sábado, 7 de julio de 2012

"Kirei"

Què és el que no fan els japonesos? Aquesta pregunta seria difícil de respondre ja que cada vegada me n'adono que són més complets. Dic això perquè ahir me'n vaig anar a fer un taller de "creació de dolços en miniatura" mitjançant la tècnica de modelatge japonesa.

En què consisteix aquesta tècnica? Es modela una pasta que al tenir contacte directe amb l'aire s'asseca i es converteix en un tipus de porcellana japonesa. La peculiaritat d'aquesta pasta és que et permet modelar-la fins a un gruix molt prim donant-te la possibilitat de crear peces tan fines com un pètal.

És una pasta molt versàtil ja que la pots tintar amb tot tipus de pintura, donar-li la forma i la textura que tu vulguis emprant diferents utensilis, etc.

Després de que la noia ens bombardegés amb milers d'informacions, vaig passar a fer el meu primer cupcake amb una mica de dificultat ja que per mi tot allò era nou. A partir d'aquí, ens va donar via lliure perquè anéssim jugant i creant tots aquells dolços que volguéssim. Oli, pasta, utensilis, silicona, .... van fer que em posés les piles tot i creant fins a catorze dolços. Tots ells una cucada des del meu punt de vista. No són perfectes però per mi són genials.

Vaig marxar d'allà amb tres safates plenes d'unes miniatures que donaven ganes de menjar-se-les!! jajaaja
El meu primer cupcake és el de l'esquerra de tot (era el d'iniciació) jajaaja
Heu vist el gofre?? jajaja :P
Mmm... quina galeta de nocilla més bona!! ^^

jueves, 5 de julio de 2012

"30è Clar de Lluna!"

El Clar de Lluna, aquest any, s'ha avançat unes setmanes perquè coincidissin el dia amb el número d'anys exactes que fa que es realitza aquesta popular marxa nocturna, que ja compleix tres dècades.

Al voltant d'unes tres mil persones, ens vàrem reunir al punt de sortida per veure arribar la torxa, portada per gent de Sant Esteve, que donava el punt de sortida a tota aquesta multitud de persones disposades a córrer/caminar durant 10 km per camins de terra i asfalt.
Afortunadament ens acompanyava un aire fresquet que ens va amenitzar la caminada fent-la encara més increïble. No van fallar els avituallaments reglamentaris on amuntegats bevíem i menjàvem per poder continuar sense que ens minvessin les forces.
Cal dir que el primer en arribar a la meta va trigar, únicament, trenta quatre minuts mentre que els que s'ho prenien com una activitat més lúdica i menys competitiva van trigar al voltant de tres hores! Una diferència considerable! jajaja