Ens trobem un 11 de Juliol a les 18h de la tarda en un pàrking de la finca “Mas de Sant Lleí”, disposades a gaudir del dia més important d’una de les nostres companyes i amiga de Psicopedagogia, la Sara. Aquest pàrking marcarà l’inici i el final de la nostra vetllada, eh nenis? Jajaja Si és que allà on anem… deixem petjada!
Bé, no cal que entri en detalls tampoc del que va passar només arribar al pàrking perquè sens dubte té tela!! Jajajaja Només diré que els cotxes són més útils del que semblen i que convé observar en deteniment el que ens deixen els amics perquè potser està defectuós!!! Jajaaja :P
Un cop reunides, ens vàrem dirigir al lloc on es celebrava la cerimònia per ajuntar als nuvis en una sola persona (metafòricament parlant).
Què puc dir de la cerimònia? Va estar repleta d’una màgia que es respirava en tot moment, plena de sentiments, emocions i sensacions. Tots els que acompanyàvem a aquesta futura parella, estàvem allà pendents en tot moment de cadascun dels seus gestos, moviments, de les seves mirades profundes d’enamorats, plenes d’intenció, amor, innocència,... però sobretot de positivisme i alegria. Quan va arribar el moment més important, la núvia (com no!) ens va premiar a tots amb el seu punt característic.... el seu riure que no podia faltar en una situació així!
Sortint d’allà, vàrem fer un previ abans del banquet amb tot de delicadeses fredes i calentes.
Abans d’entrar dins del saló, tal i com es procedeix en aquesta mena d’actes, els nuvis van estar aguantant allà amb la seva millor cara un continuo de fotos amb tots els familiars i amics que no volien marxar d’allà sense tenir un record de l’enllaç.
Posteriorment, tots vàrem començar a entrar dins del saló, buscant cadascú la seva respectiva taula (que no era massa difícil de trobar gràcies al detall que van tenir els nuvis amb tots nosaltres) i allà es va iniciar el nostre catxondeo privat amb el nostre cambrer, en Rafa, que en tot moment ens va estar donant corda de mala manera fins al punt que va liar la troca tirant un got d’aigua al mig de la taula, on casualment estaven els bolsos i més concretament el d’una de nosaltres que ja estava bastant de “pega”!! jajaaja
Va ser un sopar d’allò més divertit amb música que acompanyava cada moment important i que ens animava més del que ja ho estàvem.
Pel que fa al tema de moure els tovallons, he de dir nenis, que ja cal que fem pràctiques a casa perquè en el proper casament no se’ns quedi enroscat al braç!!! Jajaja :P
En acabar el sopar i després de tota la festa, nosaltres que som d’allò més discretes i que sempre passem desapercebudes, vàrem arreplegar tots els centres de taula que quedaven!!! Jajaja No podem sortir de casa!
Bé, ja per finalitzar, ens vàrem esperar a que els nuvis marxessin amb la seva limusina i com que no en teníem prou amb tot el viscut, un cop vam arribar al magnífic pàrking, vam estar allà de xerrera i catxondeo amb 4 nois anomenats: Oliver, Cristian, Ro i Joni àlies el “Gambi”!!!! jajaaaja
Aquí us deixo amb un mini reportatge d’aquest gran esdeveniment:
Bé, no cal que entri en detalls tampoc del que va passar només arribar al pàrking perquè sens dubte té tela!! Jajajaja Només diré que els cotxes són més útils del que semblen i que convé observar en deteniment el que ens deixen els amics perquè potser està defectuós!!! Jajaaja :P
Un cop reunides, ens vàrem dirigir al lloc on es celebrava la cerimònia per ajuntar als nuvis en una sola persona (metafòricament parlant).
Què puc dir de la cerimònia? Va estar repleta d’una màgia que es respirava en tot moment, plena de sentiments, emocions i sensacions. Tots els que acompanyàvem a aquesta futura parella, estàvem allà pendents en tot moment de cadascun dels seus gestos, moviments, de les seves mirades profundes d’enamorats, plenes d’intenció, amor, innocència,... però sobretot de positivisme i alegria. Quan va arribar el moment més important, la núvia (com no!) ens va premiar a tots amb el seu punt característic.... el seu riure que no podia faltar en una situació així!
Sortint d’allà, vàrem fer un previ abans del banquet amb tot de delicadeses fredes i calentes.
Abans d’entrar dins del saló, tal i com es procedeix en aquesta mena d’actes, els nuvis van estar aguantant allà amb la seva millor cara un continuo de fotos amb tots els familiars i amics que no volien marxar d’allà sense tenir un record de l’enllaç.
Posteriorment, tots vàrem començar a entrar dins del saló, buscant cadascú la seva respectiva taula (que no era massa difícil de trobar gràcies al detall que van tenir els nuvis amb tots nosaltres) i allà es va iniciar el nostre catxondeo privat amb el nostre cambrer, en Rafa, que en tot moment ens va estar donant corda de mala manera fins al punt que va liar la troca tirant un got d’aigua al mig de la taula, on casualment estaven els bolsos i més concretament el d’una de nosaltres que ja estava bastant de “pega”!! jajaaja
Va ser un sopar d’allò més divertit amb música que acompanyava cada moment important i que ens animava més del que ja ho estàvem.
Pel que fa al tema de moure els tovallons, he de dir nenis, que ja cal que fem pràctiques a casa perquè en el proper casament no se’ns quedi enroscat al braç!!! Jajaja :P
En acabar el sopar i després de tota la festa, nosaltres que som d’allò més discretes i que sempre passem desapercebudes, vàrem arreplegar tots els centres de taula que quedaven!!! Jajaja No podem sortir de casa!
Bé, ja per finalitzar, ens vàrem esperar a que els nuvis marxessin amb la seva limusina i com que no en teníem prou amb tot el viscut, un cop vam arribar al magnífic pàrking, vam estar allà de xerrera i catxondeo amb 4 nois anomenats: Oliver, Cristian, Ro i Joni àlies el “Gambi”!!!! jajaaaja
Aquí us deixo amb un mini reportatge d’aquest gran esdeveniment:
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
P.D: ENHORABONA!!! Us desitjo de cor, tot el millor!!
P.D2: Qui serà la propera??? jajajaja :P
