sábado, 29 de noviembre de 2008

"El meu amor Sputnik"


Després de llegir-me dos dels llibres que formen part de la col•lecció d'en Haruki Murakami, he d'admetre que tenia curiositat per saber si la resta de llibres d'aquest autor japonès em captivarien de la mateixa manera que "Tòquio Blues" i "Kafka a la platja", així que aprofitant la meva estada per Barcelona, vaig passar-me per una llibreria per agafar-ne dos més.

Un cop vaig arribar a casa, vaig agafar-los entre les meves mans per veure quin seria l'afortunat que em llegiria primer i.... sí, va guanyar "El meu amor Sputnik"!!

Buufff... quin llibre! Un cop més impressionada per la facilitat que té per submergir-te en l'argument profund, metafòric i complex i també per la capacitat de fer reflexionar al lector sobre temes/aspectes/situacions que saps que estan allà però que d'alguna manera intentes evitar.

És un llibre que barreja un munt de coses però que destaca sobretot una de les grans pors que té molta gent, que es pot arribar a resumir en una sola però molt significativa paraula: SOLITUD!!!

Arribats a aquest punt, et poses a pensar (perquè és inevitable endinsar-te en el que aquest autor planteja) les sensacions i sentiments que provoca la solitud perquè... qui no s'ha sentit sol en algun moment de la seva vida?.

Penso que moltes vegades no ens n'adonem de la sort que tenim de conèixer a gent que realment val la pena i no acabem de donar-los-hi la importància que a aquestes persones es mereixen. Som afortunats de comptar amb gent que ens estima i ens recolza, amb gent que ho donaria tot per nosaltres sense demanar res a canvi, persones que ens valoren pel que som i no pel que se suposa que hauríem de ser, gent amb qui podem compartir el nostre apreciat temps, etc. i això ho hauríem de tenir més present perquè moltes vegades ho oblidem degut a que forma part de la nostra rutina diària.

Del llibre destaco vàries coses que són interessants (almenys a mi m'ho ha semblat):

- El significat de la paraula "Sputnik" que en rus significa "company de viatge". Per tant en acabar de llegir el llibre... pots treure la següent deducció: "la solitud no és una bona companya de viatge per ningú perquè és preferible tenir aquella/es persona/es amb qui poder compartir qualsevol cosa!".

- Comprendre no és sinó la suma dels nostres errors!!! Quina gran veritat, no trobeu?

- Per què ens sentim tant soles, les persones? A què treu cap? Hi ha milions de persones en aquest món, totes anhelants, que en busquen d'altres per acontentar-les, però que, malgrat tot, s'aïllen. Per què? Què potser la Terra ha estat creada només per nodrir la solitud humana?

- Així és com vivim les nostres vides. És igual que siguem víctimes d'una pèrdua irreparable, és igual que el que ens han robat (directament arrabassat de les mans) sigui imprescindible, i fins i tot tant és si ens transformem en persones completament diferents que només conservem la capa exterior d'abans; nosaltres continuem desenvolupant el paper de les nostres vides, en silenci. Ens acostem a l'espai de temps que ens toca viure, i li diem adéu quan el deixem enrere. Repetim, sovint amb poca traça, els fets interminables del dia a dia. I deixem enrere un sentiment de buidor incommensurable.

Ja veieu, les quatre coses que he destacat... poden semblar insignificants però si les llegeixes detingudament t'adones de la raó i la força que tenen aquestes paraules.

Per no trencar la meva tradició, us posaré la sinopsis del llibre perquè us en feu una idea:

Com el viatge eternament circular del satèl•lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòquio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària.
El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, disset anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.

*Del tot recomanable!!!

1 comentario:

Anónimo dijo...

Es un llibre que potser mai hagués intentat llegir-lo, però després de la recomanació de la Gemma estic segur que serà un bonic llibre en el que gaudiré cada segon de lectura.
La meva valoració final, just el dia en que finalitzi el llibre.
Xavi