"Ruta Fuensanta"

Ens trobem a les 9h del dijous per encaminar-nos cap a Montserrat on allà, tot just a tocar la C-55, ens espera la "Canal Fuensanta" anomenada així pel Juan Carlos Fernández i en Juan Miguel Guzmán. També coneguda com "Torrent de Santa Maria" o "Vallmala".

 

Un cop equipats amb l'arnés, dissipadors, mosquetons, casc, guants, etc. ens apropem a l'entrada de la canal, densa de vegetació. Als pocs passos, ens trobem amb una serp... que no la trepitgem de casualitat!!

 

Seguint el camí arribem a unes balmes (coves petites) on a partir d'aquí, personalment, ja començarà l'aventura una mica infernal.

 

Després de passar per uns quants trams, ens topem amb el "Mur Mercedes" de 50 metres d'alçada on per desgràcia meva, únicament queda un cable de vida (ja que els graons que hi havia anys enrere els han tret) pel qual m'hauré d'enfilar a pes. Després de pujar aquest tros, vaig quedar completament destrossada de braços i de mans amb la fluixera corresponent. Evidentment, això només era el començament de la resta d'obstacles que m'aniria trobant pel camí!

 

Superat aquest tram més vertical, el camí segueix ascendint però amb passos un pèl més senzills, dins del que cap.

 

Quina és la meva sorpresa? Un cop ens endinsem cap a l'esquerre del canal, una salvatge i espesa vegetació composada principalment per esbarzers fa més acte de presència tot i complicant encara més la nostra ascensió tot i grimpant pels llocs. Inevitablement a cada pas que faig un esbarzer m'esgarrinxa, fent que passi un calvari d'allò més gran!

 

Aquest tros de canal és més complicat degut a que les pedres rellisquen per la humitat o pels diferents tolls d'aigua que vas trepitjant, però també és atractiu degut a un pas per dins d'una roca. He de dir que em va costar lo meu sortir d'aquell petit orifici ja que em vaig complicar massa la vida! jajaja

 

Durant la canal ens trobem trossos equipats en plan rudimentari, algunes grapes, cadenes, cables de vida... però molts d'ells estan bastant malmesos per la manca de manteniment dels mateixos.

 

A punt d'arribar al camí de la Santa Cova, ens tornem a trobar la vegetació en estat pur degut a que no passa ningú per allà (cosa bastant normal després d'haver-la fet, jajaja). Esbarzers a tort i a dret que fa que et quedis allà bloquejat com si d'un insecte enganxat a una teranyina es tractés i uns troncs d'arbres, col·locats accidentalment de manera estratègica, ens barren el pas fent que ens arrosseguem pel terra com si fóssim cucs.

 

Finalitzada la canal, el resultat, deixant de costat les mil i una esgarrinxades i blaus, és el sentiment d'orgull i superació per haver tirat endavant malgrat els obstacles i la dificultat d'aquesta.

 Mur Mercedes on només hi queda el cable de vida!!!!

 

 

 

Aquí ja duia un bon grapat d'esgarrinxades!!! 

 

 

 

 

 Intentant veure la part estratègica per sortir!!!

 Aplicant la teoria! jajaja :P

 

 

 Mira que arriben a ser maques les muntanyes de Montserrat!!!!

 Gràcies Senyor per haver fet que arribés amb vida! jajaaja :P

Baixada d'uns cinquanta minuts pel camí que condueix als FGC!