Què determina en major grau la nostra naturalesa: el món exterior o la informació genètica?
És una pregunta que possiblement tots ens hem formulat en un moment determinat de la nostra existència. Si més no, és difícil de respondre perquè considero que no podem desvincular la informació genètica que ens ha tocat, de l’entorn social que ens envolta.
Tots tenim una manera d’actuar i de ser que ens ve determinada per la càrrega genètica i pels patrons socials de conducta rebuts del nostre entorn més immediat, per tant seria difícil afirmar de manera contundent quina de les dues és la que incideix de manera més activa en el nostre comportament o en la nostra manera de reaccionar. Sí que és cert que l’entorn pot influir de manera molt positiva o molt negativa en nosaltres però els gens que portem també ens ajuden a reaccionar de manera intel·ligent envers aquestes situacions. Per tant penso que si una persona neix envoltada d’un ambient hostil, conflictiu i negatiu si que és probable que el pugui influenciar d’una manera negativa però no determinarà que aquesta persona acabi adquirint una conducta més agressiva, destructiva, etc. envers la vida ja que el fet de trobar-te en aquesta situació possiblement farà que evitis aquesta classe de conductes.
Cap a les 12h del matí ens hem anat aplegant un munt de professionals de l'àmbit educatiu juntament amb els diferents sindicats i alguns estudiants del pla Bolonya que s'han afegit a última hora, per manifestar-nos i lluitar tots junts contra aquesta autoritat desmesurada i irracional del Conseller d'Educació, Ernest Maragall.
La manifestació ha començat a Plaça Universitat i ha seguit carrers enllà per arribar al punt essencial que era la Plaça St. Jaume on he de dir que no hi cabia ningú de la quantitat de persones que ens hem implicat per lluitar pels nostres drets.
Ha sigut impressionant veure que malgrat la sanció que ens han imputat a tots/es els que fèiem la vaga (descompte de 100 i pico euros del sou), no ha sigut impediment per fer germanor en contra de l'Ernest Maragall i la seva política radical i unitària. Tot seguit us adjunto algunes imatges de la manifestació d'avui.
De l’11 de Febrer al 26 d’Abril tenim el gran privilegi de comptar amb un autor brasiler anomenat “Cildo Meireles” (Rio de Janeiro, 1948) que ens brinda amb una exposició, d’una complexitat extraordinària, d’art sensorial on el visitant es fa partícip de totes les seves obres de grans dimensions ja que apel·len no tant sols a la ment sinó també al cos.
L’obra es caracteritza, bàsicament, per la cerca de nous significats a través de la confrontació, de l’exploració dels límits en els àmbits de l’estètica, la percepció, la ciència i l’economia.
A grans trets, es podria definir l’obra de Meireles com un acostament poètic a l’estudi de la societat, ja que cerca respondre preguntes relacionades amb tots els àmbits socials: examina els processos de comunicació, la figura de l’espectador i el valor de l’art o els llegats de la història.
La temàtica de la seva obra inclou des de l’expansió del capitalisme en l’àmbit internacional fins a la cultura dels indis brasilers a l’Amazona, i no respon a cap jerarquia de materials o mides. Totes les seves creacions acostumen a partir d’un element determinat que es desenvolupa de tal forma, que el que és real, simbòlic i/o imaginari es combinen fins que troben l’equilibri.
A continuació us mostraré una selecció d’algunes de les creacions, amb la seva corresponent explicació, que podreu trobar en el MACBA, lloc on es realitza l’exposició.
"Espais virtuals: Racons" (1968). Meireles investiga les possibilitats de l'espai geomètric euclidià, utilitzant tres plans per definir una figura en l'espai. Es tracta d'un concepte abstracte que intentarà concretar a través de models a escala natural, reconstruint racons domèstics típics.
"Mutacions geogràfiques" (1969), és una sèrie d'obres que analitza l'immens territori del Brasil i la naturalesa de les fronteres geogràfiques. Al mateix temps fa referència a la infantesa de Meireles i als desplaçaments constants de la seva família per l'ampli territori brasiler arran de la feina del seu pare en el Servei de Protecció dels Indis. Aquesta obra concretament es centra en la Frontera de Rio/Sâo Paulo.
"Insercions en circuits ideològics" (1970), es relacionen amb la idea de l'intercanvi i es basen en la recerca dels mecanismes socials que articulen la circulació de béns de consum i d'informació. El seu projecte més conegut és el "Projecte Coca-Cola", en el qual Meireles va imprimir sobre ampolles d'aquest refresc missatges com ara "Yankees Go Home", i després va posar les ampolles novament en circulació.
"Malles de llibertat" (1976-1977), van començar com un gargot: Meireles va dibuixar una línia i després una altra que la creuava fins a formar una retícula. Si no hi ha limitacions formals, la retícula pot arribar a créixer indefinidament fins a crear un sistema de bifurcacions, divisions i duplicacions cada vegada més desordenat, segons el principi definit pel matemàtic Feigenbaum en els seus estudis sobre la teoria del caos. Per mitjà d'aquesta malla, es transforma aquest sistema desordenat en una possibilitat d'alliberar-se de la coacció i repressió de la vida sota la dictadura militar.
"Desviament cap al vermell" (1967-1984), una instal·lació dividida en tres parts, en la qual el color vermell actua com a element vertebrador i fa que la nostra percepció del món es transformi i perdi la seva lògica visual.
"Através" (1983-89/2007), un laberint de reixes, malles, en què el terra està format per 8 tones de vidres trencats i on es convida al públic a enfrontar-se a les seves pors, les creences heretades o imposades. L'accés es permet i es denega alhora: la mirada pot penetrar el que el cos no pot franquejar.
Aquest matí quan em disposava a llegir el diari “Público”, m’he quedat del tot perplexa quan he vist en primera plana el següent titular, esmentat pel nostre honorable Papa Benedicto XVI:
"La distribució de preservatius augmenta el problema de la Sida".
Després de tornar-ho a llegir per comprovar que no m’hagués confós, he arribat a una única conclusió que pugui ser acceptable per tothom que ho hagi vist i és que aquest home sens dubte repapieja!!!!
No és possible que un Papa esbombi semblant bestiesa perquè no té cap mena d’argument coherent i molt menys cap prova demostrable per explicar en què es basen les seves afirmacions tant contundents i radicals.
Sempre he respectat el pensament i les idees de cadascú tot i que moltes vegades no hi hagi estat d’acord perquè en aquest món és indispensable saber respectar als que ens envolten però dintre d’una certa lògica. En aquest cas, penso que ja estan sobrepassant els límits acceptables amb les seves creences i això d’anar esbombant aquesta classe d’afirmacions ho trobo del tot intolerable perquè realment com vaig comentar en un dels meus escrits anteriors, és imprescindible l’ús dels profilàctics en les relacions sexuals perquè evidentment està demostrat científicament que eviten el contagi del VIH, d’entre d’altres malalties de menor gravetat.
Benedicto XVI et recomano que abans de parlar... "pensis" perquè em sembla que encara no has après el significat d’aquesta paraula.
Estic meravellada per la gran consideració que ens té el nostre “Conseller d’Educació”, Ernest Maragall, ja que cada pas o decisió que dona, prèviament compte amb l’opinió dels professionals implicats en aquest sector. No sé què faríem sense aquest conseller perquè cada vegada que obre la seva espectacular boca és per dir bestieses o incoherències i ja porta una llista massa llarga d’incompliments com per exemple: l’aplicació de les hores de tractament de la diversitat en la secundària obligatòria, les plantilles de primària en l’aplicació de la sisena hora, l’oferta d’ocupació pública, la creació i l’increment de plantilles dels serveis educatius i dels TEI als centres ordinaris, i un gran etc.
Sense anar més lluny, farà un parell de setmanes tots els professionals que ens dediquem a l’educació ens vàrem assabentar pels mitjans de comunicació de la seva nova gran idea que són la realització de 4 hores extres (teòricament voluntàries), on d’alguna manera aquest personatge ens intenta subornar amb un incentiu d’uns 300 euros.
No hi ha cosa que em refoti més que aquest senyor, perquè tenint en compte que no té cap formació en educació, ni tant sols sap quina és la realitat social que et trobes dins de l’escola, etc., es dedica a anar proclamant als quatre vents de manera imposadora els seus pensaments, idees, propostes... i ni tant sols té el detall d’informar abans als membres que dia a dia treballem per inculcar uns valors, formar a persones amb un pensament crític, amb unes capacitats i competències, etc. i que crec que som els més interessats en poder establir un diàleg per arribar a acords/negociacions que beneficiïn, si més no, a les properes generacions que estem educant i a nosaltres mateixos com a docents.
En aquest senyor li diria primer de tot que deixés ja de torejar als docents perquè si es pensa que ens pot tractar d’aquesta manera manipuladora i menyspreable és perquè encara no sap realment amb qui caram està tractant, a més a més, crec que s’hauria de plantejar una qüestió summament important que és la de deixar per propi peu el seu càrrec perquè per desgràcia seva li va massa ample i no té ni idea del que està fent. A part li suggeriria que abans d’imposar i d’implantar les seves peculiars i incoherents propostes, s’estudiés i observés en persona quina és la realitat que ens envolta i on rauen exactament les mancances ja que el que ens falla en aquesta societat és TOT el sistema educatiu perquè no s’aguanta per cap costat. Si no ho veu clar, que compari el sistema educatiu d’altres països com Noruega on tot i fent menys hores, tenint les mateixes vacances i valorant com cal al docent com a professional en l'ambit educatiu, el nivell dels estudiants és abrumadorament més elevat.
Ernest Maragall, estàs jugant sol i tard o d’hora t’acabarà passant factura. Pensa que qui juga amb foc... finalment s’acaba cremant i en el teu cas, al pas que vas, l’únic que en quedarà de la teva persona seran les cendres!!!!
