"Una finestra oberta al món": 1/8/09

6h del matí, acabo de fer els últims retocs a la maleta mirant de no deixar-me res essencial ni imprescindible. Finalitzada la revisió d’aquesta, l’agafo per emprendre el que serà un dels recorreguts més llargs i llunys de casa fins al moment.

Arribant a l’aeroport del Prat, els nervis es van apoderant poc a poc de mi, de les ganes que tinc ja de posar els peus en una ciutat com és Nova York!!!

Després de ves a saber quantes hores d’avió, on ja no saps on posar les cames, aterrem al JFK (John Fitzgerald Kennedy) International Airport, el més concorregut i conegut dels EEUU.

Digueu-me corqui, però només arribar a l’aeroport, el primer que vaig fer va ser sortir escopetejada per anar a buscar la maleta de la cinta transportadora i obrir-la, ja que la menda havia guardat quicos i arròs inflat dins de la maleta!!! Jajaja Sóc única en la meva espècie, oi? Doncs bé, quan la vaig veure per la cinta la vaig agafar i em vaig quedar perplexa de veure que enlloc de ser de color verd era negra de la quantitat de merda que porten aquests avions d’avui dia!!

En fi, ràpidament obro la maleta i com si fos una capsa d’aquelles que els hi dones corda amb una manivella i de sobte et surt disparat un pallasso d’aquells que et donen un ensurt de mort... doncs igual va passar amb la meva però amb la diferència que enlloc d'un pallasso va sortir disparat a pressió un dels meus tangues!!! Jajaja Aquestes coses només em poden passar a mi!

Només trepitjar Nova York em vaig quedar enlluernada de les llums i de l'ambient que es respira. Sens dubte podria dir que és “The city that never sleeps”!!!

A totes hores hi ha un barullo impressionant de gent de tota raça i cultura fent vida al carrer; al matí tothom va esmorzant el seu cafè de mida industrial tal i com estem acostumats a veure a les típiques pelis americanes; la gent té uns modals i una educació extrema ja que només donar-te un petit cop ja t’estan dient “sorry”; cada carrer fa el triple que aquí a Barcelona (dir que allà no són pomes sinó blocs o quadres); hi ha un control policial enorme pel que fa al tema de respectar les normes establertes ja siguin de conducció o de qualsevol altre cosa; tot està bé de preu menys l’aigua que és el que més car tenen; ....

Dit tot això, què us sembla si us penjo el petit reportatge fotogràfic que us he seleccionat amb la seva breu explicació?:

Creuant l'atlàntic per poder trepitjar terres neoyorquines!! (amb petites turbulències!)

Broadway de nit!

Rockefeller Center amb les seves gàrgoles característiques.

Vistes des del Rockefeller Center (pis 62 aprox.)

Qui s'ha deixat aquest maletí? jajaja :P

Escacs gegants enmig de Broadway.

Flatiron Building.

Zona 0.

L'única esglèsia que va quedar intacta després de l'atemptat i va ser el refugi de totes les famílies afectades!

L'estàtua de la Llibertat!

"Charging Bull", escultura en forma de toro que simbolitza l'optimisme, l'agressivitat i la prosperitat financera de Wall Street.

Travessant el pont Brooklyn.

En el Subway.

Homenatge a Michael Jackson a Harlem.

Central Park.

"Strawberry Fields", homenatge a John Lennon dins de Central Park.

D'això se'n diu una bona hamburguesa americana!

Interior del Hard Rock Cafe.

Quin és aquest musical?

Fum que surt de sota terra, concretament de les clavegueres, dels aires acondicionats i les calefaccions.

Senyals.

Aquesta és per ells l'amanida "Iceberg Wedge" en el restaurant Junior's. Quan me la van portar la meva cara era tot un poema. Avui dia a qualsevol se li diu cuiner!!