Se m’apodera un sentiment d’indignació enorme quan llegeixo la pregunta realitzada pel Josep Cuní en el seu programa “Els matins” que diu: Els Mestres abusen del dret de vaga???
Estem guillats o què? No entenc res. Realment cada dia que passa veig més clarament com es vol crear una societat d’analfabets, sense cap mena de pensament crític i modelable al gust dels qui governen.
Com a mestra que sóc, és molt trist veure com l’ensenyament a mida que passa el temps va en detriment. No es prima els interessos dels alumnes, s’infravalora la feina que desenvolupem els docents, etc. I la meva pregunta és: què es valora realment? Som conscients del mal que s’està fent en l’educació?
Tinc la sort de veure les coses des de les dues vessants: observadora directa i indirecta, i el que està clar és que NO necessitem un conseller d’educació com l’Ernest Maragall (economista) que no té ni idea de la realitat educativa perquè no la viu. Penso que les coses serien molt diferents si fes una immersió dins del context educatiu i visqués en la seva pròpia pell les dificultats que es troben els mestres cada dia, la mancança de recursos, etc.
Les vagues no es farien si es deixessin les incoherències a un costat, si no s’imposessin les coses sense dialogar, si es prenguessin mesures adients a les necessitats, si s’invertissin en recursos, si es valorés la tasca dels professionals, i un llarg etc. Per tant, les vagues es fan per lluitar contra el que un creu que és just, per intentar canviar les coses a millor, perquè s’escolti la veu del poble....
Us deixo amb l’entrevista realitzada pel Cuní i els membres representants dels diferents sindicats:
http://www.tv3.cat/elsmatins/videos/entrevista
Estem guillats o què? No entenc res. Realment cada dia que passa veig més clarament com es vol crear una societat d’analfabets, sense cap mena de pensament crític i modelable al gust dels qui governen.
Com a mestra que sóc, és molt trist veure com l’ensenyament a mida que passa el temps va en detriment. No es prima els interessos dels alumnes, s’infravalora la feina que desenvolupem els docents, etc. I la meva pregunta és: què es valora realment? Som conscients del mal que s’està fent en l’educació?
Tinc la sort de veure les coses des de les dues vessants: observadora directa i indirecta, i el que està clar és que NO necessitem un conseller d’educació com l’Ernest Maragall (economista) que no té ni idea de la realitat educativa perquè no la viu. Penso que les coses serien molt diferents si fes una immersió dins del context educatiu i visqués en la seva pròpia pell les dificultats que es troben els mestres cada dia, la mancança de recursos, etc.
Les vagues no es farien si es deixessin les incoherències a un costat, si no s’imposessin les coses sense dialogar, si es prenguessin mesures adients a les necessitats, si s’invertissin en recursos, si es valorés la tasca dels professionals, i un llarg etc. Per tant, les vagues es fan per lluitar contra el que un creu que és just, per intentar canviar les coses a millor, perquè s’escolti la veu del poble....
Us deixo amb l’entrevista realitzada pel Cuní i els membres representants dels diferents sindicats:
http://www.tv3.cat/elsmatins/videos/entrevista
