sábado, 30 de mayo de 2009

"Unidad Paradójica"

A continuació us posaré un vers, extret d'un llibre anomenat "Nuevos pensamientos para una vida mejor", que des del meu punt de vista dona peu a pensar. Ja em direu què us sembla o què us suggereix, eh?.

"Bajo el cielo, todos pueden ver la belleza como belleza;
pero sólo porque existe la fealdad.
Todos pueden reconocer lo bueno como bueno,
pero sólo porque existe la maldad.

El ser y la nada se generan el uno al otro.
Lo difícil nace de lo fácil.
Lo corto define lo largo, lo bajo lo alto.
El antes y el después se suceden entre sí.

El sabio vive sin tapujos, con aparente dualidad
y paradójica unidad.
El sabio puede actuar sin esfuerzo
y enseñar sin hablar.
Nutriendo las cosas sin poseerlas,
trabaja sin buscar recompensa;
compite sin perseguir resultados.

Una vez terminado el trabajo, no se piensa más en él.
Por eso dura eternamente."

sábado, 16 de mayo de 2009

“TRACES - Les 7 doigts de la main”

Diumenge passat vaig anar al teatre Tívoli a veure: “TRACES - Les 7 doigts de la main”.

És un espectacle realitzat per 5 joves plens d’energia, entusiasme, inquietuds, pors, dubtes, ... i tots aquests sentiments/pensaments ens els transmeten a través d’una música seleccionada especialment per despertar els nostres sentits, amb elements acrobàtics, de circ, urbans (skateboard, bàsket) i fins i tot abarcant la dansa contemporània o la il·lustració.

Durant tot l’espectacle ens donen a entendre la importància del temps que marca les nostres curtes vides (amb el so d'un rellotge que pot representar el batec del cor), remarcant en tot moment lo efímera que és la vida (amb el visionat en directe, marcant l'inici i final de tota l'obra, que no deixa de ser una metàfora del naixement/mort) i resaltant el fet de viure-la de manera intensa i al límit/màxim. Cada dia que passa és un dia menys que tenim per aprofitar l’oportunitat que ens han brindat i per tant sinó som capaços de dirigir la nostra vida cap al camí que volem... malgastarem i desaprofitarem aquest temps que passa a marxes forçades sense que el veiem.
A més a més, també emfatitzen la importància de donar passos segurs i fermes a la vida però sempre arriscant una mica per aconseguir allò que volem.

Si teniu l’oportunitat d’anar a veure aquest espectacle abans de que s’acabi... sortireu sense paraules degut a la força que transmeten aquests 5 joves en tot allò que realitzen.

Sens dubte deixen una petjada positiva.

*Aquí us deixo el link perquè us en feu una lleugera idea:

(heu d'anar a l'apartat de vídeo i clikar sobre la "promo")

domingo, 3 de mayo de 2009

"La primavera"

Diuen que una flor no fa estiu, ni dues primavera.... però amb totes aquestes que us mostro, jo crec que fan una primavera ben bonica, oi?