La meva aventura estiuenca, aquest any, serà a una de les quatre ciutats imperials del Marroc. Estic parlant de Marrakech, anomenada també "La ciutat vermella" pel color de les seves edificacions, situada al sud del país, tot just al peu de l'Atles.
Arrivem a Menara Airport (RAK) amb una hora de demora però a la zona d'espera allà es troba, amb un cartell a la mà, el nostre conductor, que carregat d'una paciència innata ha estat aguantant estoicament per donar-nos la benvinguda "Salam alaykum"!!!! La resposta no anava a ser menys.... "Alaykum salam"!
Fetes les presentacions, ens dirigim a l'hotel situat a la zona nova de la ciutat, anomenada Hivernage. Allà ens instal·lem i decidim anar a la plaça Jamaa el-Fna per dinar una mica. Sota els 45ºC, caminar es feia insoportable perquè el terra cremava. Tot i així, anem caminant fins que ens para un taxi, suposo perquè ens devia veure mig mortes... i a partir d'aquest moment començarà el primer dels molts regatejos que farem durant la nostra estada.
Un cop a la plaça les olors es fan presents de manera intensa. No les sabria descriure amb exactitud, ja que són barreges de diverses coses.... espècies, menjars, suor, excrements dels cavalls que estan aparcats a les rodalies de la plaça, la fortor de l'orina humana i animal, etc. La combinació és única i com molt bé he dit.... inexacte.
Entre la calor i les olors, busquem un lloc per refrescar-nos i dinar una mica, així doncs, entrem en un local i m'inicio en la seva gastronomia típica tot i demanant un cous cous de pollastre. La presentació del plat és bona però l'explosió de sabors encara ho és més!
Amb la planxa plena, decidim fer una volta i tornar a l'hotel per acomodar-nos a les tumbones de la piscina per acabar de passar el dia.
L'endemà, totes enèrgiques, ens dirigim a la part oest de Marrakech on es troben els jardins més importants de la ciutat perquè estan construïts al 1870. A més a més, segons diuen les males llengües, l'edifici central d'aquests jardins era el lloc idoni on els sultans de la ciutat tenien les seves trobades amoroses.
Des del balcó del pavelló on els sultans tenien les seves trobades!!!!
Vista de la Mesquita Koutoubia (al fons) des del balcó del pavelló. Un dels monuments més representatius de la ciutat.
Estic parlant dels Jardins de la Menara, anomenats així per la petita piràmide verda (menzeh = bonica vista) de la teulada del pavelló saadí. El pavelló i la dàrsena estan envoltats d'una immensitat de camps d'oliveres (40 varietats diferents) i l'objectiu d'aquesta última és, encara en l'actualitat, poder regar tots aquests camps emprant un sofisticat sistema de canals subterranis (= qanat), de més de 700 anys d'antiguitat, que recullen l'aigua de les muntanyes (gràcies a un antic sistema hidràulic) que estan situades a uns 30 quilòmetres d'allà.
Darrere dels núvols s'amaga l'immens Atles!
Oliveres a tort i a dret!!
És impressionant l'estanc i sobretot el què oculta en el seu interior, ja que si per casualitat, a la teva motxilla, hi tens un tros de pa.... i decideixes tirar-lo.... de sobte sorgiran de les seves profunditats milers de carpes gegantines amb una gana voraç que es barallaran de manera violenta per ser les guanyadores d'aquest majestuós premi.
Estanc de 200 per 150 metres
And the winner is.....
Abandonem aquests jardins per anar a veure'n uns altres, situats a la Ville Nouvelle de Gueliz, no tan importants com els de la Menara, però també són macos de veure.
Estic parlant dels Jardins Majorelle que daten del 1924, creats pel pintor francès Jacques Majorelle durant el període en el qual Marroc estava administrat per França. Actualment són propietat del modista francès Yves Saint Laurent i reuneixen una varietat insòlita d'espècies vegetals dels cinc continents: 1800 varietats de cactus, bambús, nenúfars, flors tropicals, 400 varietats de palmeres... estancs amb tortugues, etc. i acull a més de 15 espècies d'ocells que només es troben en el nord d'Àfrica.
Estanc amb nenúfars i tortugues
Refrescant-me sota una agradable ombra
Explosió de punxes!!
Quin floquet més maco!
Monument realitzat en memòria d'Yves Saint Laurent
Petit estanc envoltat de les clàssiques parets de color blau cobalt
Un lloc ideal per desconnectar del bullici estressant dels cotxes, regatejos a totes hores, etc.
Mimetitzant-me en l'entorn! jajaja :P
Relaxades de tot això, ens dirigim a les Tombes Saadíes, ubicades tot just al costat de la mesquita de la Kasbah, feta d'una arquitectura almohade, és a dir, emprant elements com el maó, el guix i la fusta. De gran influència de l'art Al-Andalus, són construccions amb grans simetries de línies, amb elements florals o geomètrics, amb arcs en forma de ferradura apuntada i/o lobulades.
Entrada per una de les 26 portes de la muralla de Marrakech
Mesquita de la Kasbah (= fortificació amurallada)
Ahmed El Mansour va manar construir un mausoleu al 1557 sobre la tomba del seu pare per enterrar-se a ell i a la seva família un cop morts. No van ser redescobertes fins al 1917 i posteriorment van acabar sent restaurades.
Petita escletxa claustrofòbica per accedir a les tombes i al pati central
Aquest cementiri real té tres habitacions, la més famosa de les quals és la Sala de les dotze columnes on descansa el fill d'Ahmed.
Mausoleu principal amb les 12 columnes realitzades amb marbre de Carrara
Les parets estan recobertes de rajoles esmaltades fins als dos metres del terra i per rematar l'interior d'aquest espectacular mausoleu, van utilitzar frisos amb frases coràniques. Per sobre d'aquestes, els murs estan completament coberts per estucs imitant els nius d'abella.
Mausoleu de Lalla Massaouda, mare de Al Mansour. Decorat de manera més senzilla, amb el sarcòfag situat en el centre.
Mosaics àrabs
En els jardins que envolten les tombes es troben més de 170 enterraments corresponents a servents, consellers i soldats del servei dels Saadies.
Els coloms aprofiten qualsevol forat per fer-se'l seu
Un dels milers de gats que es troben passejant per la ciutat
Panoràmica del carrer proper a les tombes i la mesquita de la Kashab
Una bona manera de visitar la ciutat
Ja a la nit, ens dutxem i vestim per anar a veure quin és l'ambient que es respira per la plaça Jamma el-Fna. Un cop allà, ens quedem parades del canvi tan brutal que ha fet.
Res a veure amb el matí on quasi no hi ha gent passejant per allà i on abunden els encantadors de serps, les tatuadores de henna, llegidores de mans, arrancadors de dents i venedors de suc de taronja (fruita que abunda a la ciutat).
Panoràmica del matí de la plaça Jamaa el-Fna (= significa "plaça de la mort" en relació a les execucions fetes antigament dels infidels i delinqüents dins d'aquesta) on és una clara mostra de la cultura i vida marroquina
"Guerrafs", són els venedors d'aigua amb la seva vestimenta típica però que mai porten ni una trista gota, simplement s'aprofiten per treure calers als turistes amb les fotos. (aquesta foto és d'estrangis! jajaja :P)
A mitja tarda la gent comença a aflorar de sota les pedres
Panoràmica de la plaça a mitja tarda quan es fa la transició del dia a la nit. Ja es veu la concentració de gent al voltant dels "Halaiquíes", aquells que es dediquen a explicar historietes de miracles realitzats per diferents persones Santes.
La nit canvia completament aquesta plaça on del no res sorgeixen tot d'innumerables paradetes ambulants que envaeixen l'espai proporcionant tota mena de cuina típica del lloc: cous cous, caps de xai al forn, pinxos, etc., tot llest per degustar en les taules que estan posades allà mateix.
En aquest lloc servien el cap de xai al forn
Milers de representants de les parades t'atossiguen intentant fer-te client del seu lloc ambulant. És veritablement estressant i fins i tot esgotador escoltar com et van menjant l'orella un darrere de l'altre, perseguin-te pels petits passadissos creats d'un tenderete a l'altre per aconseguir el seu objectiu.
Després de què ens taladressin el cap fins al punt màxim, escollim una de les parades per sopar. Allà sopem a l'estil més inusual, compartint taula amb tot de desconeguts.
Una part del nostra àpat amb el clàssic pa àrab
Ni tan sols sopant t'alliberes de què et vinguin a vendre objectes d'artesania! Buuufffff és desesperant!
Els fums de les carns, els ritmes dels tambors, la gent parlant en to elevat, les cantarelles, etc. t'envolta en tot moment fent que et sentis integrat completament en una cultura molt diferent de la nostra.
Paradeta improvitzada enmig de la plaça emulant el típic joc d'habilitat on s'han de pescar ànecs d'una piscina. En aquest cas, s'han de pescar regals amb una gegantina canya d'una piscina de lona o dipositar una moneda sobre algunes de les figuretes rodones de plàstic que suren dins l'aigua en un gibrell.
Breu demostració del què es respira per la plaça
Remato el sopar amb un te
Matinem al dia següent, ja que ens esperava un dia plegat de sorpreses. A les 8h del matí ens ve a recollir un guia que havíem contractat per anar d'excursió a les
Cascades d'Ouzoud, localitzades a
Tanaghmeilt, un poblet a 150 quilòmetres de
Marrakech.
Només recollir-nos, ja ens va estranyar el suposat guia i el vehicle on havíem d'anar perquè no era un 4x4, sinó una furgoneta
atrotinada i amb unes 11 persones de diferents nacionalitats. A mig camí, em truquen al mòbil per preguntar-me on
era, ja que el nostre guia
ens estava esperant en el hall de l'hotel. Completament perplexa, pensava que tot allò era una broma de mal gust... però desgraciadament no era el cas. Ens trobàvem muntades en una furgoneta sense aire condicionat, en una companyia que no era la nostra i que pel que es veu, es dedicava a usurpar a la gent de les altres agències fent-se passar per la que havies contractat. Tot plegat un engany digne d'oblidar però que ara en la distància té certa gràcia.
Aquest fet no ens va influir gaire en la nostra excursió perquè un cop allà vàrem començar a descendir per camins de cabres, de difícil accés, per poder arribar a les cascades.
Riu previ a les cascades on la gent ve a passar les vacances
Pont fet amb 4 branques i sacs de sorra. Completament inestable i un xic perillós.
Al principi de les cascades, abans de començar a baixar pels caminets
Arrels d'arbre fossilitzades
El recorregut val la pena, ja que està ple d'oliveres, ovelles pasturant, gent berber, etc. De fet,
Ouzoud en berber significa "oliva", paraula que descriu molt bé l'entorn previ a les cascades.
Després d'anar pels camins de cabres entenc el per què aquesta nena anava amb un burro!!! :P El burro em mira amb cara de... seràs pringada!! jajaja
Cert, per variar, no anava amb el calçat més apropiat però així és com vaig acabar... amb un peu irreconeixible! jajaja
Refugis berber
En aquesta aigua freda vaig refrescar-me i de passada vaig recuperar el color natural dels meus peus!
Aquestes cascades són les més importants i tenen una alçada d'uns 110 metres. Des de la
proximitat impacten.
Embarcacions, a les quals vaig pujar i vaig quedar xopa, anomenades còmicament "El Titànic"
El vent feia rebotar l'aigua convertint-la en milers d'espurnes que et mullaven sense miraments
Descansem fent un
banyet a la part baixa de les cascades i omplim la panxa en un restaurant berber de la zona amb unes vistes impressionants d'aquestes.
Els Tajines són els recipients tradicionals de la cuina marroquina. Estan fets de fang i disposen d'una tapa en forma cònica que permet que els aliments es coguin amb els seus propis vapors fent un efecte semblant al del forn.
Olives marroquines
Tajine de xai
Plat a compartir tal i com ho fan els berbers
Un bon te a la menta
L'endemà, ens espera un 4x4 a la porta de l'hotel amb l'
Idi, el que serà el nostre acompanyant fins a
Essaouria, situada a la costa occidental atlàntica de
Morocco i coneguda antigament amb el nom de
Mogador.
Parada en un dels riads del centre per recollir a una parella de canaris que vindrà amb nosaltres
De viatge fins a la ciutat, fem una parada a una cooperativa especialitzada amb l'Argà.
L'argà és un arbre que creix de manera espontània i salvatge al Marroc. Hi ha dues maneres de recol·lectar-lo. La primera és deixar que el fruit maduri i caigui per si sol a terra per acabar-se de secar i desprendre's així de la closca i la segona és deixant que les cabres pugin als arbres, quan el menjar escasseja, perquè es mengin els seus brots i les llavors. En ser la cabra un animal rumiant, farà que a la nit acabin escopint les nous d'argà completament netes de la seva closca verda, facilitant així el treball del pastor que no haurà de punxar-se les mans amb les espines.
Aquest senyor va aparèixer del no res i em va ficar la cabreta per la finestra acabant sobre les meves cames. jajaaja Pobreta, tremolava com una fulla.... però es va instal·lar a sobre meu tranquil·lament!! jajaja :P
Muntanya de llavors d'Argà
Recollit el fruit, les dones i nens van partint les nous, una per una, d'on s'extreu de dins les pipes i es comença el procés de fabricació de l'oli. Les closques que sobren, al partir les llavors, s'utilitzen per fer foc.
Aquestes pipes es trituren amb una mica d'aigua en un molí de pedra anomenat Azeg. El resultat és una massa espesa que es deixa reposar durant aproximadament una setmana en un lloc fosc i fred.
Les dones formen boles amb la massa ja endurida i les pressionen per escórrer tot l'oli. El resultat és un oli molt lleuger, transparent i digestiu... més que el d'oliva.
Una de les maneres de fer més atractiu l'oli d'Argà és torrant les seves llavors per donar-li un gust final a nous.
Boles de massa endurida
Recipients per fer una degustació
Començant pel plat més clar i seguint les agulles del rellotge: melmelada d'ametlles, oli i mel d'Argà
Essaouria ha viscut el pas de diferents pobles: romans, portuguesos, àrabs i berbers.
Mirador des del qual s'intueix la silueta de la ciutat on ja des d'aquí els vents elisis són els principals protagonistes
Actualment,
Essaouria és una ciutat portuària plena de màgia on encara
es respiren els aires d'història entre les seves fortificacions, muralles, places, monuments, centre històric i la medina, aquests dos últims formen part del Patrimoni de la humanitat.
La gavina és la segona protagonista d'aquesta ciutat
Pitjor que la pel·lícula d'en Hitchcock, Los pájaros!!
Parades on venen peix de la llotja
Tenen la bandera ben protegida!!
És una ciutat que destaca per la pesca principalment.
Amarrant les barques a la costa
Peix sabre
Varietat de peixos
Peix espasa i tauró
Orades entre d'altres peixos
Tria i remena
Panoràmica del port on estan amarrats els vaixells
La guardiana
Fent la feina bruta
Passejant pels carrers estrets de la medina d'Essaouria i els seus zocos
Zoco d'espècies; Viagra berber???
Aquests són els seus escuradents, curiosos, oi?
Més viagres!!!
Carrerons perduts i poc transitats
Un dentista!!! Deixaríeu la vostra dentadura a mans d'aquest dentista?? Jo no! jajaja :P
Un autèntic "Hammam" tradicional. El hammam és un bany àrab dedicat a la neteja corporal a través del vapor i l'exfoliació de la pell però també s'emprava com a lloc de reunió, especialment per les dones.
Casetes equipades amb brases, al costat de la llotja, on et preparen, al moment, el peix/os que triïs!!
Coke àrab!
Unes bones gambetes
Un eriçó de mar... aspecte punxegut però de gust marítim
Tauró!!! Boníssim!!!!
Assortiment de peixos de l'Atlàntic
L'escut del Barça a Essaouria???
La gent va vestida.... però això no és la platja????? ^^
Panoràmica d'una platja peculiar!
Aprenent a dominar la vela!
Tornant d'aquesta encisadora ciutat, fem una breu parada enmig del no res per gaudir de l'espectacle
"Tbaurida" (= Fantasia) que ens ofereixen els
"barud" (= cavallers/guerrers de pólvora).
És una tradició eqüestre que encara es manté. Els "
baruds" s'equipen amb l'indumentària tradicional formada pel
"Jinyar" (= punyal tradicional),
"bundoquia" (= trabuc allargat) i
"al-Qanut" (= banya de la pólvora).
La competició consisteix en la realització de cargues de cavalleries que ho culminen tot i disparar a l'aire, de manera sincronitzada, els
"bundoquies" carregats de pólvora. És un espectacle curiós de veure.
Després de tots aquests dies carregats de regatejos, tambors, càntics, conversacions de tons estridents, el trotar de les calesses, motors de cotxes i motos, etc., l'únic que ens venia de gust era desconnectar el xip, gaudint del sol, de la piscina i del bon te!!!
No m'havia trobat mai una piscina on l'aigua de la qual fos tan densa que el fet de nedar et costés horrors!!!
M'acomiado de Marrakech amb un sentiment agre perquè fins a l'últim dia m'han intentat prendre el pèl i m'he sentit estafada! El meu lema durant l'estada, ha sigut, "això és el seu pa de cada dia, acostuma-t'hi"!!! No m'ha sigut fàcil perquè desgasta!
Anava il·lusionada per conèixer aquesta ciutat del Marroc però he d'admetre que aquesta il·lusió dipositada va anar desapareixent a marxes forçades a mida que el temps passava.
Finalitzaré dient que, sens dubte, no és una destinació que repetiria tot i que em quedo amb els bons records i les experiències viscudes.
