Divendres nit. Som davant la porta del restaurant Dans le Noir, esperant per entrar a viure una experiència sensorial.
Acostumats a tenir tots els sentits, acabem no donant-los-hi el valor que realment tenen. Per això, aquesta nit, posarem a prova la reacció que tenim davant la manca d'un d'ells com és en aquest cas la vista.
Passarem tota la nit sense disposar d'aquest sentit. Un dels sentits més importants ja que gràcies a ell percebem un gran nombre de detalls que ens transmeten informació sobre el nostre entorn i que acabem complementant amb els quatre sentits restants.
Després d'una breu explicació, es presenta el nostre cambrer, en Jose, que serà els nostres ulls durant tota la vetllada. Seguidament ens separen tot i fent una fila per poder col·locar a cada comensal en el seu lloc corresponent. Amb la mà esquerra recolzada a l'esquena del desconegut que tenim davant, comencem a caminar a pas de tortuga en una foscor extrema que resulta fins i tot molesta. El nostre caminar és lent com molt bé he dit i mentre ens anem endinsant fins a arribar dins d'un menjador que desconec quina decoració, color i disposició té, vaig escoltant comentaris de la meva pròpia fila: "No corráis", "Más despacio"... juntament amb riures que demostren nerviosisme i tensió.
Sembla mentida com el fet de no veure res, en una foscor absoluta i densa, fa que el nostre cos reaccioni de les maneres menys esperades. La inseguretat fa acte de presència en molts de nosaltres al veure que no sabem ni què o qui tenim al voltant. La incertesa ens descol·loca.
Asseguts en les nostres cadires corresponents, començo a tocar tot el que tinc al meu abast per saber les formes de les coses, la distància entre elles,... i en aquest moment d'inspecció, algú m'agafa la mà. Entre riures, el noi del costat que feia la mateixa inspecció que jo, afegeix "Aún te comeré la mano". jajaja
Em costa que els ulls se m'adaptin a aquesta negror. No sé si tenir els ulls oberts o tancats!!.
Ens porten el primer plat i malgrat que els coberts són presents, no els faig servir en tota la nit. Adopto la meva actitud més primitiva tot i fent ús d'un altre sentit, el tacte. Les mans em serveixen d'ulls. Gràcies a elles, puc saber on està el plat i dins d'aquest què hi ha. Manipulo tot el que vaig menjant. Les textures entre fredes, calentes, viscoses, rugoses, llises, rodones,... produeixen sensacions vàries que em fan fins i tot gràcia. Assaborejo la més mínima cosa que em poso a la boca per identificar què estic menjant.
Mentrestant, entre queixalades, vaig bevent vi. Quina mena de vi? Blanc, rosat, negre.... Olores el contingut de la copa, tastes i intentes esbrinar què estàs prenent. No és tan fàcil com sembla identificar-ho. Els gustos canvien quan et manca un sentit. Els moviments són "torpes" perquè no saps a quina distància deixes les coses a la taula. Durant la nit, acabo perdent una forquilla. :P
El nostre cambrer, en Jose, té un do de gent fantàstic i ens amenitza l'estada, fent acudits i explicant-nos anècdotes seves per crear un ambient més distès.
Quasi arribant als postres, algú comenta que el silenci (el poc que hi havia ja que curiosament la gent parlava un xic més alt del que és habitual) li resultava molest ja que feia que es sentís sol.
Finalitzats els postres, en Jose ens comenta que si en qualsevol moment volem marxar només li hem de comentar. Doncs un nombre elevat crida que ja volen marxar perquè estan angoixats.
Seguim el mateix procediment per sortir de la sala. Tots en fila i amb la mà esquerra recolzada sobre l'espatlla, sortim en direcció al hall, on un cop allà la llum és d'allò més dolorosa!!! Com si m'haguessin fet un flash repetides vegades. No podia obrir els ulls i em feien un mal considerable. jajaaja
No podíem marxar d'allà sense saber el que havíem sopat. Per tant, tot el nostre grup de desconeguts (que al final de la nit ja ens coneixíem una mica perquè havíem compartit plegats aquesta experiència), vam estar dient que ens semblava que havíem menjat. Va ser sorprenent veure com el fet de no veure el que menges, fa que et varii el gust i per tan que confonguis el peix amb la carn. Dic això perquè jo estava convençuda d'haver menjat esqueixada de bacallà i resulta que era steak tartar de vedella amb guacamole. Impressionant!!! Continuo pensant que era esqueixada de bacallà! jajaja :P
El tema dels vins... també va ser curiós saber que tota l'estona estàvem bevent el mateix però en diferents varietats.
Què dir-vos? Us recomano apropar-vos a viure aquesta experiència perquè no és fàcil conviure amb la manca d'un sentit. A més a més, passareu una estona molt agradable amb desconeguts i estareu ben cuidats gràcies al cambrer que en el meu cas el felicito per la seva atenció tan personalitzada envers nosaltres.
