"El meu amor Sputnik"

Després de llegir-me dos dels llibres que formen part de la col•lecció d'en Haruki Murakami, he d'admetre que tenia curiositat per saber si la resta de llibres d'aquest autor japonès em captivarien de la mateixa manera que "Tòquio Blues" i "Kafka a la platja", així que aprofitant la meva estada per Barcelona, vaig passar-me per una llibreria per agafar-ne dos més.

Un cop vaig arribar a casa, vaig agafar-los entre les meves mans per veure quin seria l'afortunat que em llegiria primer i.... sí, va guanyar "El meu amor Sputnik"!!

Buufff... quin llibre! Un cop més impressionada per la facilitat que té per submergir-te en l'argument profund, metafòric i complex i també per la capacitat de fer reflexionar al lector sobre temes/aspectes/situacions que saps que estan allà però que d'alguna manera intentes evitar.

És un llibre que barreja un munt de coses però que destaca sobretot una de les grans pors que té molta gent, que es pot arribar a resumir en una sola però molt significativa paraula: SOLITUD!!!

Arribats a aquest punt, et poses a pensar (perquè és inevitable endinsar-te en el que aquest autor planteja) les sensacions i sentiments que provoca la solitud perquè... qui no s'ha sentit sol en algun moment de la seva vida?.

Penso que moltes vegades no ens n'adonem de la sort que tenim de conèixer a gent que realment val la pena i no acabem de donar-los-hi la importància que a aquestes persones es mereixen. Som afortunats de comptar amb gent que ens estima i ens recolza, amb gent que ho donaria tot per nosaltres sense demanar res a canvi, persones que ens valoren pel que som i no pel que se suposa que hauríem de ser, gent amb qui podem compartir el nostre apreciat temps, etc. i això ho hauríem de tenir més present perquè moltes vegades ho oblidem degut a que forma part de la nostra rutina diària.

Del llibre destaco vàries coses que són interessants (almenys a mi m'ho ha semblat):

- El significat de la paraula "Sputnik" que en rus significa "company de viatge". Per tant en acabar de llegir el llibre... pots treure la següent deducció: "la solitud no és una bona companya de viatge per ningú perquè és preferible tenir aquella/es persona/es amb qui poder compartir qualsevol cosa!".

- Comprendre no és sinó la suma dels nostres errors!!! Quina gran veritat, no trobeu?

- Per què ens sentim tant soles, les persones? A què treu cap? Hi ha milions de persones en aquest món, totes anhelants, que en busquen d'altres per acontentar-les, però que, malgrat tot, s'aïllen. Per què? Què potser la Terra ha estat creada només per nodrir la solitud humana?

- Així és com vivim les nostres vides. És igual que siguem víctimes d'una pèrdua irreparable, és igual que el que ens han robat (directament arrabassat de les mans) sigui imprescindible, i fins i tot tant és si ens transformem en persones completament diferents que només conservem la capa exterior d'abans; nosaltres continuem desenvolupant el paper de les nostres vides, en silenci. Ens acostem a l'espai de temps que ens toca viure, i li diem adéu quan el deixem enrere. Repetim, sovint amb poca traça, els fets interminables del dia a dia. I deixem enrere un sentiment de buidor incommensurable.

Ja veieu, les quatre coses que he destacat... poden semblar insignificants però si les llegeixes detingudament t'adones de la raó i la força que tenen aquestes paraules.

Per no trencar la meva tradició, us posaré la sinopsis del llibre perquè us en feu una idea:

Com el viatge eternament circular del satèl•lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòquio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària.
El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, disset anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.

*Del tot recomanable!!!

"Publicitat enganyosa"

Fa uns dies a l'estació de Sants vaig veure un cartell publicitari, just damunt del rètol del metro, on s'anunciava de manera cridanera el següent missatge: "Vives en Barcelona, Ciudad de Oportunidades"!!!

Aquell dia em vaig quedar dreta a pocs metres d'aquest cartell, totalment al·lucinada, petrificada i sobretot indignada per aquesta publicitat enganyosa que ens volen vendre els del mateix Ajuntament de Barcelona.

Avui, quan he tornat a passar, m'ha fet fins i tot ràbia veure que encara continuava allà clavat tant alegrament.

Com poden dir que Barcelona és la ciutat de les oportunitats quan s'ha enregistrat aquest últim més d'Octubre l'aterradora xifra de 68.344 persones que es troben a l'atur? On són aquestes oportunitats?

Que ens facin un favor a tots i que en lloc de malgastar els diners fent i enganxant publicitat enganyosa, es posin les piles i es creïn més llocs de treball per a totes aquelles persones que volen treballar perquè les paraules se les emporta el vent i el que realment importa són els fets... que actualment cauen pel seu propi pes!!!

Realment l'eslògan que s'hauria de posar és: "Vives en Barcelona, Ciudad de Parados"

"Sí o no a l'ús que se'n fa de la pell d'animals per una finalitat merament estètica?"

Aquest matí, passejant per portal de l'Àngel, m'ha sobtat un grup de noies que formaven part d'una organització anomenada "Anima Naturalis" i que es manifestaven de manera que la seva imatge impactés a tots aquells que passaven per la vora.
La idea que ens han volgut transmetre remetia envers un tema que d'alguna manera sempre ha estat present degut a que mai s'ha fet res al respecte. El tema en qüestió és el fet d'emprar la pell de diversos animals per satisfer la nostra pròpia vanitat.
- Què en penseu vosaltres? Creieu que està bé matar amb crueltat a un animal pel simple fet de gaudir posteriorment d'un abric de pell?
Les dades indiquen que Espanya és el país Europeu on més prendes de pell hi ha, seguida per Grècia i Itàlia.
Segur que algun cop, anant pel carrer, heu vist a persones portant de manera orgullosa abrics de pell però que provablement no saben i desconeixen la quantitat d'animals que s'han hagut de sacrificar de manera violenta, cruel i sàdica; i si ho saben... s'excusaran dient que el seu abric de pell procedeix de criadors especials amb certificats i que no atempten contra la fauna silvestre o en perill d'extinció.
M'agradaria posar 10 raons per conscienciar i evitar que es comprin articles de pell:
1. Milions d'animals són matats anualment.
2. Extinció d'espècies animals.
3. Sofriment innecessari d'aquests.
4. Manipulació genètica.
5. Intent de domesticació.
6. Introducció d'espècies exòtiques.
7. Malbaratament de recursos.
8. Producció de residus.
9. Luxe innecessari.
10. Existència d'articles alternatius.
Si voleu donar un cop d'ull a la ideologia d'aquesta organització, us adjunto el link:
http://www.animanaturalis.org/index/871
Aquí ho trobareu tot molt més detallat i explicat.

"Estrena de Quantum of Solace"

Aquesta setmana ha sigut la setmana cinèfila ja que m'he dedicat a veure per un costat Saw V (que ja us en faré una breu crítica constructiva) i per l'altre l'estrena d'una de les pel•lícules d'espionatge més esperada, "Quantum of Solace"!!
El començament enllaça amb el final de "Casino Royal" quan el senyor White és disparat i capturat en el llac, pel nostre fantàstic Daniel Craig en el paper de Bond. Aleshores aquest participa en una persecució de cotxes bastant flipada per Siena, Itàlia.
A partir d'aquí i a grans trets podria dir que la trama principal s'origina gràcies a que White els hi revela a 007 i M que la seva organització anomenada "Quantum" té agents en el Govern i en l'Agència Central d'Intel•ligència.
Bond s'embarca direcció a Haití on es reuneix amb Camille (Olga Kurylenko) que l'ajudarà a trobar a un despietat home de negocis i president de Green Planet, en Dominic Greene protagonitzat per l'actor Mathieu Amalric.
Greene té la intenció d'utilitzar els contactes del seu govern per enderrocar el règim actual de Bolívia i col•locar així un general exiliat com a líder de l'estat. Aquest últim a canvi els hi concedeix un tros de sòl que els hi acabarà donant el control total de la nació i del proveïment d'aigua.
Ja us podeu imaginar quines filigranes acabarà fent en 007 per acabar amb tot aquest merder originat, oi?
Doncs si us agraden les pelis d'espionatge i heu seguit la resta de pelis d'en Bon, no us podeu perdre aquesta perquè com a mínim passareu una estona entretinguda plena de situacions d'acció, de diàlegs de sobrats i de flipades diverses.

"Inauguració d'un nou H&M"

Aquí la cosmopolita, una vegada més, s'ha endinsat cap el centre de la ciutat ja que avui inauguraven l'última botiga de la firma sueca H&M.

L'estudi Mariscal ha sigut l'encarregat de fer l'interiorisme i la gràfica de la botiga situada al carrer Portal de l'Àngel 22 (antiga seu de Catalana de Gas) on ara es pot veure el contrast entre el més nou, portat de la mà d'aquest dissenyador català i el més antic pel que fa a la façana de l'edifici que és d'un estil neoclàssic de finals del segle XIX.

La botiga té tres plantes clarament diferenciades on es troben les últimes tendències tant per homes, dones o joves.

Com a novetat destacaria els serveis oferts d'un personal shopper que t'assessoren i acompanyen per la botiga seleccionant aquelles peces, complements, etc. que s'adapten més bé al teu cos i estil personal.

Es pot dir que avui m'he sentit com si estigués trepitjant l'estora vermella dels Oscars però a nivell més d'estar per casa!!! ;)

"Magic Badalona"

Finalment aquest divendres enlloc d'anar a l'estrena de Saw V, vaig decidir anar a veure el "Magic Badalona".
La immobiliària Metrovacesa Sacresa, el club de bàsquet DKV Joventut i la participació de l'Ajuntament de Badalona han invertit 110 milions d'euros en aquest nou projecte, ubicat a l'avinguda Salvador Espriu prop de l'estadi de bàsquet del DKV Joventut, que servirà per potenciar el bàsquet entre els joves i a més a més suposarà una nova injecció econòmica pel club. Aquest complex té 102.000 metres quadrats de superfície on s'inclouen zones d'esport, oci i comerç. Entre les instal•lacions cabria destacar el Museu del Bàsquet, un espai esportiu i cultural de més de 1.500 metres quadrats destinats a repassar la història del club.
Un dels elements que crida més l'atenció del complex és una esfera que simula una pilota de bàsquet, amb un diàmetre de 36 metres i una alçada de 20 metres.

"Saw V"

Ufff..... estic a l'expectativa de l'estrena de demà divendres ja que després de tot un any d'espera.. per fi tindré el plaer i el privilegi de veure una de les meves sagues preferides!! Sabeu de quina saga us parlo, no??? Xiiiii..... evidentment és SAW V!!! Quina altre podia ser sinó, eh? jajaaja

Pel que fa a l'article publicat avui en el diari "Metro Directo" per un tal "M. Cebolla", dir que no crec que hagi captat ni molt menys el missatge que es transmet en totes i cadascuna de les parts de SAW ja que l'objectiu de totes aquestes, no és la de matar per gust a les persones sinó que es tracte de que totes aquelles persones que per algun motiu han deixat de valorar la seva vida com a tal, es trobin en una situació extrema que els faci veure realment la importància d'aquesta.

És una d'aquelles pelis que tot i tenir un patró similar pel que fa a les seqüències d'imatges i la trama argumental, mai t'esperes el final perquè aquest sempre et sorprèn de mala manera!

L'autor d'aquesta obra mestra té un cap i una ment súper recargolades perquè fa que pel·lícula rere pel·lícula l'espectador es quedi pasmat, petrificat, anonadat, impressionat, fascinat, etc. a la butaca del cine!! Ja estic desitjant que arribi demà per poder gaudir un cop més amb les meves crispetes en mà... d'en Puzzle i les seves macabres trampes mortals.

Esteu preparats pq comenci el joc???? Jo sí!!!! :D

"Passejada"

Sempre que disposo de temps lliure m'agrada sortir a passejar ja que tinc el privilegi de viure en una zona plena de paisatges magnífics.

He de dir que cada vegada que surto de casa per fer un volt (o qualsevol altre cosa)... m'acompanya la meva amiga inseparable, la càmara digital, ja que així puc immortalitzar aquelles escenes, situacions, objectes, paisatges, etc. que els meus sentits capten.

Aquí us deixo una petita mostra d'aquestes imatges que immortalitzo.

"Kafka a la platja"

Què podria dir d'aquest llibre? Com el podria definir en una paraula i/o frase? Seria complicat tot plegat perquè per mi és difícil de catalogar. De totes maneres faré un intent de catalogar-lo perquè personalment no m'ha deixat indiferent.

Després d'haver-me llegit "Tòquio Blues" vaig pensar que ja coneixia la tònica d'aquest autor com és en Haruki Murakami i creia que ja no em sorprendria, però quin ha sigut el resultat?. Doncs que després de llegir-me "Kafka a la platja" (que també està ubicada a Tòquio i els seus voltants) m'he quedat del tot impressionada degut a la seva escriptura que t'enganxa i et transporta a un altre món. Un món narrat des de la part més humana i si més no, en aquest cas, metafòrica i un pèl paranoica.

És una història que costa de captar degut a les seves paraules que van més enllà del significat aparent i que en tot moment has d'estar amb totes les capacitats al 100% perquè no se t'escapi cap detall, per molt que et pugui semblar insignificant, ja que sinó perds el fil contextual i com a conseqüència surts disparat de l'atmosfera en la qual has entrat.

A mida que anava llegint, no em podia estar de posar petits senyals a certes pàgines on hi havia frases o fragments que em feien pensar. Alguns d'aquests són:

- No és l'home que tria el destí sinó que el destí tria l'home.

- La gent neix per viure, no?. Si és així, com és que a mesura que he viscut he anat perdent el que m'omplia i m'he quedat més buit? A aquest pas, potser com més visqui, més buit i més inútil em sentiré!.

- En certa manera, la gent som el resultat del lloc on hem nascut. La nostra manera de pensar i de sentir estan lligades al clima i al paisatge.

Bé, aquestes són algunes de les coses que em van fer pensar. Potser no és res nou, però qui més qui menys, en algun moment donat, s'ha parat a pensar en això i d'alguna manera li ha fet veure les coses des d'una altre perspectiva i fins i tot ha fet que es plantegés un canvi en la seva manera d'enfocar la vida.

Tal i com vaig fer en "Tòquio Blues", m'agradaria posar la sinopsis del llibre (la que hi ha escrita a la part de darrera) tot i que crec que no plasma realment l'essència d'aquest.

"Kafka a la platja" narra les desventures de dos carismàtics i extraordinaris personatges. Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i agafa un bus en direcció a Takamatsu, un poble escollit a l'atzar, on trobarà una biblioteca privada per passar les hores i complementar la seva educació autodidacta. Paral•lelament, la plàcida vida del vell Nakata, un home que parla amb els gats i està marcat per un accident d'infància que el va deixar mutilat, canviarà de manera tràgica i irreversible.
Les odissees personals i sempre paral•leles d'aquests dos personatges convergeixen en una rica, suggerent i magnífica tragicomèdia.

* Us el recomano!!!

"Tòquio Blues - Norwegian Wood"

Degut al meu temps lliure he tingut la sort de topar amb un llibre com "Tòquio Blues", on el seu escriptor japonès, en Haruki Murakami, ens fa endinsar en una història situada al Tòquio dels anys seixanta, amb les seves petites descripcions dels personatges, els llocs on transcorren els diversos esdeveniments, les olors que caracteritzen els moments, etc.

Tenint en compte que a mi no m'agrada llegir, he d'admetre que m'ha encantat i/o fascinat la facilitat que té aquest autor per escriure i fer-te entrar en les 428 pàgines que té el llibre.

Dir que la seva escriptura et fa viure la realitat dels personatges, és com si per un moment poguessis deixar la teva vida de costat i entressis a formar-ne part d'una altre essent per això un mer espectador que viu plenament tot allò que veu, escolta i sent d'una manera indirecta.

Us recomano aquest llibre perquè per mi és excel·lent pel que fa al contingut i la seva redacció. No perds el fil conductor en cap moment i la lectura és amena al 100%.

Sinopsis que hi ha escrita a la part de darrera del llibre (una mica modificada per mi):

"Tòquio Blues" ens narra la història d'en Toru Watanabe, un jove estudiant introvertit, tímid i massa seriós i/o formal; i de la Naoko, una noia reservada i si més no, impenetrable.
Toru s'enamora de la Naoko i acaba patint una crisi que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la noia, s'acaba llançant a una espiral de sexe esporàdic sense control fins que acaba coneixent a la Midori, una noia vital, peculiar, extrovertida, exuberant i plena de vida que acabarà revolucionant el món ordenat i tranquil d'en Toru.

* Durant tot el llibre, l'autor fa esment de diferents cançons i grups però destaca molt "Norwegian Wood" dels Beatles que me la vaig haver de baixar d'internet perquè no la coneixia i em va acabar picant la curiositat. jajaja :P