"El regal de la comunicació"

Vaig comprar-me aquest llibre eclipsada pel títol tant suggerent que té però he de dir que em vaig endur una petita decepció perquè m’esperava una altre cosa.

Després de llegir-me el breu resum del contingut d’aquest, pensava que ens donaria realment alguna eina útil per poder millorar la nostra comunicació interpersonal.

La comunicació és essencial, des del meu punt de vista, i evidentment és important saber entendre i emprar tots els factors que influeixen dins d’aquest procés comunicatiu.

Comunicar-se no és solament parlar, ja que la comunicació és molt més que això. Dins d’aquesta s’ha d’establir un feedback on l’emissor i el receptor estiguin dins del mateix canal. A més a més, s’ha de tenir en compte que la persona no només es comunica parlant sinó també a través dels gestos, les mirades, l’entonació, etc. Dir, que és fonamental aprendre a escoltar perquè sense això és impossible que hi hagi un diàleg coherent entre els interlocutors.

Destacaré alguns paràgrafs o frases que m’han semblat interessants:

- Qui sap escoltar posa un signe de qualitat a les relacions.

- No detectem mentides, descobrim les emocions que les mentides desencadenen.

- La funció de les emocions consisteix a afavorir la continuïtat de la vida.

"Visca el progrés"

Comencem la setmana estrenant nou recorregut i horaris de la línia C2, degut a les obres de l’AVE a l’estació de St. Andreu Comtal, i què és el que ha succeït? Evidentment que els usuaris de RENFE hem tornat a sortir perjudicats ja que hi han hagut avaries vàries, demores inacabables, supressió de trens, etc.

Si analitzéssim tots els factors que hi entren en joc com per exemple la pujada abismal (any rere any) de la tarifa dels bitllets que ja suma una quantitat de 7’70 euros una targeta de 10 viatges, sense tenir en compte que a més zones més cara és (4 zones = 27 euros únicament 10 viatges); la cantarella que ens brinden dia darrera dia els altaveus de les estacions pertinents amb el missatge: “és imprescindible validar la targeta perquè sinó serem penalitzats amb una multa degut a que no es pot viatjar sense bitllet”; les demores que ens fan perdre d’altres trens i arribar tard als llocs, quan et pegues cada dia una matinada impressionant per poder arribar amb temps; les reduccions de velocitat enmig del trajecte que fa que anem més lents que un nen amb tricicle; ... tot això fa que realment et plantegis moltes coses. La primera d’aquestes és: on caram van a parar tots els diners que paguem els usuaris pel bitllet?. La segona seria: què significa transport públic? Perquè personalment crec que de públic no en té res ja que per mi "públic" significa apte per tothom i tenint en compte que la gran part de la societat està a l’atur, molts d’aquests ni tant sols cobren el que els pertoca degut a que no han arribat als mesos mínims per cobrar-lo, els sous estan congelats i no augmenten però en canvi el que augmenten són els preus de tota la resta de coses, etc., no crec que els preus siguin assequibles per a totes les butxaques i tampoc crec que hi hagi una relació de qualitat-preu perquè viatgem moltes vegades com si fossim animals, en unes condicions bastant miserables.

Sincerament si aquest és un país de progressió... he de dir que dec estar cega perquè la progressió no la veig enlloc i realment em fa pànic obrir els ulls cada dia ja que l’únic que veig són desgràcies i regressions.

Si una cosa tinc clara és que cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres!!!

VISCA EL PROGRÉS!!!

"El petit príncep"

Segur que us heu sorprès al veure que m’he llegit aquest llibre. No és el primer cop que me’l llegeixo i tampoc serà l’últim.

“El petit príncep” és un dels pocs llibres infantils que pots/hauries de llegir en les diferents etapes de la vida. Suposo que us preguntareu el per què, oi?

Doncs bé, puc dir que aquest llibre quan el tornes a llegir passat els anys, el veus o l’entens d’una manera completament diferent ja que degut a l'evolució que hem fet al llarg dels anys (amb tot el que això implica), ets capaç d’extreure-li petits detalls que abans no veies, li trobes un significat més profund, ... i sens dubte un cop finalitzada la lectura, no et quedes mai indiferent.

He de dir que està ple de valors i plegat d’una màgia innocent necessària en aquest món on gairebé tothom ha perdut aquella part de nen/a tant imprescindible per escapar d’aquesta realitat tant dura.

Destaco una magnífica frase (almenys des del meu punt de vista):

- L’essencial és invisible als ulls.