"Ramen-Ya Hiro"

Feia temps que em volia deixar caure pel nou restaurant del conegut Hiro, xef japonès, on les cues de l'entrada són un clar indicatiu del seu èxit com a cuiner. 

És cert que el local és molt petit o millor dit, molt acollidor, i amb prou feines hi caben vuit taules més cadires (totes elles enganxades les unes amb les altres) i una barra com les autèntiques tavernes japoneses on just a darrere d'aquesta es troba la cuina. Això fa que puguis veure en Hiro directament elaborant els seus brous, etc. 

Sens dubte el lloc és si més no curiós... miris on miris, veus tot d'elements de la cultura japonesa (dibuixos, objectes, etc.). 

Mirant i remirant la carta, els ramen són els que m'estan demanant a crits que els provi... així doncs em demano uns bons ramen de soja. 

Quan el cambrer, molt simpàtic ell, em porta el bol, em quedo meravellada de veure la clàssica estampa dels bols de fideus de moltes sèries mítiques japoneses que possiblement tots hem vist alguna vegada a la nostra vida. Em fa gràcia veure el "kamaboco" com a element principal en la presentació del ramen.

Si busquem l'etimologia de la paraula "ramen" veurem que hi ha un debat pel mig i que no hi ha una posició clara, però com que jo m'he de decantar per alguna d'elles, em quedo amb la que fa referència al significat de la síl·laba "ra"= estirar i "men"= fideu. 

Evidentment l'origen del ramen és xinès, però després de la II Guerra Mundial aquest comença a fer-se lloc a Japó. Als anys 50 es comença a elaborar a la ciutat d'Hokkaido el "Sapporo ramen", plat que es va fer molt popular. D'aquí a que s'hagi quedat aquest nom.

Quins són els ingredients més importants per fer un bon ramen? Doncs bé, principalment els fideus artesanals, el brou que pot ser de: Shōyu (= salsa de soja) considerada la més japonesa o de Miso (pasta aromatitzant fermentada feta amb llavors de soja i sal marina), les algues nori, el chashu (cansalada de porc guisada) i el kamaboko.

Si voleu degustar un bol d'aquests, us incito a què us apropeu ben puntuals al restaurant "Ramen-Ya Hiro".... on de ben segur en sortireu satisfets.

Us deixo amb un breu reportatge fotogràfic:

 Xef Hiro Kiyoshiyuki. El seu nom significa "arbre gran" i el seu cognom "la sort va amb ell".

 

 

 Intentant pescar el "naruto", un tipus de kamaboko. Fa forma d'espiral en referència a un remolí en el mar prop de la ciutat japonesa de Naruto. Aquest és una pasta de peix processada del marisc japonès.

 El meu bol de ramen de soja!!!

 Mmmmmmmm..... exquisit!!!! ^^

 Trufes de te verd i kinoto!!! Boníssimes!!!

Fins i tot el lavabo masculí està tematitzat amb un samurai!!! jajajaaja :P

"Flamenco 5 estrellas"

No sóc cap amant de la música flamenquilla però sempre he pensat que anar a un "tablao flamenco" i viure en primera persona aquest estil musical havia de ser completament diferent.... doncs dit i fet!!!

Prop de les 18:20h de la tarda, la gent va entrant dins del "Tablao Flamenco Cordobés" situat a les Rambles de Barcelona.

L'entrada disposa d'un templet inspirat en el "Patio de los Leones" i una petita font àrab... que ja t'avancen una mica l'on estàs.

Pujant per l'escala, ens trobem la recepció on un metre ben engalanat ens indica el camí per arribar a la sala d'espectacles. La sala d'espectacles és una cova per garantir la millor acústica. L'espai l'han aprofitat al màxim perquè les cadires estan enganxades l'una al costat de l'altre (separades amb algunes mini taules rodones), l'escenari queda ben a prop dels espectadors perquè no ens perdem cap mena de detall i perquè poguem gaudir al màxim d'una sessió autèntica de flamenc. Mentre esperem que tothom ocupi el seu lloc corresponent, un cambrer ens serveix un bon got de.... sangria i olé! jajajaa

S'esvaeixen les llums, deixant únicament un focus central que il·lumina uns arcs situats a l'escenari i d'entre ells comencen a sortir els artistes que es van situant en el seu lloc. Tenim la sort de comptar amb un repartiment d'artistes de luxe, ja que les "bailaoras" que ens trobem són Belén López i Karime Amaya (la màxima expressió del ball flamenc!!!!), acompanyades dels "bailaores" José Maya i Barullo! Evidentment també comptem amb la presència d'uns "cantaores" extraordinaris com són Juan Manzano, conegut amb el mot "El Coco" i Antonio Villar... però aquests "bailaores" i "cantaores" no serien res sense uns bons acords produïts per les guitarres d'en David i l'Israel Cerreduela, que li donen el toc final a tota aquesta posada en escena.

Entre "cantes", palmes i "zapateaos"..., t'envaeixes d'una energia que fa que involuntàriament vagis participant mentre vas veient l'actuació, tot i acompanyant-los fent palmes o fins i tot recolzant-los amb un senzill però valuós "OLÉ!"!!!

Destaco la meravellosa actuació de Karime Amaya perquè sens dubte té l'art a la sang!!!! Es nota que li encanta el que fa i li posa sentiment a cada petit gest que realitza. Ho dóna tot i més quan balla i és digna d'admirar la força que desprèn en cada "zapateao". Només veure-la em donaven ganes de picar de peus però al mateix temps pensava lo dur que ha de ser fer-ho perquè per molt cansada que estava, ella continuava amb el número treient l'energia de sota de les pedres!

Només tinc una paraula per descriure aquesta experiència: IMPRESSIONANT!!!!!!

Us deixo amb un mini reportatge fotogràfic:

 "Karime Amaya", és la neboda-néta de la Carmen Amaya.

 "David i Israel Cerreduela" (són pare i fill), David és conegut amb el mot de "Caño Roto" (una de les cunes de la guitarra flamenca a Madrid) i fill del famós guitarrista "El Nani".

 "Belén López", de mare cordovesa i pare sevillà, s'inicia molt primarenca en el món de la dansa malgrat que pertany a una família sense tradició flamenca.

 

 

 "Juan Manzano - El Coco" cantant gitano del barri de St. Roc (Badalona), criat en l'atmosfera més adequada del flamenc, arrodonida per cantar, tocar i ballar.

 "Antonio Villar", sevillà de naixement, comença en el món del cante en el 1996 dins la companyia d'en Farruco.

 

 

 "José Maya" pertany a una família d'artistes. La seva carrera com a bailaor comença als 9 anys.

 

 

 "Barullo", nét de Farruco, fill de Pilar Montoya "La Faraona", ha seguit els passos d'ells perquè amb 5 anys ja debutava amb el seu avi, el mític Farruco.

 

 

P.D: Gràcies per totes les sorpreseeeesss!!!!! :)