"Ascensió a les Agudes"



Quedem a les 10h, hora de marquesos, per embarcar-nos en tota una aventura que encara desconeixem.

 

Arribem a l'aparcament de l'àrea de les Ferreres per agafar un corriol senyalitzat amb marques vermelles que seguirem per enllaçar-lo amb uns caminets envoltats de fagedes totes desfullades. El paisatge de tardor és espectacular i en un principi aquesta passejada es fa bastant bé perquè no presenta cap mena de dificultat.

 

Al poc temps de pujar pel sender, arribem a l'anomenat Pla de Lligamoltons (1.380 metres) amb una mica més de 200 metres de desnivell, envoltat pel Montseny entre d'altres.

 

Continuem avançant fins arribar al Coll de Saciureda que ens donarà pas als Castellets pels quals començarem a pujar per arribar als anomenats Esglaons de Castellets, perquè les pedres estan col·locades de manera estratègica que et faciliten l'ascensió. A partir d'aquest moment bé el punt més complicat, ja que es comença a grimpar muntanya amunt sense cap mena de protecció ni corda de seguretat i s'ha de vigilar on es posen tan els peus com les mans perquè és molt fàcil relliscar. Les vistes són magnífiques però no recomanable pels que pateixen de vertigen. És una ascensió aèria bastant exposada i personalment em va fer respecte.

 

Passat aquest tram seguim carena amunt tot grimpant i desgrimpant sense parar i travessant la part superior d'una tartera (dóna respecte perquè en qualsevol moment les roques es poden moure i provocar la pitjor de les tragèdies) fins que ens topem amb el Coll de les Agudes. Seguint els senyals grocs de la carena, finalment ens portaran al Cim de les Agudes, on descansarem asseguts en una pedra i gaudirem de les vistes, del bon temps i de la companyia.

 

Què dir de la tornada? Doncs que sens dubte va ser digne de passar a la història. Quina de voltes degut a que les fites estaven esborrades i que el fullatge desorientava moltíssim. Després de "x" hores caminant, pujant, baixant, passant per tarteres i camins de cabres, etc. per fi vam trobar el camí adequat i vàrem posar final a l'Ascensió a les Agudes pels Castellets.

 

Pujada acumulada: 845 m

Alçada mínima-màxima: 1165-1707 m

Distància aproximada: 10,20 km

Temps aproximat sense parades : 3h 40m (en el nostre cas en varen ser unes quantes més!! jajaja)

Ruta circular: Sí

Dificultat: 3 sobre 5

 



Imatge realitzada per "cañete" des del Pla de Lligamoltons.

 Panoràmica des del Pla de Lligamoltons.

 

 Esglaons de Castellets!!!!

 Quina tonalitat més maca de tardor!

 Grimpant pels Castellets per arribar a les Agudes!!!!

Tram pujat que ja he deixat endarrere.

 Cim de les Agudes amb tota una escola dinant per allà!!!

 La boira fa acte de presència!

 Arbre de peli de terror!!! jajaja

 Catifa de fulles!!!!

Visca els bromistes!!! jajaja

"Ruta Fuensanta"

Ens trobem a les 9h del dijous per encaminar-nos cap a Montserrat on allà, tot just a tocar la C-55, ens espera la "Canal Fuensanta" anomenada així pel Juan Carlos Fernández i en Juan Miguel Guzmán. També coneguda com "Torrent de Santa Maria" o "Vallmala".

 

Un cop equipats amb l'arnés, dissipadors, mosquetons, casc, guants, etc. ens apropem a l'entrada de la canal, densa de vegetació. Als pocs passos, ens trobem amb una serp... que no la trepitgem de casualitat!!

 

Seguint el camí arribem a unes balmes (coves petites) on a partir d'aquí, personalment, ja començarà l'aventura una mica infernal.

 

Després de passar per uns quants trams, ens topem amb el "Mur Mercedes" de 50 metres d'alçada on per desgràcia meva, únicament queda un cable de vida (ja que els graons que hi havia anys enrere els han tret) pel qual m'hauré d'enfilar a pes. Després de pujar aquest tros, vaig quedar completament destrossada de braços i de mans amb la fluixera corresponent. Evidentment, això només era el començament de la resta d'obstacles que m'aniria trobant pel camí!

 

Superat aquest tram més vertical, el camí segueix ascendint però amb passos un pèl més senzills, dins del que cap.

 

Quina és la meva sorpresa? Un cop ens endinsem cap a l'esquerre del canal, una salvatge i espesa vegetació composada principalment per esbarzers fa més acte de presència tot i complicant encara més la nostra ascensió tot i grimpant pels llocs. Inevitablement a cada pas que faig un esbarzer m'esgarrinxa, fent que passi un calvari d'allò més gran!

 

Aquest tros de canal és més complicat degut a que les pedres rellisquen per la humitat o pels diferents tolls d'aigua que vas trepitjant, però també és atractiu degut a un pas per dins d'una roca. He de dir que em va costar lo meu sortir d'aquell petit orifici ja que em vaig complicar massa la vida! jajaja

 

Durant la canal ens trobem trossos equipats en plan rudimentari, algunes grapes, cadenes, cables de vida... però molts d'ells estan bastant malmesos per la manca de manteniment dels mateixos.

 

A punt d'arribar al camí de la Santa Cova, ens tornem a trobar la vegetació en estat pur degut a que no passa ningú per allà (cosa bastant normal després d'haver-la fet, jajaja). Esbarzers a tort i a dret que fa que et quedis allà bloquejat com si d'un insecte enganxat a una teranyina es tractés i uns troncs d'arbres, col·locats accidentalment de manera estratègica, ens barren el pas fent que ens arrosseguem pel terra com si fóssim cucs.

 

Finalitzada la canal, el resultat, deixant de costat les mil i una esgarrinxades i blaus, és el sentiment d'orgull i superació per haver tirat endavant malgrat els obstacles i la dificultat d'aquesta.

 Mur Mercedes on només hi queda el cable de vida!!!!

 

 

 

Aquí ja duia un bon grapat d'esgarrinxades!!! 

 

 

 

 

 Intentant veure la part estratègica per sortir!!!

 Aplicant la teoria! jajaja :P

 

 

 Mira que arriben a ser maques les muntanyes de Montserrat!!!!

 Gràcies Senyor per haver fet que arribés amb vida! jajaaja :P

Baixada d'uns cinquanta minuts pel camí que condueix als FGC! 

"XVIII Saló del Manga"

 

Es compleixen vint anys de l'existència d'una de les sèries manga i anime més conegudes de l'Akira Toriyama, Dragon Ball, i aprofitant aquest esdeveniment, s'han obert les portes del XVIII Saló del Manga per fer-li un gran homenatge tot i reunint al número més elevat de persones caracteritzades dels personatges d'aquesta, amb l'objectiu final d'entrar dins del Guinness World Records, establert en 250 persones.

Finalment, un total de 307 disfressats es van reunir en les instal·lacions del Palau 2 de la Fira de Montjuïc. Ara només queda esperar la validació de la marca aconseguida.

 

Quina manera més especial d'inaugurar un Saló cada any més ple d'otakus. 

 

Un cop dins trobem varietat d'activitats, algunes de les quals són: l'exposició de Porco Rosso, un peculiar aviador ja que degut a una maledicció, el seu cos pateix una metamorfosis que el transforma en un porc gegant antropomorf; la nova edició del concurs Cosplay on es seleccionen els millors per representar a Espanya en la final de l'European Cosplay Gathering de París i en l'EuroCosplay de Londres, ambdós al 2013; diferents tallers: cuina japonesa, papiroflèxia, dibuix manga, ...; concurs de karaoke; convidats especials; signatura de còmics; etc.

Al llarg dels quatre dies, un total de 112.000 visitants s'han deixat caure pel Saló, que ha marcat un nou record dins la història d'aquest.

Us deixo amb un recull d'imatges i vídeos:

 

 

 

Ryuk (Shinigami) de la sèrie Death Note!

 

 Em sembla que vaig confondre el núvol Kington amb una taula de surf! jajaja :P

 Quina diferència, oi? jajajaa

La caca de l'Arale... alguna vegada la trobaré en tamany reduït en forma de clauer??

Hiro Mashima, autor de Fairy Tail.

"Fash on Cosplay"

Nom del menjar japonès!!!

El xef Naoyuki Haginoya, impartint un taller de cuina on ha elaborat una versió de la founde japonesa anomenada "shabu shabu".

 

 

 

En Monkey D. Luffy, de la sèrie One Piece, en plena transformació degut al poder d'una de les fruites del diable del tipus "Paramecia", concretament la "Gomu Gomu no Mi", que el va convertir en un home de goma.

Noia cantant la cançó de la BSO de la sèrie Samurai Champloo.