"IceBarcelona"

Què dir de l'IceBarcelona????? Feia temps que m'hi volia deixar caure perquè després d'escoltar opinions de tota mena, sempre et queda el dubte de quina de totes elles serà la més encertada. Per esbrinar-ho, no em quedava cap més opció que presenciar-m'hi i d'aquesta manera treure'n l'entrellat.

L'entrada es situa tot just en el passeig marítim de la Barceloneta, on la música i el bon ambient ja es respira baixant les escales del carrer Marina.

Tot de gent ballant amb copes a les mans, instruments de percussió, un Dj amenitzant... i una porta amb un termòmetre digital indicant l'esgarrifosa xifra de -12º!!!!! Abric molsut i guants tèrmics col·locats em donen el vist i blau perquè m'introdueixi en el que és el bar de gel de la ciutat comtal!!!!

Un cop dins, me n'adono que estic literalment en un congelador industrial transformat anomenat IceBarcelona. És un local 4x4, on hi ha unes 4 estructures de gel, una barra i para de comptar. Els gots són de gel i certament fa por beure-hi perquè no acabes de tenir-les totes amb tu quan et venen certs pensaments pel cap com..... se'm quedarà el llavi enganxat?? Afortunadament això no passa!!!! ^^

 

 

Al cap d'estar-hi no sé quants minuts.... el meu termòmetre personal, el nas, es va començar a posar en plan rudolph senyalant que el fred ja estava calant dins meu. Possiblement no anava amb la vestimenta més apropiada per estar dins d'un local amb temperatures sota zero.... però tot i així, allà estava amb els meus shorts i les meves flip flop, aguantant estoicament el fred, amb lo fredolica que sóc jo.

Viscuda l'experiència us diré que gràcies a què hi he anat puc dir obertament que et quedes un xic defraudat (des del meu punt de vista) però que mai està de més anar-hi per veure-ho!!!!

"Bienvenu à Paris!!!!"

15:39h de divendres 11 de Juliol, asseguda en un rodalies amb destinació a l'aeroport, em reuneixo a l'estació de Sants amb 2 dels 3 que m'acompanyaran en aquesta nova aventura que de seguida us explicaré. 

Preparats per tot el que ens espera... ens disposem a embarcar en un vol que es demora (per variar) amb destinació PARÍS!!!! Ooooohhhh laaaaaà laaaaaaà!!!!

Aterrem a Charles De Gaulle on el clima ja és diferent que a Barcelona. Es nota la fresqueta característica d'aquesta ciutat. Ens sobte que dins l'aeroport es passegin tant alegrament tot de soldats armats amb metralletes que realment impacten si no n'has vist mai cap a un pam del teu nas.

Analitzada la situació d'on ens trobem, prosseguim a comprar el bitllet que ens durà al centre de París. 

El recorregut en si és llarg, ja que hem d'agafar primer un tren de l'any de Matusalén amb olor de ranci, orina (entre d'altres) i amb els seients tots atrotinats, per després enllaçar amb un metro fins a la parada de Bréguet-Sabin que és la que ens queda més propera a l'hotel. Em va costar un munt aconseguir cobertura perquè "movistar timofònica" no feia automàticament el canvi. 

 

Comptabilitzant el nombre de parades que ens falten fins a poder fer el transbord amb el metro!

 Asseguts en el tren més vell que Matusalén!!!!! jajajaja

  

Observant quantes parades de metro ens queden per arribar a Bréguet-Sabin!!

Estrenant l'habitació! Sembla que no haguem trencat mai cap plat, oi? ajajaaj :P

Tenint en compte que anem tard per sopar pels horaris establerts en aquesta city, decidim anar a un restaurant cubà on tenen la cuina oberta per gent que va al revés del món com nosaltres!!!! Amb el nostre francès macarrònic ens demanem diferents plats que ens costen un ull de la cara però per suavitzar aquesta clavada i com a bons catalans que som.... demanem per beure "karaff d'eau, s'il vous plaît" que vindria a ser una gerra d'aigua gratuïta!!! jajajaaj Xiiiiii, queda de rata ja ho sé... però allà és el costum parisenc! Tots els parisencs per menjar quan van a un restaurant es demanen la tan popular "karaff d'eau" perquè l'aigua d'allà és bona... però no millor que la del Montseny! jajaaj 

Amb la panxeta plena, decidim mobilitzar-nos per la moguda nocturna i conèixer de quina pasta estan fets aquests parisencs tot i deixant-nos caure pel barri de la Bastilla, on hi ha una col·lecció de baretos enganxats els uns amb els altres, d'estils completament variats i xocants. De tots ells, entrem en un que sembla una selva, ple de vegetació a tort i a dret, que fins i tot t'has d'ajupir o apartar per poder passar entre tanta vegetació tupida! Allà em demano un "mojito" que "oooohhhh mon Dieu".... estava més fort que "Hulk Hogan"!!! Allò era foc en estat pur!!! 

"Place de la Bastille" és un lloc simbòlic de la Revolució Francesa, situada on abans es trobava l'antiga fortalesa de la Bastilla que fou destruïda entre el 14 de juliol del 1789 i 1790! Allà es troba aquesta columna, anomenada "Columna de Julio", construïda per commemorar la Revolució del 1830!

 

Per fer baixar les copetes i per finalitzar la primera nit, caminem pel riu Sena tot il·luminat per una lluna impressionant!

 

 

9h del matí, després de poques hores dormides, ens dirigim cap a la zona de Montmartre (turó de 130 metres d'alçada, situat a la vora dreta del Sena en el Districte 18 de París) on allà ens fem un bon esmorzar en una "Boulangerie". Provo un "pain viennois au chocolat", que estava exquisit, acompanyat amb un "Café au lait = Café olé" que no estava gaire bo perquè allà, generalment, el cafè és de mitjó! 

Carregats d'energia, anem a la sortida de metro "Abbesses" (a veses pasa, a veses no! jajaja) per trobar-nos amb en Carlos, el que serà el nostre guia per la ruta del París Bohemi.

Estació de metro d'Abbesses dissenyada per l'Hèctor Guimard amb una coberta verda, d'estil modernista amb tocs d'acer i vidre.

Iniciem aquesta ruta en el jardí de l'Square Jehan Rictus, a la Place des Abbesses, on trobem un mur anomenat "Le mur des je t'aime".

Aquesta obra imaginada per Frédéric Baron i Claire Kito, està construïda sobre una superfície de 40 m², composta per unes 612 rajoles de lava esmaltada, sobre les quals hi ha escrites la paraula "t'estimo" en 250 idiomes. En aquest mur es veuen com una mena de trossets vermells que representen o simbolitzen els fragments d'un cor trencat.

 

Deixem endarrere aquest mur per endinsar-nos pels carrerons que hi ha per Montmartre i així apropar-nos per un dels escenaris on es va rodar la famosa pel·lícula francesa d'Amélie!

 

Una mica més i li desmuntem la parada a l'àrab de la botiga per agafar el cartell d'Amélie! jajaja

  

Seguim caminant per arribar a la "Place du Tertre", és a dir, la Plaça dels artistes. És un dels llocs més emblemàtics de Montmartre i es podria considerar una de les principals atraccions turístiques.

Aquesta plaça es considera com un record de la bohèmia parisenca del s.XIX i principis del XX on Montmartre fou la cuna de l'Impressionisme. A pocs metres trobem la "Basilique du Sacré-Cœur" on l'Assemblea Nacional va decidir construir-la el 1873 com un edifici religiós en homenatge a la memòria dels nombrosos ciutadans francesos que havien perdut la vida durant la Guerra Franco-Prussiana. L'arquitecte que la va dur a terme fou en Paul Abadie el 1875 quan va col·locar la primera pedra però no es va acabar fins a l'any 1914. Aquesta no es va consagrar fins al final de la Primera Guerra Mundial el 1919, és a dir, cinc anys més tard.

 

"Basilique du Sacré-Cœur" està construïda amb una pedra especial anomenada "travertino" que traspua calcita i per això manté el seu color blanc malgrat les inclemències meteorològiques, contaminació, etc. 

  

Té una de les campanes més grans del món, ja que la seva campana "Savoyarde" pesa 19 tones!!!

 

 

Uuuuooooo ja tenim a les eternes vigilants de tot el que succeeix en la Basílica i en la ciutat, són les tan tenebroses i esgarrifoses "Gargouille", és a dir, les gàrgoles!!!!!

 

Ens crida l'atenció la part nord del turó de Montmartre perquè s'entreveuen unes vinyes. Aquesta vinya fou creada en 1933 per perpetuar el record de l'antiga producció de vi i actualment compta amb 1750 m² on s'extreuen cada any unes 700 ampolles.

 

A prop de la vinya ens topem amb "Le Lapin Agile", el cabaret més antic de París. Aquest ha tingut diferents noms: "La guarida de los ladrones", "Cabaret de los Asesinos" i finalment es va convertir en "Lapin Agile". En aquest cabaret s'ajuntaven artistes coneguts com Picasso, Utrillo, etc.

 

El nom de "Lapin Agile" ve donat quan el pintor André Gill va dibuixar un nou cartell que celebrava l'especialitat culinària de la propietària en 1875, un conill sortint de la cassola. El "Lapin à Gill" (conill de Gill) es va transformar en plan graciós en "Lapin Agile" (conill àgil).

 M'encanten els seients invisibles!!!! jajajaaj :P

 

Al costat d'aquestes vinyes trobem fent cantonada "La Maison Rose" on les terrasses desprenen aquell aire bohemi característic parisenc i recreat en tantes pelis franceses.

París està ple d'art urbà. Si ets un bon observador gaudiràs de totes les creacions d'aquests artístes urbans!!!!! (en parlaré més endavant *)

 

Agafem la Rue de l'Abreuvoir (=abeurador) que antigament era un camí que servia per dur als cavalls i el bestiar cap a l'abeurador tot i que actualment aquest ja no existeix. Baixant per aquest pintoresc carreró es visualitza un rellotge de sol instal·lat en la façana de la casa de l'historiador, el comandant Henry Lachouque. Historiador de Napoleó i del Gran exèrcit, va dissenyar el quadrant del rellotge. És un traçat declinant a ponent, es troba uns 6 metres sobre el terra i en la divisa es diu amb toc d'humor que "quan el rellotge soni, el gall cantarà!!".

 Casa de l'historiador Henry Lachouque!!

Les inscripcions del rellotge solar es traduirien així: "Cuando tú suenes (el reloj) , él cantará (el gallo)”!!! 

"Le passe muraille", situat a la Plaça Marcel Aymé, és una escultura de bronze feta per l'artista Jean Marais en homenatge a un escriptor que va viure en aquest barri bohemi i freqüentat per molts artistes. Segons la història, aquest oficinista de Registre anomenat Dutilleul, va descobrir un dia el seu do, la seva estranya habilitat de passar a través dels murs. En un principi va emprar-lo per venjar-se d'alguns dels companys de la seva feina que l'humiliaven, però posteriorment el va utilitzar per robar i fer-se ric amb la mala sort que el van empresonar. Tot i així, en tenir aquest do, va fer-lo servir per passar pel mur i escapar-se. Un bon dia aquest exoficinista va quedar-se atrapat en un mur per sempre tot just en una paret situada davant de casa seva en el carrer Norvins. Jean Marais va realitzar la curiosa escultura a finals de la dècada dels 80 i des d'aleshores es troba allà aquest misteriós i peculiar personatge on les males llengües diuen que si li toques la mà esquerra a l'estàtua, adquiriràs la mateixa habilitat/do que en Dutilleul..... serà veritat????? ^^

  

Abandonem la Rue de l'Abreuvoir per anar a trobar els dos únics molins que encara conserva la ciutat parisenca. Un és "Le Moulin de la Galette", que significa "el molino de la torta", ubicat en el cor de Montmartre, va patir importants canvis i de l'ús que se'n feia en un principi per moldre el blat i fer la verema, va acabar servint de cabaret.

  

"Le Bateau Lavoir" (= Barco-Lavadero) és legendari a Montmartre. Aquest immoble situat en el número 13 de la Rue Ravignan,  és conegut (a principi del s.XX) per haver sigut el lloc de residència i de reunió de nombrosos pintors i escriptors. Conegut com "La casa del trapero", va ser rebautitzat per Picasso i els seus companys el 1904 com se'l coneix a l'actualitat "Bateau-Lavoir".

I l'altre molí que queda és el famós "Moulin Rouge", situat en el barri vermell de Pigalle en el Boulevard de Clichy, als peus de Montmartre. El van crear dos homes de negocis Joseph Oller i Charles Zidler, un 6 d'octubre de 1889, amb el desafiament de què aquest nou cabaret es convertís en el "Palau del ball i de la dona", meta o objectiu que van aconseguir, ja que era la meca de la festa parisenca i que Toulouse-Lautrec va immortalitzar en diferents ocasions. Cabaret on les plomes, les brillantors, els lluentons, el xampany, etc. i on personatges de dubtosa reputació podien trobar dones de mala vida... eren el pa de cada dia. Més endavant aristòcrates van començar a freqüentar-lo tot i barrejant-se amb la classe popular.

  

Entre els artistes més destacats mencionaré a Celeste Mogador, ja que va ser la creadora de la famosa "Quadrille", l'anomenada dansa endimoniada que va fer perdre el cap a tot París i que va donar origen al tan famós can-can francès!

 

Finalitzem la ruta per un París Bohemi i reposem forces tot dinant en una cadena de restaurants anomenada Quick que vindria a ser com un McDonald's d'aquí. Em demano una hamburguesa Spicy d'edició limitada i després de menjar-la entenc per què és limitada.... perquè pica tant que és incomestible!!!!!

Aprofitant que el sol treu el cap per París, ens dirigim als Jardins du Luxemburg situats en el límit del barri de Saint Germain des Prés i du quartier Latin.

 

  

Creats per la reina Marie de Médicis el 1612, consten de 25 hectàrees dividides en dues parts clarament diferenciades. Una d'estil francès i l'altre al més pur estil anglès. Entre aquestes dues s'estén un bosc geomètric, un gran estanc on es lloguen barquets perquè els nens hi puguin jugar i diversos espais d'oci.

La gent gran es reuneix per jugar als escacs!

Aquests jardins d'estil neoclàssic tenen unes 106 estàtues, la monumental font Médicis, l'Orangerie i el pavelló Davidoud. Dins dels jardins es troba el Palacio de Luxemburgo d'estil barroc, que acull al Senat francès.

 Panoràmica dels Jardins i el Palau de Luxemburg.

 

El palau va ser transformat en una presó quan va esclatar la Revolució Francesa i durant la II Guerra Mundial, els alemanys el varen fer servir com a Quartell per acabar construint un búnquer en el jardí. Del jardí inicial només es conserva un monument en un racó preciós que és la "font de Maria Médicis", que li van amputar una part i la van ampliar per l'altre.

 Jugant al joc de les cadires!!!! ajajaajaja :P

 Foto absurda amb unes cadires situades en els jardins on algú de nosaltres es pensava que no es podien moure!!!! jajajaaja :P

 Foto pose!!!! Les donem per vàlides!!! jajajaaj

 

Ens parem a berenar perquè París és molt extens i tot està bastant escampat. Acabes caminant i recorrent molts quilòmetres si realment vols veure el màxim de coses en poc temps. Un bon croissant de mantega i un suc tropical fan que m'aixequin l'ànim per poder seguir caminant i m'ajudin a arribar al gratacel més alt de la city amb 210 metres d'altitud, estic parlant de la "Tour Montparnasse".

Descansant a la boulangerie després d'haver omplert la panxolina!!!

 

 La curiositat del terrat és que les baranes d'aquest es poden desmuntar en 120 segons per transformar-lo en una plataforma d'aterratge d'helicòpters.

Aquest gratacel, situat tot just en les Galeries Lafayette, consta de 59 pisos en total, on en ascensor s'arriba al pis 56 en 38 segons. D'allà has de pujar per unes escales per arribar al terrat i poder gaudir de les vistes a 360º de tota la ciutat, on s'albira la meravellosa escultura de la Torre Eiffel entre altres monuments característics.

 Vista de la ciutat des del mirador de la Tour Montparnasse!

Uuuuuiiiiiii com punxa!!! jajajaja :P

Mmmm.... sí que pesa poc!!! jajajaa

El dia ens està donant tant de si que ens dirigim cap al districte 7 on es troben "Les Invalides", considerat el monument més important de París, ja que és una part molt important del passat de l'armada francesa i a més a més, acull la sepultura de Napoleó. "Les Invalides" és un complex arquitectònic format per "l'Hôtel National des Invalides" on destaca el "Dôme" per la seva cúpula daurada que s'eleva a 100 metres destacant en el paisatge parisenc. Aquest complex fundat per Lluís XIV, fou construït com a residència pels soldats francesos retirats del servei.

 

 

  

Ja que el temps sembla que se'ns aguanti, decidim seguir caminant pel "Champ de Mars" que és un parc gegantí (780mx200m) situat en el mateix districte 7 de la ciutat que separa l'Escola Militar. S'anomena així en honor a Mart, el Déu romà de la guerra. Al llarg de la història aquest lloc ha sigut escenari de morts amb guillotina, grans celebracions i demostracions... sobretot durant l'època de la revolució francesa. En aquest parc/jardí si reuneixen tot de parisencs per passar la tarda entre amics tot i gaudint d'unes espectaculars vistes, ja que aquests jardins es troben sota els peus d'un conegut símbol molt representatiu que associem a París, estic parlant de la Tour Eiffel!!!!

 

Portada de la mà de Gustave Eiffel, aquesta torre de ferro de 300 metres d'altura va ser creada per l'Exposició Universal de París el 1889. Es va construir en poc més de 2 anys. Aquesta torre va portar bastants controvèrsies entre els ciutadans perquè per un costat els artistes del moment la consideraven horrorosa i per l'altre tenia una baixa rendibilitat quan es va acabar l'exposició. Com a conseqüència d'això es va arribar a plantejar la possibilitat de destruir l'estructura en diverses ocasions.

 La Torre Eiffel creix uns 18 cm amb la dilatació produïda per l'escalfor de l'estiu!

Sabíeu que per pujar a la Tour Eiffel teniu dues opcions?? La primera és fer una cua impressionant d'hores per pujar en ascensor i la segona és carregar-te d'energia per pujar els 1665 esglaons que et duen fins al segon pis d'aquesta! Quina barbaritat, oi? jajaajaja

Diumenge a les 7h del matí, em desperto amb els ulls axinats per treure el cap per la finestra de l'habitació i mirar quin temps ens brindarà la ciutat parisenca. Pel que puc veure, intueixo que no serà el millor dia per patejar-nos-la. Carregats amb els paraigües, no ens cal guardar-lo perquè tot just sortint per la porta de l'hotel, la pluja ens rellisca per aquest. Tenint en compte les condicions meteorològiques, decidim agafar el metro que ens aproparà a la sortida de metro de l'Hotel de Ville.

Allà busquem un lloc per poder esmorzar tranquil·lament i carregar-nos les bateries perquè ens espera un llarg dia. Des de la boulangerie, observo des del vidre el carrer on la pluja repica amb força els carrers empedrats. A poc més de vint minuts de trobar-nos amb l'Ignacio, noi que ens farà la ruta pel París Ocult, ens resguardem de la pluja entrant dins l'església de Saint-Gervais-Saint-Protais.

 

Aquesta església coneguda amb el nom de Saint-Gervais, és una església parisenca situada en el quartier del Marais i darrere de l'Hotel de Ville. Fou construïda sobre els fonaments de la primera construcció que es remunta al final del s.IV i és la construcció més antiga de la vora dreta del riu Sena. La seva façana va ser construïda entre 1616 i 1621 sota la influència de l'arquitectura barroca romana. Com gairebé totes les esglésies parisenques, Saint Gervais va patir la ira dels exèrcits alemanys en les guerres mundials però el pitjor moment es va dur durant la celebració dels actes religiosos d'un Divendres Sant de 1918 quan un atac aeri va acabar amb la teulada d'aquesta i la seva caiguda va matar a 88 feligresos i va ferir-ne un 68.

Al cap d'una estona d'estar escoltant l'orgue, ens aixequem dels bancs on estàvem asseguts contemplant la majestuositat de l'interior d'aquesta i sortim per la porta per baixar per les escalinates que donen a un espectacular Om.

  

Davant d'aquest om, hem quedat amb l'Ignacio on ens està esperant. Presentacions fetes, comencem aquesta ruta que de ben segur serà més interessant que la del dia anterior. La ruta tot just comença amb la història que arrossega aquest om de 12 metres d'alt i amb un tronc d'1.5 metres de circumferència. Es diu que ha sigut testimoni de molts fets històrics i es creu que les dones s'apropaven a la nit, en secret, per arrencar-li/tallar-li trossos de l'escorça per preparar pocions contra la pesta. Sigui com sigui, aquest om és d'allò més important, ja que tant dins de l'església com a les balconades, hi ha símbols on surt aquest arbre!!!

Deixem aquest de costat per fer esment a l'església en si com ja he comentat anteriorment i ens apropem a l'Hôtel de Ville, el que seria l'ajuntament pròpiament dit.

 

La façana principal està decorada de personatges destacats de la pròpia city: artistes, polítics, personalitats vàries, etc.

 

 Què deuen ser aquests trets que hi ha a la façana?

Abandonem l'ajuntament i prosseguim fins a arribar a la Place Saint-Jacques on es troba la "Tour Saint-Jacques" d'on parteixen milers de peregrins en direcció Santiago de Compostel·la. És el camí de Santiago francès.

 

En aquesta plaça es troba un campanar d'estil gòtic d'entre 1509 i 1523, que és l'únic vestigi que queda en peu de qui fou l'església Saint Jacques de La Boucherie, ja que aquesta va ser destruïda.

 

Aquest santuari era el punt de reunió i partida dels peregrins que agafaven la "Via Turonensis", nom llatí que rep una de les quatre rutes a França del Camí de Santiago, la més septentrional. Aquests partien cap al sud, travessant Ile de la Cité i arribaven pel "Petit Pont" a la Rue de Saint-Jacques, per on sortien de la ciutat. A la base de la torre es troba l'estàtua d'en Blaise Pascal on segons la història es diu que aquest físic hauria realitzat experiments que demostraven el pes de l'aire el 1648 en la mateixa torre. A l'angle nord-oest s'hi troba una petita estació meteorològica des de 1891 que depèn de l'Observatori de Montsouris. S'hi us fixeu, també es poden veure uns símbols esculpits dels quatre evangelistes (el lleó, el bou, l'àguila i l'home) a les cantonades.

 

Creuem el riu Sena, sota una pluja intermitent que ens fa obrir i tancar el paraigua cada dos per tres, per tenir millors vistes de l'edifici fortificat de la "Conciergerie" amb les seves quatre torres que queden reflectides en el color terrós de les aigües del riu.

 

La Torre de la Pregunta, batejada així perquè és on es reunien els presos durant la revolució per realitzar els interrogatoris; La Torre de Plata, era el lloc reservat per guardar el tresor de la Corona francesa; La Torre de César, on l'acusador Fouquier-Tinville va viure durant els anys de terror portant a terme la seva tasca d'acusacions públiques contra la Reina Maria Antonietta, Robespierre, etc. i on el vent li va bufar en contra tot i morint allà mateix acusat de "jutjar i executar a un determinat nombre de persones sense que hi hagués cap acte d'acusació contra elles, etc."; i finalment La Tour de l'Horloge, coneguda com La Torre del Reloj, és de forma quadrada i es va instal·lar el 1370, considerat el primer rellotge públic de París.

 

L'encarregat de realitzar les escultures va ser Pilon.

 

El rellotge està flanquejat per dues figures al·legòriques que representen la llei i la justícia. La part superior representa la corona francesa en mans de la dinastia dels Valois, ja que en aquell temps també ocupaven el regne de Polònia. Per aquest motiu, sota la corona podem contemplar els escuts nobiliaris dels dos regnes i sota aquests escuts la frase llatina que significa "qui ja ha donat dues corones, donarà també una tercera". Rodejant aquests dos escuts hi ha el collaret de l'ordre de l'esperit Sant, creada pel mateix rei Enric III. Dos àngels emmarquen aquest escut. Existeix una altra llegenda sota el rellotge que diu "Machina quae bix sextam iuste dividit horas iustitiam servare monet leges que tueri" que vindria a ser algo com "la màquina que divideix justament les dotze hores, demana observar la justícia de les lleis que ens protegeixen". La placa del rellotge està col·locada a una altura de 7 metres.
 
Seguim caminant, es podria dir que és el nostre peculiar camí de Santiago francès, i ens topem amb el Mercat de la Ilé de la Cité, considerat el més famós. Els diumenges a part de vendre flors es complementa amb la venda d'ocells i els complements ideals per aquests.

 

Al costat d'aquest s'albira l'hospital més antic de París, l'Hôtel-Dieu, és a dir, Casa de Déu. Es troba associat amb la Facultat de Medicina París-Descartes i està situat tot just a la vorera esquerra de l'Ile de la Cité.

Segons l'Ignacio, l'interior és igual d'antic i lúgubre que l'exterior i fa por posar-se malalt perquè realment sembla que s'hagin quedat estancats en aquella època!!!!

De sobte ens perdem per un carreró que queda al costat de l'hospital per observar un tros de la muralla gal·loromana. És curiós tot el que pots trobar per la ciutat si et deixes portar pels seus carrerons empedrats.

 

Bufa el vent, aixeco el cap i en el gris del cel veig l'atenta mirada d'uns éssers grotescs que contemplen tots els nostres moviments des d'una catedral imponent, estic parlant de la Catedral de Notre Dame.

 

Construïda entre el 1163 i 1245, el nom de la qual significa Nostra Senyora i està dedicada a la Verge Maria. 

 

En els vuit segles d'història ha sigut reformada en diverses ocasions on la més important va ser a mitjans del s.XIX. En 1856 es van restituir quatre de les vuit campanes de la Torre Nord.

 Aquestes campanes, que les tenen en exposició fora de la catedral, es van fondre amb un metall provinent dels canons presos en l'assalt de Sebastopol en la Guerra de Crimea. Com que el metall emprat no era bo per fabricar instruments, es van desgastar molt ràpidament. De fet, tres d'aquestes campanes van haver de ser voltejades perquè tenien buits. A més a més, no sonaven bé ni estaven afinades com la campana major "Emmanuel". L'any 2013 en celebració dels 850 anys de la catedral, es va decidir canviar les campanes. 

Notre Dame es distingeix per tenir dues torres de 69 metres en la seva façana. Si voleu accedir, s'han de pujar 387 esglaons costeruts, ja que no disposa d'ascensor.  

 

Notre Dame té mil i un detalls, però una de les coses que potser crida més l'atenció són les Gàrgoles.

 

Quina és la seva història? Per aquells curiosos com jo, dir-vos que les gàrgoles neixen a l'antiga Grècia on eren éssers mitològics amb cap de lleó, alats i prestaven ajuda/protecció a l'home. Es deia que pertanyien a una raça guerrera que fou creada per ajudar a l'home en les hores nocturnes, quan aquest era indefens.
És per aquesta causa que durant l'exposició solar/diürna, les gàrgoles es mantenen inanimades, per tornar a la vida en la caiguda del sol i d'aquesta manera realitzar la seva tasca protectora. Aquestes també necessitaven la protecció de l'home durant les hores de sol perquè podien ser destruïdes, d'aquesta manera van crear una aliança entre home-gàrgola que malauradament fou destruïda en ser traïdes pels homes.

Aquest mite es va perdre durant segles fins que va arribar l'Edat Mitjana on va reaparèixer com a custodis d'esglésies i catedrals contra el mal i els dimonis.

 

El nom de Gàrgola prové d'una antiga llegenda francesa. S'explicava que existia un dragó conegut sota el nom de "La Gargouille" de coll llarg i retorçat, boca allargada i proveïda de potents mandíbules, celles fortes i ales membranoses que vivia en una cova propera al riu Sena.

La Gargouille tenia atemorida a la població, creava el caos i la destrucció per on passava, s'alimentava d'humans, destruïa amb el foc del seu alè tot allò que s'interposés en el seu camí i escopia una immensa quantitat d'aigua que provocava inundacions. Per aplacar la ira d'aquest ésser esgarrifós, els habitants de Rouen li oferien cada any un sacrifici humà, normalment aquells que eren criminals condemnats perquè d'aquesta manera pagaven els delictes que havien comès. De no haver-hi condemnats per donar-li, se li oferia una donzella.

L'any 60, un sacerdot cristià anomenat Romanus, va arribar a Rouen proposant alliberar al poble del drac a canvi de ser batejats en la fe cristiana i construir una església pel culte. El poble davant la situació que vivia, van acceptar l'acord. Romanus equipat amb tots els elements necessaris per un exorcisme va acompanyà al presoner que seria entregat al drac.

Un cop davant d'ell, amb una sola senyal de la creu, va aconseguir transformar-lo amb un esser dòcil que van lligar amb una corda i posteriorment van cremar a la foguera. Es diu que La Gargouille un cop a la foguera, ni el coll ni el cap se li cremaven, ja que estava acostumada a les altes temperatures produïdes pel seu propi alè. En vista d'aquest esdeveniment, es va optar per muntar el cap sobre l'ajuntament que de passada serviria de recordatori a la ciutat pels mals moments que havien viscut i com a senyal d'advertència.

La llegenda ve a explicar tant l'origen de la paraula gàrgola com per què les gàrgoles de les catedrals eren utilitzades com a embornals d'aigua, evitant així l'erosió de la pared en estar ubicades en les cornises de les esglésies i catedrals mediavals.

Els primers exemples gòtics de gàrgoles són els que observem precisament en la Catedral de Notre Dame.

Mmmmm...... corre una altre llegenda que recau precisament sobre Notre Dame des de l'any 1431, la voleu saber????

Diuen que aquell any van dur a la foguera a la tan coneguda Juana de Arco i que aquell mateix dia les gàrgoles es van despertar del seu son profund i van arrasar la ciutat durant la nit. Des de les grises cornises de la catedral, els monstres alats i cornuts van contemplar l'esgarrifosa i espectacular mort d'una innocent i van decidir venjar-la. Es diu que l'endemà van aparèixer pels carrers parisencs centenars de cadàvers de persones.... concretament aquells que havien assistit al suplici que va patir Juana de Arco just en la Plaza del Mercado.  

Són les gàrgoles ànimes condemnades pels seus pecats o bé són aquelles guardianes que ens protegeixen dels mals que ens amenacen???

Sota la fixa mirada d'aquestes ens col·loquem sobre el "Point Zéro" de França. Aquest medalló per la forma i el símbol que té, s'assembla a una rosa dels vents, però en realitat és el punt zero de les carreteres franceses. Aquest va aparèixer en el segle divuit amb la primera generació d'enginyers cartogràfics que el van materialitzar amb un pòster on posteriorment va ser reemplaçat per aquest medalló que perpetua aquesta tradició!

 

Amb les sabates mullades ens dirigim a través dels jardins al Pont de l'Archevêché on del meu bolso trec un candau per poder-lo penjar en algun foradet que trobem per celebrar la nostra amistat i desitjar que duri molts anys. Fem el ritual pertinent i entre riures i aplaudiments, tiro d'esquenes les claus que cauran en el riu Sena on es perdran en la seva immensitat!!!!!

 "Le Pont de l'Archevêché" és el pont més estret sobre el riu Sena.

 A punt de tirar les claus amb les nostres inicials!!!!

 Cauran al riu o bé es quedaran a la lleixa del pont?? Les cares d'entre circumstància i dubte no auguren un bon final.... però les claus cauen dins del Sena davant la nostra l'atenta mirada.

 Ja el tenim penjat, amb gran satisfacció, enmig del pont en un foradet que hem trobat!!!

Què bonic que queda, oi? És un toc de color i llum d'entre la monotonia del bronze. Fa goig!!!!

Després de la parada que hem fet recorrent l'illa, és hora d'abandonar-la per transportar-nos al Barri Llatí que és on va néixer la vida universitària de París. Tot just en aquest barri hi ha la Rue du chat qui pêche, un carrer amb un nom humorístic, ja que la traducció seria "Calle del gato que pesca".

 

Aquest carrer té 29 metres de llarg i només un metre i vuitanta centímetres d'ample!!!! El que és curiós d'aquest carrer és la història que amaga el seu nom! Segons es diu, en aquest carrer que fou construït en 1540, hi vivia Dom Perlet, un alquimista que tenia un gat negre ben amansat per pescar peixos amb les seves garres en el mateix riu Sena. Es creia que un gat amb aquesta mena de do havia de ser una cosa del diable i per aquest motiu uns joves van decidir matar-lo i tirar el cos al riu. A partir d'aquí la llegenda explica que l'alquimista i el gat eren un mateix ser i quan van matar al gat simultàniament van fer desaparèixer a l'alquimista que no es va saber res més d'ell.... fins que un bon dia van reaparèixer en el barri on el gat negre estava pescant en el Sena.

Si mireu aquesta paret veureu enganxat un dibuix d'un gat que porta una canya de pescar amb un peix! Llàstima que l'estat d'aquest sigui deplorable! 

Passem d'aquest carrer, guardant-nos la llegenda en el record, i ens dirigim a la famosa llibreria independent anomenada Shakespeare&Company, situada en el districte cinquè de París. És un dos en u, ja que convergeixen llibreria i biblioteca amb la característica principal que està especialitzada en literatura anglosaxona! Cosa xocant tenint en compte que estem a França i els francesos són uns grans defensors de la seva llengua. Dins de la llibreria hi ha el "wishing well", és a dir, com un pou dels desitjos on els turistes aprofiten per tirar monedes per veure si la sort els acompanya!

Aquesta és una de les cinquanta fonts, construïdes el 1840 per l'adinerat hereu anglès Richard Wallace, que estan repartides pels vint districtes de París.

Just a la Rue Saint-Jacques, en el nº 27, hi ha aquest rellotge solar dissenyat pel Salvador Dalí com a regal a uns amics seus propietaris d'una botiga de mobles, en els baixos del mateix edifici. Dalí va deixar la seva signatura i l'any d'aquesta, 1968. El rellotge es troba en un lateral de l'immoble a uns 4 metres del terra. El dibuix d'aquest és una dona amb una forma molt peculiar que recorda a les petxines de Santiago, en homenatge als peregrins. 

I parlant de sort, molt a prop de La Sorbonne que és la facultat més prestigiosa de París, nom de la qual evoca a les més altes cotes de l'intel·lecte, reconstruïda entre 1626 i 1642 seguint els desitjos del cardenal Richelieu, es troba l'escultura de Montaigne (important figura del pensament i pare de l'assaig literari) amb la sabata dreta ben llustrada.

  

Segons diuen, l'escultura té la sabata ben llustrada i daurada a conseqüència d'una llegenda que diu que si la toques et durà la fortuna!!! Per si les mosques li poso la mà!!! jajaja 

Sumant quilòmetres a les meves Converse, ens trobem ja al barri de Saint Germain des Prés on encara s'aguanta en peu el cafè-restaurant més antic parisenc datat de 1686, estic parlant del "Cafe Procope tenu par zoppi" on Voltaire o Rousseau eren contertulians habituals.

 El carrer empedrat fa un desnivell important!

Prop del cafè hi ha la Place Saint-Sulpice que salvaguarda l'església més alta i amb el mateix nom. Reconeguda per molts per la pel·lícula del Codi da Vinci, es tracta d'un edifici de 1646, construït sobre els fonaments d'un temple romànic del s.XIII que no va finalitzar-se fins a un segle més tard.

Està vist que París amaga milers de misteris i curiositats d'entre les quals destaco un poema en vers de 100 línies escrit pel poeta Arthurd Rimbaud sobre la façana de la Rue Férou, anomenat Le Bateau Ivre (el barco ebrio), que està escrit d'esquerra a dreta.

 

Finalitzada la ruta, acomiadem a l'Ignacio i agafem el metro per acompanyar a un de nosaltres fins la Place Charles de Gaulle Etoile on d'allà li sortirà un bus llançadora que el durà fins a l'aeroport. 

 

Just en aquesta plaça es troba l'Arc de Triomphe, de 50 metres d'alt i amb una base de 45x22 metres. Aquest arc representa les victòries de l'exèrcit francès sota les ordres de Napoleó i des d'ell parteixen radialment 12 avingudes una de les quals és la famosa Champs Elysees. Avinguda que a gust personal vindria a ser com un Passeig de Gràcia. Tenint en compte el nom, t'esperes uns extensos camps ben cuidats i en comptes d'això et trobes unes avingudes enormes asfaltades, plenes de botigues luxoses, etc.

 

En els quatre pilars de l'arc es troben gravats els noms de les batalles guanyades pels exèrcits napoleònics i els dels 558 generals francesos.

 

Buuuufffff, a les 15h de la tarda i sense haver fet cap àpat més després de l'esmorzar a primera hora, la nostra panxa és pitjor que un festival d'Eurovisió! Ens fem un kit kat per carregar forces, descansar lumbars i peus perquè realment estem matxacats de tant patejar una ciutat que tot ho té escampat. És com si un huracà hagués passat per allà i ho hagués enviat tot el més lluny possible!!!

Sota un cel gris i una pluja incessant, sortim del restaurant per continuar el nostre camí cap al barri Le Marais, on hi ha Le Place des Vosges. Per arribar a aquesta plaça optem per agafar la Rue de la Roquette, situada a ple centre de París, per passejar-nos tranquil·lament pel seus barris sense saber que ens veuriem mig implicats en conflicte entre jueus i pro-palestins. Van intentar assetjar una sinagoga jueva que està en aquest carrer i on nosaltres estavem passant precisament per davant en aquell moment!

 Hem de sortir caminant depresa abans que ens deixin tancats en la barricada que estan organitzant!

 Policia agrupada en furgons planificant l'estratègia!

Arriben els furgons de la "Gendarmerie", és a dir, la força de l'exèrcit responsable de les missions de la policia!!!

 Agafant qualsevol cosa que trobaven com a arma de defensa i de destrucció, entre crits i insults!

D'una bona ens en vam lliurar!!!!

 

 

 Es disposen a actuar.....

 S'ajunta la manifestació de la plaça de la Bastilla amb l'alderull de la Rue de la Roquette. Els fan fora de la Plaça de la Bastilla!!

 

 Criden als reforços!

 Mireu com van de protegits i d'armats!!!! Sembla mentida, eh? Si t'enganxen en surts molt malparat!!!

Carrers després de l'aldarull on afortunadament no hi va haver grans víctimes!

Fixeu-vos-hi bé en el terra perquè hi ha des de bares de fusta fins a seients de bicicleta!!!

Després de tot el rebombori ocasionat per tots ells i d'haver-me pres un luxós suc de tomàquet de 4,10 euros (què trist pagar per un suc de tomàquet aquest preu, oi? jajajaa), anem a Le Place des Vosges, en el barri de Marais, on convergeixen la comunitat jueva més gran d'Europa i el barri gay de la ciutat. És la plaça residencial més antiga, de construcció simètrica i amb la peculiaritat que la seva façana és de maó vermell. Prop de la plaça està el Museu Carnavalet que és el museu municipal més antic de París.

 

 

 

 

Tenint en compte que el Centre Pompidou està a la vora, fem un pensament i ens hi apropem per contemplar la seva curiosa façana que per molts recorda a unes màquines del temps tot i que a mi personalment em recorda a unes galeries subterrànies on es troben totes les canonades!!!!! Cadascú que ho interpreti com vulgui, no? jajajaaja

 

No podia anar-me'n d'aquesta amorosa ciutat sense haver tastat un dels seus plats més característics.... les crepes! Així doncs, entrem en una creperia tota cucatona i em demano una exquisida crepe de quatre formatges. Mmmmm... això sí que era una crepe, tota ella cruixentona i saborosa!!!

De camí a l'hotel ens crida l'atenció una botiga que d'entrada ens confon.... a vosaltres també? jajajaa :P

14 de Juliol, a les 9h del matí, el sol ens brinda amb la seva presència en un dia molt important per la ciutat de París, ja que es vesteix de gala per celebrar l'aniversari de la Bastilla o la Festa Nacional francesa. Es commemora la presa de la Bastilla que a l'any 1789 i després d'un sanguinolent tiroteig, fou assaltada pels revolucionaris parisencs, marcant l'inici de la Revolució Francesa. Dit això, aprofitant que és festa i que l'agenda d'actes parisencs és molt ampli, ens deixarem caure pel cementiri Père Lachaise on la calma momentània ens ajudarà encaminar un dia que de ben segur serà d'allò més interessant. Aquest cementiri, situat a l'est, està considerat el més gran dins dels intramurs de París i dins d'ell es troben enterrats alguns personatges que tot seguit veureu....

 La peculiaritat d'aquest cementiri és que molts parisencs l'utilitzen com a parc!!!

Una càmera gegantina... què hi fa aquí? ^^

Aquest cementiri em va fer entendre que realment quan a les pel·lícules de terror surten els clàssics adolescents intentant trobar la sortida perquè els estan perseguint i no la troben perquè tota l'estona van donant voltes en cercle i penses que són tanoques... en realitat no ho són perquè a nosaltres ens va passar diverses vegades i la nostra cara era tot un poema! jajajaaja La pregunta és.... estaran fets expressament perquè la gent no pugui sortir i siguin blancs fàcils? jajajaa Són pitjor que els laberints i això que aquesta no és la seva funció!

 

 Potser no es veu gaire però són la tomba de La Fontaine i Molière!

 

  

Joachim Napoleón Murat va ser un noble i militar francès al servei del seu gendre Napoleó.

 Tomba en homenatge a Òscar Wilde on els seus fans deixen a peus d'ella tot de papers amb frases/textos seus i petons!

Perdut el matí sencer dins d'aquest enorme i perillós laberint, ens endinsem en el clàssic restaurant parisenc per dinar una mena de menú americà! jajaaja 

A qui em recorda aquesta música??? Va per tu!!! jajaaja ;)

Ja per la tarda visitem el Musée du Louvre amb la seva caracterítica piràmide exterior que té les mateixes proporcions que la piràmide de Keops en Egipte!! Tenim la sort que al ser la festa nacional parisenca, l'entrada és gratuïta... així doncs no podem deixar escapar aquesta magnífica oportunitat i ens endinsem en la immensitat de l'antiga residència dels reis de França! Dic immensitat perquè l'edifici fa 160.000 metres quadrats!!!^^

En 1989 es va construir la piràmide de vidre per trencar la monotonia que provocaven els dos grans blocs grisos del museu. Actualment serveix d'entrada al recinte!

 

 La Gioconda o Mona Lisa d'en Leonardo da Vinci!!!

No podia faltar la foto clàssica que em caracteritza, la foto peus! jajajaaj :P

A la sortida del museu, visualitzem una nòria enorme que no se'ns resisteix. Des de les alçades contemplem les vistes d'aquesta ciutat sota l'enlluernament d'un sol que ha sigut car de veure.

 Vistes des de la Nòria!!

Arribada la nit, intentem apropar-nos el màxim possible a la Torre Eiffel des d'on es faran els focs artificials però per acumulació massiva en aquest punt, decideixen tallar el tren i prohibir l'accés en metro a la zona. Fent recapitulació del lloc on ens trobem, optem per arriscar-nos a anar caminant i obviar completament el consell que ens dóna un dels treballadors de la xarxa de metros que és que ens dirigim al turó de Montmartre.

 Les rodes són neumàtics!!!!! 

Sortim al carrer i caminem sense parar per intentar estar el més a prop possible o com a mínim tenir una visibilitat digne. Finalment aconseguim un lloc per les rodalies d'on s'entreveu una Torre Eiffel tota il·luminada. Quina és la pega? Que anem sense sopar i estem exhausts de tant caminar. Ens manca energia i ens espera una llarga estona drets per veure uns focs que encara falten per començar. Agrairé eternament el gest d'un de nosaltres quan va dir que miraria de trobar-nos algo per sopar mentre li guardàvem el lloc. Un dürüm kebab mai falla en ocasions com aquestes i és que quan tot està ja tancat, ells sempre estan oberts!!!! jajajaaja El dürüm a l'estil parisenc ens el mengem al cap d'una estona que els focs ja havien començat. Quasi se'ns els menja un gos famèlic que teníem al voltant!!! Quina meravella d'espectacle. Llums, focs artificials i el ressò d'una música fan que finalitzi el dilluns de manera especial i per tot lo alt. És la cirera del pastís!!!!!

 Acte previ als focs artificials!

 

 Simulant la bandera francesa, tot i que el negre no sé què hi fa aquí!

 Impressionants les llums intermitents amb el contrast dels focs!!!!

 

 

 

 

 

 

 

 Quina estampa més maca! Me la guardo de record!!!!

 

 Uuuuuuoooooooo espectacular!!!!!

 Com si fos un far marcant la direcció als vaixells!!!!

L'endemà, rematem el dia esmorzant i passejant alegre i relaxadament per París tenint en compte que ja és el nostre últim dia. Com sempre dic, cada lloc té un encant especial que un mateix ha de saber trobar i en aquest cas, totes les nostres aventures i anècdotes (que no són poques) quedaran fixades/gravades davant l'oculta, atenta, discreta i silenciosa mirada de les guardianes parisenques!!

Només em queda una cosa per dir....... Au Revoir París!!!!!!

* Street Art:
Dedico un apartat per parlar del que vindria a ser l'art urbà perquè París és un lloc on pels observadors és tot un luxe. Aquesta ciutat et dóna l'oportunitat d'anar-los esbrinant i descobrint.

Començaré parlant d'un artista urbà francès anomenat "Invader", on a mitjans dels 90 va instal·lar el seu primer "Space Invader = Invasores del Espacio" en un carreró prop de la Bastilla. Posteriorment va decidir envair els carrers de la ciutat en un ambiciós projecte que el faria utilitzar més de 1.5 milions de rajoles de ceràmica. Actualment hi ha uns 1000 mosaics repartits per la city. Tots els mosaics estan col·locats amb una intenció al darrere, no hi ha cap posat a l'atzar. A més a més, l'autor mai repeteix la mateixa creació.

Els mosaics realitzats representen com ja haureu imaginat, als marcianets del mateix joc. Era un videojoc dels anys 70. Com en el joc, l'autor ha creat un sistema on cada mosaic que trobes val una certa quantitat de punts depenent de diversos factors com la grandària, el grau de dificultat de la seva instal·lació, etc.

Si us interessa saber on paren tooots els mosaics, dir-vos que té dos llibres en el mercat anomenats "La invasión de Paris" i "La invasión de Paris 2.0".

 

El segon artista al qual faré referència és en "Gregos". Artista que es va criar en els suburbis d'aquesta gran ciutat i va començar pintant graffitis als anys vuitanta. Després de voltar per Atenes i Boston, Gregos va tornar a París on es va iniciar en l'Street Art. Innovador del moment, va inventar un estil en 3D combinant l'escultura, fondre objectes i la pintura. Així doncs, partint d'aquesta invenció va crear una sèrie de màscares de la seva pròpia fisonomia i ara com ara ja en porta unes 400 que aporten un toc original i diferent a la capital.

 

El tercer artista és en "Fred le Chevalier" que fa sis anys que dibuixa malgrat que només en porti tres exposant el seu art en els carrers. Va començar enganxant per amor un paper a la paret i a partir d'aquí ja no ha parat. Ha anat evolucionant passant d'obres a petita escala i actualment aquestes ja són més visibles. A la mateixa ciutat de París es poden trobar més de 3000 mostres de la seva feina. Els personatges que dibuixen estan basats en persones conegudes per ell i per això intenta col·locar-les als voltants del seu habitatge com a regal personal. El tret característic de les seves obres és que estan realitzades en tinta negra i alguns amb petits tocs de color i a més a més solen anar acompanyats de frases.

D'altres són:

D'estil semblant a "Invader", però l'artista d'aquesta obra és "Mega Matt"!

"Oré", artista urbà francès inspirat en la cultura precolombina!

"Jack le Black"

Mural realitzat per "FR75" i "Onoff-Crew"

"Diamond" 

"Gz'Up", artista antropomòrfic, que el va inspirar a posar-se aquest nom el títol d'una de les cançons de Snoop Dogg. 

"Këfran" és un artista que plasma les seves peculiars obres en els miralls. Va començar pintant-los el 1999 de manera autodidàctica. Els seus vitralls vénen influenciats de les esglésies. Segons ell, la seva obra és una obra viva gràcies al fet que canvia amb els reflexos, la il·luminació i la posició des d'on s'observa!