"Cildo Meireles"

De l’11 de Febrer al 26 d’Abril tenim el gran privilegi de comptar amb un autor brasiler anomenat “Cildo Meireles” (Rio de Janeiro, 1948) que ens brinda amb una exposició, d’una complexitat extraordinària, d’art sensorial on el visitant es fa partícip de totes les seves obres de grans dimensions ja que apel·len no tant sols a la ment sinó també al cos.

L’obra es caracteritza, bàsicament, per la cerca de nous significats a través de la confrontació, de l’exploració dels límits en els àmbits de l’estètica, la percepció, la ciència i l’economia.

A grans trets, es podria definir l’obra de Meireles com un acostament poètic a l’estudi de la societat, ja que cerca respondre preguntes relacionades amb tots els àmbits socials: examina els processos de comunicació, la figura de l’espectador i el valor de l’art o els llegats de la història.

La temàtica de la seva obra inclou des de l’expansió del capitalisme en l’àmbit internacional fins a la cultura dels indis brasilers a l’Amazona, i no respon a cap jerarquia de materials o mides. Totes les seves creacions acostumen a partir d’un element determinat que es desenvolupa de tal forma, que el que és real, simbòlic i/o imaginari es combinen fins que troben l’equilibri.

A continuació us mostraré una selecció d’algunes de les creacions, amb la seva corresponent explicació, que podreu trobar en el MACBA, lloc on es realitza l’exposició.

"Espais virtuals: Racons" (1968). Meireles investiga les possibilitats de l'espai geomètric euclidià, utilitzant tres plans per definir una figura en l'espai. Es tracta d'un concepte abstracte que intentarà concretar a través de models a escala natural, reconstruint racons domèstics típics.

"Mutacions geogràfiques" (1969), és una sèrie d'obres que analitza l'immens territori del Brasil i la naturalesa de les fronteres geogràfiques. Al mateix temps fa referència a la infantesa de Meireles i als desplaçaments constants de la seva família per l'ampli territori brasiler arran de la feina del seu pare en el Servei de Protecció dels Indis. Aquesta obra concretament es centra en la Frontera de Rio/Sâo Paulo.

"Insercions en circuits ideològics" (1970), es relacionen amb la idea de l'intercanvi i es basen en la recerca dels mecanismes socials que articulen la circulació de béns de consum i d'informació. El seu projecte més conegut és el "Projecte Coca-Cola", en el qual Meireles va imprimir sobre ampolles d'aquest refresc missatges com ara "Yankees Go Home", i després va posar les ampolles novament en circulació.

"Malles de llibertat" (1976-1977), van començar com un gargot: Meireles va dibuixar una línia i després una altra que la creuava fins a formar una retícula. Si no hi ha limitacions formals, la retícula pot arribar a créixer indefinidament fins a crear un sistema de bifurcacions, divisions i duplicacions cada vegada més desordenat, segons el principi definit pel matemàtic Feigenbaum en els seus estudis sobre la teoria del caos. Per mitjà d'aquesta malla, es transforma aquest sistema desordenat en una possibilitat d'alliberar-se de la coacció i repressió de la vida sota la dictadura militar.

"Desviament cap al vermell" (1967-1984), una instal·lació dividida en tres parts, en la qual el color vermell actua com a element vertebrador i fa que la nostra percepció del món es transformi i perdi la seva lògica visual.

"Através" (1983-89/2007), un laberint de reixes, malles, en què el terra està format per 8 tones de vidres trencats i on es convida al públic a enfrontar-se a les seves pors, les creences heretades o imposades. L'accés es permet i es denega alhora: la mirada pot penetrar el que el cos no pot franquejar.

* Us la recomano perquè sortireu impressionats!