.
- Illes Canàries:
La vegetació canària es considera únicament mediterrània en sentit florístic, encara que té una certa influència subtropical. Destaquen les palmeres de Canàries, el drago, les pinedes de pi i les formacions humides de laurisilva.
No deixeu passar aquesta gran oportunitat que us brinda la Primavera per desconnectar de la monotonia i/o rutina i deixeu-vos fascinar en un paratge fascinant al costat de la ciutat!!
P.D: Llàstima que Xile i Califòrnia estiguin en construcció!!!
