"Una finestra oberta al món": 1/8/12

Aquest any l'aventura la realitzaré per terres africanes, concretament per Tunísia, situada al nord de la costa mediterrània africana i limitada per Algèria a l'oest i Líbia al sud-est. És el país més petit ubicat a prop de la serralada muntanyosa de l'Atles i un 40% del qual està format pel desert del Sàhara.

Recorregut que realitzarem (aproximadament perquè no està marcat Gafsa):

Només posar un peu a l'aeroport internacional de Tunis-Carthage ens abraça una onada d'aire càlid de 51ºC.

7:30h del segon dia, amb els ulls axinats, ens dirigim cap a la ciutat de Kaïrouan, reconeguda com la capital de l'Islam a l'Àfrica i situada a 160 quilòmetres al sud de Tunísia. Allà fem la primera parada per veure els "Aljibes" o els estancs dels "Aghlabides" (dinastia d'emirs àrabs), que són uns grans estancs construïts per poder obtenir aigua potable degut a la seva mancança. Aquests "Aljibes" cobreixen una superfície d'11.000 m² i poden arribar a contenir fins a 53.000 m³ d'aigua. Estan formats per un petit estanc de decantació, un gran estanc d'emmagatzemament i dues cisternes d'extracció.
A l'entrar, un botiguer àrab em va posar un oli a la mà per atraure la bona sort!!!

Vista panoràmica dels "Aljibes"

Deixem endarrere els estancs i ens dirigim cap a una de les més importants mesquites de Tunísia, estic parlant de la Gran Mesquita de Kaïrouan (declarada al 1988 Patrimoni de la Humanitat), construïda per Uqba ibn Nafi al 670 (any 50 segons el calendari islàmic). La mesquita és un quadrilàter irregular ja que és molt més llarg del costat de l'entrada principal (138 metres) que de l'altre (128 metres).

Quines serien les bases islamistes per ser considerat un bon musulmà?

- Creure en un Déu, en aquest cas Allah que deia "No me abarcan ni los cielos ni la tierra, pero me abarca el corazón del hombre que se abre hacia mi”.

- Resar cinc cops al dia durant cinc minuts. El llibre Sant per ells és el "Corán", el qual diu: "l'home és un assedegat enmig del desert que creu haver trobat un oasi, però quan s'apropa a ell esbrina que aquell oasi és un simple miratge i que no hi ha aigua. És aleshores quan troba a Allah, és a dir, en aquella desil·lusió, en aquell buit solitari és quan l'intueix."

- Realitzar el Ramadà en el mes Sant.

- Donar una dècima part del sou aconseguit durant l'any als pobres que ho necessiten.

- Anar una vegada a la vida a la Meca.

Els elements que conformen aquesta mesquita són: un pati interior on es pot accedir a través de sis portes laterals realitzades en forma d'arcs sostinguts per diverses columnes reutilitzades de monuments antics (principalment de Cartago), amb un col·lector d'aigües pluvials que les filtra abans de la seva evacuació a la gran cisterna situada tot just sota el paviment del pati i un antic rellotge de sol que indica els horaris de les oracions diàries (ramadà);

Disfressada degut a que un cop dins de la Mesquita, les dones han d'anar tapades per no ensenyar res!!!

Col·lector d'aigües pluvials.

Rellotge solar

El Minaret, d'una alçada de 31,5 metres, serveix per poder cridar als fidels a l'oració. Aquest està constituït per tres nivells decreixents i a l'últim pis es troba una petita cúpula amb tres boles que representen les tres religions: jueva, musulmana i cristiana.

I finalment trobem la sala d'oració, accessible a través de les disset portes de fusta esculpida, que està dividia en disset naus i vuit trams incloent les més de quatre centes columnes antigues. Dins es troba el "mihrab", és a dir, el que marca la direcció a la Meca.

Capitells reutilitzats (dibuixos diferents)

Abandonem la Mesquita, després de passar una calor infernal amb aquell drap gruixut de quadres blancs i vermells per entrar dins del "Mausoleu del Barber", on s'hi troba la tomba d'Abou Dhama, un deixeble de Mahoma conegut amb el sobrenom de "Sidi Sahab", és a dir, "el portador dels tres pèls"... ja que es creia que es va endur amb ell tres dels pèls de la barba del Profeta.

El mausoleu està decorat amb rajoles molt treballades.

Continuo disfressada... jajaja :P

Marxem de Kaïrouan direcció sud-oest, per emprendre un llarg trajecte de 117 quilòmetres, fins a arribar a la ciutat de Sbeitla, on allà ens esperen les runes d'una important ciutat romana convertida més tard en capital bizantina.

A l'entrada de la ciutat, ens trobem amb "l'Arc de Triomf de la Tetrarquia" dedicat als quatre emperadors que varen governar l'imperi cap allà l'any 300, just abans del manament de Constantí I el Gran.

Sota un sol abrasador, ens movem per aquestes runes tot i apreciant els "Banys públics o termes"; un dels "Fòrums" més ben conservat en el món on presenta un ampli espai obert pavimentat amb unes grans lloses; la "Porta d'Antonino" que dóna entrada al fòrum i els "Tres Temples", cosa peculiar ja que enlloc de construir un únic temple o capitoli dedicat a les tres divinitats més importants pels romans com es feia sempre, van decidir construir-ne tres per separat per cadascuna de les divinitats: Júpiter, Juno i Minerva.

Vista panoràmica de les runes de la ciutat d'Sbeitla.

Els tres capitolis!

Matinada del tercer dia, ens trobem a la ciutat de Tozeur on passarem dues nits, una mica més descansades després d'haver creuat Gafsa el dia anterior, ens disposem a esmorzar per carregar forces ja que avui ens espera una altre aventura.

Pugem al 4x4 i agafem carretera on el paisatge a banda i banda és el mateix... extensions inacabables de sorra de les dunes que disposen dels murs de contenció per evitar que esborrin les carreteres del mapa.

Uns quants quilòmetres enllà fan que arribem a la ciutat de Chebika, on sota un sol cegador, ens perdrem per un dels oasis de muntanya més peculiar i bonic de veure.

Només arribar, un grup de nens desemparats ens envolten el 4x4 quasi sense deixar-nos baixar per demanar "dinars" (la moneda tunisiana).

Aquests nens ens aniran sortint de llocs impensables durant gairebé tot el recorregut, fins que al final... acabo regalant una polsera a una nena que tenia una mirada d'innocència tan gran que em va robar el cor. Sembla mentida com una cosa tant insignificant per mi, en aquest cas una polsera, pugui arribar a tenir un valor tant gran per una altre. En moments com aquests, te n'adones que com més coses tens menys valor li dones/atribueixes. A vegades més val ser pobre materialment però ser ric en d'altres aspectes.

En aquest oasi de muntanya, el primer que destaca són les runes de l'antic poble de Chebika sobre un terreny rocós on es va rodar un tros de la pel·lícula "El pacient anglès".

Vista panoràmica de l'antic poble de Chebika.

A l'ascendir muntanya amunt pel viarany, ens trobem amb unes gorges i passos molt estrets que dificulten una mica el pas. Poc a poc, ens anem apropant a la font de l'oasi tot i saltant per damunt d'unes pedres per poder passar els rierols d'aigua.

Tot l'espai està envaït per milers de palmeres que un cop fas el descens, et proporcionen una ombra meravellosa que gaudeixes juntament amb l'espectacular paisatge.

Bretxa que et permet creuar la muntanya!

Gorges

La muntanya ens dóna la benvinguda a l'oasi de Chebika!!

Amb el paisatge imprès a la retina, tornem al 4x4 per fer via cap a la ciutat de Tameghza o Tamerza on es troba un petit oasi que hi conté una cascada que travessa una gorja de terra i allà la gent aprofita per banyar-se i d'aquesta manera refrescar-se una mica de l'escaldufera provocada per les altes temperatures portades per les ones de calor africanes.

Pel voltant de la cascada, abunden petites botigues artesanals on es venen polseres segons ells de "plata". Evidentment són de plata tunisiana, és a dir, d'alpaca! jajaja Decideixo comprar-me una polsera en una botiga on hi ha un comerciant bastant vell que m'ensabona dient que em gravarà el meu nom en àrab en una d'elles. Em pregunta el nom i me l'escriu en un paper! Vull viure en la ignorància pensant que a la polsera realment hi ha escrit el meu nom... perquè probablement hi hagi escrit de tot menys això! jajaaja

Em va resultar molt fàcil regatejar els preus perquè sempre ho feia sense voler! jaajaja

Caminant per allà, vaig parar en una botiga on venien tes i he de dir que el seu comerciant em volia comprar per uns 400 dromedaris i unes 800 cabres!!! Aquest comerciant era d'allò més peculiar, dic això perquè d'entre la multitud de trastos que tenia per allà va treure el seu mòbil (d'aquells antics i pesats) i em va començar a fer fotos! No sabia que fotografiava perquè em va enganxar el mòbil quasi a la boca... al final em va ensenyar la foto i resulta que era del somriure! jajaaja Tot content ell, em va fer un ritual perquè em casés (ho porta bastant negre! jajaja) i vaig sortir d'allà tota engalanada amb unes fullaraques posades pel cabell!.

Marxant de Tameghza, una dromedaria envaeix la carretera tot i fent frenar de sobte a tots els 4x4 que rondaven per allà.

Per la tarda anem a visitar el Zoo del desert del Sàhara on veiem tota la fauna autòctona d'allà: dromedaris, lleons, monos, xacals, escorpins, serps...

Tinc la sort o la mala fortuna que el guia del zoo m'utilitza de conillet d'índies ja que em planta dues salamandres enormes (una al cap i l'altre al pit)... però no tenint suficient amb això, tot engrescat, em diposita unes serps al coll!!! Quina sensació.... jajajaja (si em passen el vídeo, ja el penjaré).

Dromedari bevent coca-cola (amb la calor que feia.. li era igual cola que aigua que cervesa!! jajaja)

Tenint en compte la calor que ens acompanya, opto en el nostre quart dia per posar-me una samarreta de tirants per combatre les altes temperatures. Amb les piles a tope, carreguem les maletes i posem rumb cap a Nefta, la ciutat santa on els musulmans "sufíes" hi van peregrinant cada any des del segle IX i està considerada la segona ciutat religiosa més important darrere de Kaïrouan.

Un cop allà, ens estaran esperant unes calesses per poder fer un recorregut per l'extens palmeral.

Acabada la passejada, ens endinsem dins d'un oasi privat per contemplar la quantitat de palmeres que hi abunden tot i gaudint de la seva ombra. Un guia ens va explicant els usos que els hi donen a les palmeres. És sorprenent la quantitat d'utilitats que tenen!

Algunes són:

Demostració de com es puja a una palmera! Van sense sabates!

Les palmeres tenen una mitjana de vida d'entre 250 i 300 anys. Per calcular l'edat s'han de comptar les fulles tallades des de la base fins dalt. Les fulles s'utilitzen per tabac.

Sàvia de palmera. De cada tall que es realitza a les fulles de les palmeres, es poden extreure d'entre 3 i 4 litres de sàvia. Si es fermenta s'aconsegueix el vi de palma i si se li realitza un procés de destil·lació, obtenim un aiguardent anomenat "arrack".

Al Març es produeix el procés de fecundació de la palmera mascle mitjançant la mà humana que es la que diposita el pol·len a les palmeres femelles. A l'Octubre del següent any, és quan s'obtenen els fruits madurats, els dàtils. Els millors són els "Deglet Nour".

Sortim del recinte per passejar una mica pels carrerons, observant les peculiars portes i acabem en un bar familiar per refrescar-nos tot i bevent una bona llimonada casolana.

Les portes acostumaven a tenir de tres a quatre picaportes amb sons diferents pels diversos membres de la família. D'esquerre a dreta: home, dona i nen.

Després d'hidratar-nos durant uns deu minuts, fem via cap a Douz, la porta del desert. Pel camí, travessem gran part del llac salat "Chott El Jerid", on els miratges fan acte de presència degut a l'intens sol que rebota contra la llarga extensió de terres àrides. Sota una sufocant escalfor, ens movem per allà, contemplant el petit tros de llac que queda sense haver-se assecat i les diferents tonalitats que ha agafat el clorur sòdic (NaCl).

Vista panoràmica del llac salat "Chott El Jerid"

Muntanyes de sal.

Vista panoràmica de diferents decorats de pelis.

Estrella de David feta amb sal.

Entrada a Douz, on ens instal·larem en l'últim hotel de pas i aprofitarem per dinar, banyar-nos i mentalitzar-nos abans de muntar en dromedari.

També en gasten de graffitis!!

Arribada a les dunes saharianes on ens vesteixen a tots amb un turbant vermell i una "chilaba" a ratlles. A l'horitzó destaquen unes siluetes d'uns suposats dòcils animals anomenats dromedaris ja que només disposen d'una gepa. M'apropo al que serà el meu dromedari, anomenat "Baby", i pujo de manera curosa. De sobte, el dromedari aixeca les potes de darrere fent que es produeixi una inclinació considerable cap endavant i posteriorment aixeca les de davant equilibrant-se. L'amo dels dromedaris i guia de l'expedició és en Nàsser que ens donarà una canya bestial fent-los pujar, baixar i córrer per les dunes. Els riures estan assegurats durant el temps que voltem per les dunes que és d'una hora.

En "Baby", possiblement el dromedari més fotogènic i presumit que he conegut mai! Mireu la pose!! I quines pestanyes... ni la Clàudia Schiffer! jaajaja :P

La bellesa de les dunes!!!

La meva cara és un poema... però quan va començar a fer sorolls estranys en "Tutty"... els actes reflexes van actuar per si sols! jajaaj :P

Al baixar del dromedari, tenia unes ganes de treure'm tot allò que portava posat i de fer un bon glop d'aigua glaçada! Afortunadament, vaig aconseguir les dues coses i quina de les dues més gratificant!!

A l'endemà, el nostre cinquè dia, després d'esmorzar un dels millors croissants de tot el viatge, agafem maletes de nou i les carreguem per posar-nos en ruta direcció Matmata. Fem una petita parada en un bar de carretera que disposa d'un mirador d'on trec una panoràmica de les ciutats atrotinades que es veuen i aprofito per prendrem un te amb ametlles, de gust particular però bo.

Te verd amb ametlles (m'hagués agradat provar el clàssic te verd amb pinyons torrats però no vaig trobar cap lloc on en fessin!)

Un cop refrescats, ens posem en marxa per arribar a Matmata ja que un cop allà ens espera la visita d'una casa troglodita habitada a l'actualitat, considerada la típica casa subterrània dels pobles berbers. Aquesta disposició de les cases, els protegeix del clima del desert i anys endarrere dels enemics: egipcis, marroquís..

Només arribar, el primer que veiem és una haima col·locada tot just fora de la casa, on m'hi assec per guarir-me del sol i la calor. Als pocs passos, veiem el pou d'on obtenen l'aigua i el forn construït sota terra on couen el pa.

Pou

Forn fet sota terra.

Ja a l'entrada, veiem els típics dibuixos tot just sobre la porta. En aquest cas, els peixos (prosperitat) i la mà de Fàtima (Khamsa) considerada des de l'antiguitat com un talismà en el món àrab que s'utilitza per protegir-se de la desgràcia en general i el mal d'ull. Els cinc dits representen els cinc pilars de la religió musulmana: la shahada o professió de fe (شهادة [šahāda]), l'oració o azalà (صلاة [ṣalāt]) 5 vegades al dia, l'almoina o azaque (زَكاة [zakāt]), el dejú o sawm (صَوْم [ṣawm]) en el sagrat mes de Ramadà i la peregrinació a la Meca al menys un cop a la vida.

Simbologia que disposen la major part de cases àrabs.

Travessem el llindar de la porta per passar per un túnel on dins d'aquest ens trobem una petita habitació amb un teler on la dona de la casa passa el seu temps teixint per realitzar les famoses i artesanals catifes.

Seguim caminant pel túnel i arribem a un pati interior amb tot de forats. Cada forat és una habitació utilitzada com a dormitori, cuina, graner, ... Aquesta casa per això, al ser habitada, està equipada amb una antena per poder sintonitzar les diferents freqüències de televisió.

Pati interior de la casa troglodita d'una família nombrosa.

Dona berber que ens va deixar entrar a casa seva per veure l'espectacularitat d'aquesta.

Pa artesanal, oli i mel.

Pujant al graner! ajajaaja

Per moldre el gra.

Marxem de la casa per anar cap a Gabes on un cop allà ens deixarem portar per les olors i els colors de la infinitat d'espècies dins el mercat de Jara!

Muntanyes considerables de Henna.

Reposem forces perquè el sol del migdia fulmina a tot ésser que deambuli pels carrers i ens plantem a la ciutat de "Thysdrus", actual "El Djem" on es troba el quart Amfiteatre romà d'Àfrica, per darrera del Coliseu de Roma, l'Amfiteatre de Capua i l'Amfiteatre de Pozzuoli.

Construït a finals del segle II i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en el 1979.

L'amfiteatre, de forma el·líptica, està format per tres ordres d'arcades, adornades amb semi-columnes acabades amb un mur que només el conserva el costat sud d'aquest.

A l'interior, les escales i les grades quasi no existeixen tot i que encara es conserven algunes.

Es podien acollir 30.000 espectadors.

Sota el terra de sorra, es creuen unes galeries subterrànies que comuniquen amb l'exterior; la més gran, flanquejada per setze dependències on es tendia a tancar a les feres en gàbies, estava coberta per un entarimat mòbil de fusta.