Sort que som, teòricament, "éssers lliures" en aquest món, eh? jajaja
De fet està més que comprovat que de llibertat d'expressió en tenim ben poca i sinó només em cal veure la polèmica que s'ha generat per expressar obertament un pensament!!
Des de Gener circulen dos únics autobusos amb un senzill eslògan publicitari. El missatge és: "Provablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida".
Des del meu punt de vista no atempta contra la integritat de cap persona, ni ofèn o menysprea a cap ésser humà, ni desprestigia cap mena de religió, ni té una doble lectura,... únicament ens dona un element de reflexió envers la vida en general.
Penso que és una bona campanya per fer-nos obrir a tots els ulls, donant-nos un toc d'atenció, en el sentit que només tenim una vida (la present) i sinó l'aprofitem ara que estem vius... quan ho farem?
Crec que s'estan comportant de manera infantil i que li estant donant una importància extrema a un tema banal, ja que si més no, tothom pensarà finalment el que li sembli més convenient.
Em dona la impressió que amb aquest atac que s'ha començat a fer, per part de l'arquebisbat i el Centre Cristià de Reunions de l'Esglèsia Evangèlica, contra aquesta campanya, ens intentin d'implantar una creença que per ells és universal i aquí és on rau l'error.
Cadascú és lliure de creure o no creure, però evidentment és imprescindible el respecte envers les creences personals.
Puc semblar una aficionada a la lectura perquè sovint us presento breus reflexions i resums dels llibres que he llegit, però ni de lluny és així! jajaja
He de dir que sí que és cert que últimament m'ha vingut de gust esbargir-me d'una manera diferent, en aquest cas com podeu veure és endinsar-me en històries redactades per d'altres persones.
M'ha captivat aquest autor japonès. No sé que té, però des de que vaig comprar el seu primer llibre, d'alguna manera m'he compromès a llegir-me tots els altres que té publicats al mercat per veure què en trec en concret de cadascun d'ells.
"After dark" és l'últim llibre que ha publicat en Haruki Murakami i com sempre està ubicat als emblemàtics carrers de Tòquio. Tota la trama succeeix de nit i en les pàgines del llibre hi ha un rellotge que et marca exactament l'hora en que es realitzen els diferents esdeveniments.
L'autor ens endinsa en una història de dues germanes molt diferents i les seves particulars vides. Poc a poc, l'argument va agafant un caire fosc i un pèl fantasmagòric per no dir peculiar i estrany ja que comencen a succeir situacions complexes.
Com sempre, en Haruki toca temes importants que a vegades només es llegeixen entre línies. En aquest cas, parla de manera molt subtil de la prostitució (de tota la màfia i interessos econòmics que hi ha darrera), del distanciament que es crea a vegades entre les persones i de les comparacions que es fan entre aquestes. Em centro en aquests dos últims temes perquè ja és prou dur el món que ens envolta com per a sobre haver d'escoltar que les persones més properes et comparen, et cataloguen i el que és més important, haver de suportar el pes que això comporta.
La gran sort que tenim en aquesta vida és que cada persona és única i el fet de ser únic comporta ser diferent a qualsevol altre persona. Això és el que dona la varietat i per gran fortuna meva, fa que no hi hagi ningú igual i que cadascú tingui les seves peculiaritats, la seva pròpia personalitat i caràcter, les seves virtuts i defectes, les seves actituds i comportaments, etc. Quan dic "per gran fortuna meva", em refereixo que ja de per si les coses iguals m'avorreixen per tant si tothom fos igual.... per mi seria una gran creu!!! jajajaa
Bé, per no canviar la tònica, aquí us deixo algunes de les frases i fragments que m'han agradat, sobtat, etc.:
- A la que se te contamina el "software", ya no puedes cambiarlo. (potser no li veieu el significat a aquesta frase, però té un significat important al meu parer. Quan vius situacions molt negatives, després per molt que passin els anys i ho intentis superar amb totes les teves forces, d'alguna manera sempre ho tindràs present perquè ho tens marcat i és del tot impossible que desaparegui de la teva vida.)
- El suelo que pisamos parece muy firme, pero, a la que pasa algo, se te derrumba de golpe. Y a la que te hundes, sanseacabó. Ya no hay vuelta atrás. Luego lo único que te queda es ir viviendo sola en el mundo de abajo, entre tinieblas.
- ¿Crees que después de la muerte no hay nada? La nada significa la inexistencia de las cosas y, por lo tanto, tal vez no haga falta comprenderla o imaginarla.
- Para las personas, los recuerdos son el combustible que les permite continuar viviendo. Y para el mantenimiento de la vida no importa que esos recuerdos valgan o no la pena. Son simple combustible.
Sinopsis del llibre:
Cerca ya de medianoche, en esas horas todo se vuelve dolorosamente nítido o angustiosamente desdibujado, Mari, sentada sola a la mesa de un bar-restaurante, se toma un café mientras lee. La interrumpe un joven músico, Takahashi, al que Mari ha visto una única vez, en una cita de su hermana Eri, modelo profesional.
Ésta, mientras tanto, duerme en su habitación, sumida en un sueño "demasiado perfecto, demasiado puro". Mari ha perdido el último tren de vuelta a casa y piensa pasarse la noche leyendo en el restaurante; Takahashi se va a ensayar con su grupo, pero promete regresar antes del alba.
Mari sufre una segunda interrupción: Kaoru, la encargada de un "hotel por horas", pide que le ayude con una prostituta china agredida por un cliente. Dan las doce. En la habitación donde Eri sigue sumida en una dulce inconsciencia, el televisor cobra vida y poco a poco empieza a distinguirse en la pantalla una imagen turbadora... pese a que el televisor no está enchufado.
Des de l'any passat ens bombardegen des de diferents mitjans de comunicació amb campanyes publicitàries amb l'eslògan "Yo propongo condón...".
El ministeri de sanitat ha intentat fer-nos arribar aquest missatge tant important, actualitzant-se una mica, mitjançant el hip hop!
El fet es que la campanya promou l'ús del preservatiu per evitar possibles embarassos i baixar la xifra abrumadora que any rere any augmenta.
A mi personalment em dona la sensació que es pensen que els joves som curts o que no tenim dos dits de front perquè farà uns anys ens venien altre vegada la moto però amb un eslògan diferent que era "Póntelo, pónselo".
Evidentment no és així i som conscients de que és imprescindible l'ús dels profilàctics ja que no únicament prevenen els embarassos sinó que són una mesura de prevenció contra totes aquelles malalties venèries i d'altres molt més severes.
Dic jo, ja que es gasten els diners de l'estat fent aquesta mena de campanyes, es podrien esmerar una mica més i pensar que tota aquesta informació els joves ja la sabem perquè en som conscients dels riscos que comporten les relacions sexuals sense precaucions i haurien de reflexionar sobre quin és el veritable problema per poder actuar en conseqüència i així adoptar unes mesures adequades a la situació.
Aquí us deixo la imatge d'una d'aquestes campanyes publicitàries que m'he trobat dins de la revista "Tot oci". (la veritat és que l'he trobat original i per això la poso!) jajaja :P
Hem començat l'any blancs immaculats degut a la gran nevada que va caure ahir i que ha deixat uns paisatges dignes de veure. A més a més, els nens/es com que comencen l'escola demà, han tingut la sort de poder sortir a jugar de la manera més divertida possible: llençant-se boles de neu! Dic els nens, però algun que altre adult també ho ha fet o ho farà... i jo la primera!!! jajaja He volgut titular l'escrit amb aquest refrany perquè crec que tal com va l'economia d'aquest país... falta ens fan els béns per començar a solucionar aquesta crisis provocada pel poc criteri que tenen (ja sabem qui!!). Us deixo unes quantes fotografies realitzades entre ahir a la nit i aquest matí. Espero que us agradin!! ;)
Com podeu veure l'autor japonès, Haruki Murakami, m'ha enxampat de tal manera que quan acabo de llegir-me un dels seus llibres, automàticament me'n cau un altre a les mans. Ja en porto 5 de llegits amb aquest i us avanço que vaig pel sisè! jajaaja :P
El fet és que si em preguntéssiu quin de tots ells és el meu predilecte, hauria de dir que tots perquè cadascun d'ells m'aporta una cosa diferent. Tots ells tenen aquella essència captivadora que fa que m'hagi enganxat de mala manera en una lectura capaç de transportar-te als carrers, a les situacions i moments que viuen els personatges, a les olors dels llocs, als paisatges, als sentiments que flueixen, etc. i el conjunt de tots aquests detalls explicats de manera amena fan que t'acabis imaginant físicament l'entorn i el quadre que l'autor relata.
"Al sur de la frontera, al oeste del sol" és la traducció castellana que no té res a veure amb la catalana perquè qui se'l vulgui llegir en català, l'haurà de buscar amb el títol de "L'amant perillosa". No acabo d'entendre com és que hi ha aquest abisme tant gran en les traduccions dels títols, però això ja és un tema a part en el qual no entraré perquè em vull centrar en el llibre com a tal.
Dir que és un llibre ple de sentiments, emocions i incerteses on el protagonista estableix un lligam molt fort quan és petit amb una noia i que per decisions inexplicables del destí fa que es separin i que cadascú emprengui una vida per separat. D'alguna manera cap dels dos és conscient de que estan fets l'un per l'altre ja que tenen establerta una connexió profunda. És a partir d'aquí quan el llibre comença a cobrar sentit i quan es resolen totes les hipòtesis que t'has anat plantejant a mida que han anat succeint els diferents esdeveniments envers el protagonista i la seva vida. A més a més, he de destacar la passió cap a la música i més concretament pel jazz que té en Haruki Murakami perquè en cadascun dels seus llibres ens premia amb una selecció dels millors artistes i cançons que representen aquest gènere musical.
Com sempre, és un llibre que recomano perquè són situacions que realment passen i amb les quals t'hi pots trobar i que gràcies a l'escriptura realista que té en Haruki, és possible que per unes hores t'endinsis en una realitat paral·lela i que puguis arribar a sentir l'angoixa, els dilemes, la tensió i l'incertesa del propi protagonista de la història i que descobreixis quina seria la teva reacció envers aquella situació.
Per no trencar la meva dinàmica a l'hora de resumir els llibres, posaré aquelles frases que més m'han agradat o sobtat:
- A veces, hay personas que pueden herir a los demás por el mero hecho de existir.
- ¿Qué esperamos de la vida?
- Hay una realidad que demuestra la verdad de un hecho. Porque nuestra memoria y nuestros sentidos son demasiado inseguros, demasiado parciales. Incluso podemos afirmar que muchas veces es imposible discernir hasta qué punto un hecho que creemos percibir es real y a partir de qué punto sólo creemos que lo es. Así que para preservar la realidad como tal, necesitamos otra realidad -una realidad colindante- que la relativice. Pero, a su vez, esta realidad colindante necesita una base para relativizarse a sí misma. Es decir, que hay otra realidad colindante que demuestra, a su vez, que ésta es real.
- "Pretend you're happy when you're blue. It isn't very hard to do". (és la lletra de la cançó Pretend de Nat King Cole que ve a significar: "Quan estiguis trist, fes veure que ets feliç. No és tant difícil").
Sinopsis escrita rere el llibre:
Hajime vive una existencia relativamente feliz -se ha casado, es padre de dos niñas y dueño de un club de jazz- cuando se reencuentra con Shimamoto, su mejor amiga de la infancia y adolescencia. Y la atracción renace. Hajime parece dispuesto a dejarlo todo por ella... Una historia sobre amores perdidos y recobrados, sobre la consumación de una promesa de plenitud, que destila la indefinible sensación de desajuste con el mundo que acucia al hombre contemporáneo.
