"Mercè 2014!!!!"

Dissabte, aprofitant que eren les festes de la Mercè, vaig anar de ruta per alguns dels espectacles que ens oferia aquesta magnífica festa. Enguany el país convidat va ser Estocolm.

A la plaça St. Jaume, es podia veure a la façana de l'ajuntament una projecció anomenada "Barcekholm", on explicava una mica les diferències o la comparativa entre les dues ciutats (Barcelona-Estocolm) mitjançant una història d'amor entre dos dels edificis importants de cadascuna d'aquestes. 

 

 

 

 

 

Què passaria si uns barcelonins i uns suecs es quedessin tancats en un ascensor? En els barcelonins ens entraria un atac de pànic mentre que als suecs mantindrien la calma.  jajajaja :P

I què passaria un cop poguessin sortir de l'ascensor? Els barcelonins faríem una gran festa mentre que els suecs seguirien amb la seva vida com si res hagués passat!!!! jajaajaja

 

 

El "Midsommar" és la celebració del solstici d'estiu a Estocolm.

 

El "Midsommar" equival a la nostra revetlla/nit de St. Joan!

En el Parc de la Ciutadella, plena a vessar de gent, hi havia per un costat la Van Van-Mercat Gastronòmada (projecte per potenciar l'street food, on més de vint rulots oferien la més variada gastronomia) i per l'altre costat, tot d'espectacles en els escenaris situats en diferents indrets del parc.

 

Començant per Tobies Wegner i el seu "Wallclown", acròbata impressionant que juga amb l'espai, la gravetat i la confusió.... atrapa al públic amb la seva curta però intensa actuació. 

 

 

 

Seguidament "Sirqus Alfon", que amb el seu metxambrat entre llums làser, lluita, circ, teatre, música, improvisació, etc. conquereixen a un públic entregat amb la seva posada en escena!

 Com si estiguessin dins d'un videojoc dels 80!!!!!!

Aquest membre del grup "Sirqus Alfon", manté una conversació en anglès amb un noi del públic i li pregunta com es diu i d'on és, on el noi respon que es diu Oriol i que és de Barcelona. Sense que ningú s'ho esperés, les seves respostes queden enregistrades en aquesta mena de pista de gravació que hi ha al darrere i que posteriorment utilitza de base musical per la seva improvisada lletra de cançó!! IMPRESSIONANT!!!

 Moment tanga!!!! jajaajaja :P

I no podien faltar en els actes de la Mercè les noves tecnologies. Així que de la mà de "Playmid", que combinen la informàtica, l'enginyeria electrònica i el disseny, creen en un dels carrers del parc, unes instal·lacions on els làsers, els colors i els sons electrònics et transporten a les formes més futuristes.

 

 

 

 

 

 

Cada any la Mercè, ens deixa el seu granet de sorra amb els milers d'espectacles que hi ha però amb la petita pega que molts d'ells es solapen i es fa realment difícil abarcar-ho tot!!

"Basílica de Santa Maria del Pi..... SECRETA!!"

21h de la nit del divendres, ens trobem tancats dins de la Basílica de Sta. Mª del Pi per viatjar a través dels segles i aterrar en un de molt concret, el s. XIV. 

Set esglaons ens separen del prebisteri (lloc més sagrat de l'església on a l'edat mitjana només hi podien accedir els sacerdots), que representen els set cels o els set estadis que ens separen de la divinitat. Un cop asseguts en els bancs situats en l'àbsida de la Basílica, les llums desapareixen i només la llum de les espelmes ens il·lumina l'espai. Aquesta llum càlida i l'aroma que inunda la Basílica, seguint el ritual de l'encens segons la tradició cristiana, fan que ens imaginem una mica com es vivia en aquella època. 

  

 

Els grans d'encens són guardats en un recipient conegut com a flascó d'encens i d'allà es dipositen tres cullerades (ritual catòlic) sobre els carbons cremant en el turiferari.

 

"Turiferari" o també conegut com a "encenser", és el recipient que està tradicionalment suspès per cadenes i s'utilitza per transportar l'encens durant una processó.

Davant tenim l'ídol (eix central), que en aquest cas és la verge que ha sobreviscut a totes les guerres i al despreniment del sostre/terra provocat per un canó que va impactar sobre l'església. Al mig, hi ha l'altar i com a curiositat dir que tot altar que estigui consagrat, dins conté una capseta amb relíquies de sants.

Abandonem l'àbsida per entrar dins d'una porta que ens durà a una mini sala i allà, observem tres cavitats a la paret del mur de la Basílica anomenats "sacrarum" (dels pocs o dels únics que queden a les esglésies) on es tiraven per un foradet els líquids sobrants de l'Eucaristia per evitar que fossin mal usats degut el seu caràcter sagrat.

Arribats a la sagristia, ens fan aixecar la vista per contemplar l'única de les quatre antigues mènsules que encara es conserven i que representa la figura de l'evangelista Sant Marc. També hi ha diferents quadres penjats per les parets, però un d'ells crida l'atenció especialment, ja que és el retrat d'un erudit on es desconeix la veritable identitat que s'amaga darrere la calavera que porta pintada com a rostre.

 Mènsula de St. Marc!

 

 

Amb aquesta estampa gravada a foc a les retines, ens carreguem amb unes llànties, el disseny del qual està inspirat en un model del s. XIV, per començar l'ascensió a través dels 260 esglaons i els 40 metres d'alçada que ens duran al cim del campanar. Un campanar diferent dels que estem acostumats, ja que es feia servir com a torre de vigilància. És un campanar fortificat.

 

Pujant per l'escala de caragol, mentre anem comptant els esglaons que ja portem, ens adverteixen que no trepitgem el que fa 100, ja que darrere d'aquest esglaó s'amaga una antiga llegenda on pel que es veu, el constructor del campanar va fer un pacte amb el diable si aquest l'ajudava a construir-lo i va prometre-li entregar la seva ànima quan arribés a aquest esglaó.... però el constructor es va anar fent gran, vell i el projecte va finalitzar a l'esglaó 99 perquè aquest va morir. Aleshores el projecte el va agafar un altre constructor que va seguir amb el campanar inacabat i el diable quan es va assabentar del que havia passat, es va sentir estafat i enganyat i en un acte de ràbia/còlera va clavar la seva pota en el mateix esglaó 100. Amb els anys, l'església va decidir posar els fonaments de nou a aquest esglaó perquè la gent només anava a la basílica per veure la pota i no per assistir a les misses.

No s'aprecia gaire perquè em va resultar complicat fer la foto, però aquest és l'esglaó 100 on està tapada la pota del diable!!!

Després de pujar i pujar sense veure un clar final, arribem a la base on es troben totes les campanes, des de la més petita a la més gran. De sobte, repiquen les campanes senyalant les deu de la nit. La guia ens explica una mica cada campana (totes tenen nom) i d'allà, ens fa pujar per una escala de caragol encara més estreta per arribar a una terrassa superior on des d'allà es tenen unes vistes espectaculars de Barcelona a 360º. 

 

 

 Campana anomenada "esquirolet", encarregada en el seu temps d'avisar als campaners perquè les fessin tocar.

 

Campana "Antònia", la més gran!!

 

 

 

 

 

Una copeta de cava, ens dona peu a brindar per l'experiència i a gaudir dels focs artificials que enganxem gràcies a les festes de la Mercè!!!! 

Un final rodó per una experiència única en aquesta basílica amagada en el cor del barri gòtic!!!!