Suposo que no dec ser la única persona que alguna vegada s’ha preguntat quina és la finalitat exactament de la nostra existència.
No sé si dec ser massa reflexiva… però el que sí que és cert és que aquesta pregunta precisament ja m’ha sorgit unes quantes vegades al llarg del meu curt trajecte de vida.
Quan em ve al cap tal pregunta, m’entra a vegades un sentiment d’incertesa i de tristor perquè quan analitzo la vida fredament, m’ho miro primerament des d’una visió totalment negativa, és a dir, naixem i al llarg de la nostra vida hem d’assimilar la pèrdua de tots els éssers estimats, moltes persones viuen sempre passant penúries, treballem infinitat d’hores per poder viure en unes condicions mitjanament dignes, vivim lluitant moltes vegades per aconseguir allò que desitgem i la majoria de vegades ni tan sols ens hi acostem,… i un llarg etc.
El que està clar és que no em puc mirar les coses des d’aquest prisme, així que quan m’obligo a girar-lo… acabo arribant a la conclusió de que la finalitat de la nostra existència és viure una aventura continuada on tots estem pujats en una muntanya rusa que va fluctuant i en les baixades és on hem de saber extreure tots els ensenyaments essencials per poder-los aplicar de manera productiva en d’altres baixades que tinguem al llarg del nostra aventura humana. Evidentment com a tota aventura, hem de tenir molt present el temps ja que cada segon que passa ja no el podem tornar a recuperar. És millor que ens poguem penedir sempre d’allò que hem fet i no d’allò que volíem fer i que no ho hem fet mai.
No hem d’oblidar mai que la vida sempre ens presenta diferents camins per poder escollir, això sí, aquests camins sempre estan plegats de pedres que hem de saber saltar!!.
Així que ja ho sabeu, hem de viure el present i aprofitar-lo al màxim perquè només tenim l’oportunitat de viure aquesta aventura una vegada a la vida i penso que com més coses arribem a realitzar, més satisfets i orgullosos estarem de la nostra curta però intensa experiència.
