Recorreguts 6.157 quilòmetres de distància, travessant l'Atlàntic, em retrobo amb una vella coneguda. Estic parlant de Nova York, coneguda per molts com "the city that never sleeps".
L'aventura aquest any m'ha portat a expandir-me per altres indrets desconeguts, dels quals ja us aniré explicant el més característic o els fets més curiosos.
Aprofitant el sol i el bon temps que feia, quina millor manera de calmar la calor que apropar-se a una de les platges del sud de Brooklyn, anomenada Coney Island, escollida pels neoyorquins com a destinació vacacional. Passejant pel bulevard Riegelmann, ens trobem amb "The cyclone", la muntanya russa de fusta més antiga d'Amèrica ja que va ser construïda al 1927. L'atracció encara està en funcionament juntament amb una altre de molt antiga i coneguda, "The Wonder Wheel", és a dir, la noria des de la qual pots tenir vistes impressionants de l'skyline i de les platges de la vora. Això sí, no és apta per aquells que es maregen o pateixen vertigen. jajaja
L'aventura aquest any m'ha portat a expandir-me per altres indrets desconeguts, dels quals ja us aniré explicant el més característic o els fets més curiosos.
Aprofitant el sol i el bon temps que feia, quina millor manera de calmar la calor que apropar-se a una de les platges del sud de Brooklyn, anomenada Coney Island, escollida pels neoyorquins com a destinació vacacional. Passejant pel bulevard Riegelmann, ens trobem amb "The cyclone", la muntanya russa de fusta més antiga d'Amèrica ja que va ser construïda al 1927. L'atracció encara està en funcionament juntament amb una altre de molt antiga i coneguda, "The Wonder Wheel", és a dir, la noria des de la qual pots tenir vistes impressionants de l'skyline i de les platges de la vora. Això sí, no és apta per aquells que es maregen o pateixen vertigen. jajaja
Estirada a la tovallola sobre la finíssima sorra, de sobte van aparèixer des de la llunyania, un grup de joves i principiants socorristes, extrets de les millors escenes de "Los vigilantes de la playa". Em van sorprendre molt perquè realitzaven uns entrenaments molt durs, sota un sol abrasador. Els feien córrer i nedar de punta a punta de la platja, passant pel característic moll de fusta i carregats amb el "lifeguard" (= boia de rescat).
Passades unes hores, torrant-nos sota el sol, la gana va fer acte de presència i tot just a la vora encara continuava en peu, el millor lloc de hot dogs d'Amèrica, "The Nathan's". Uuaaauuu quins hot dogs més bons i quina "old fashioned lemonade" més refrescant.
Nova York dóna per molt i destacaré dues curiositats que m'he endut d'allà aquest any: sabeu per què rep el nom "The Big Apple"? resulta que a la depressió econòmica dels anys 30, la gent es posava a les cantonades de Times Square, on es trobaven els executius, a vendre pomes per poder guanyar diners, des d'aquell moment la gent per abreviar, utilitzava aquest terme per referir-se a la ciutat. A l'actualitat, encara es troben diferents punts de venta de fruita, a les cantonades dels blocs/quadres; l'altre curiositat important és que Nova York no està fundada per anglesos tal i com tothom es pensava sinó que la van fundar els holandesos. Si et mous per diferents zones, pots veure encara restes de la seva arquitectura i molts dels noms dels carrers encara perduren.
La ciutat neoyorquina està plena de contrasts, però per esbrinar-los t'has d'aventurar i t'has de deixar caure per: Harlem, Bronx, Queens i Brooklyn.
Iniciaré la ruta cap al nord de Manhattan per aterrar al barri de Harlem (residida pels afroamericans i la comunitat hispana), cuna del jazz, on vestida elegant em dirigeixo de nit, sota les petites espurnes d'aigua, a un emblemàtic club de jazz, anomenat "Cotton Club", fundat al 1920. Rebuda educada per part dels encarregats del club, un bon sopar amb menjar típic i una banda de jazz en directe, formada completament per afroamericans, van fer de la nit la vetllada perfecte. Utilitzo el terme "afroamericans" ja que la paraula "negra" per denominar a una persona de color, està mal vista perquè té una connotació racista important, fet que fa que l'encobreixin o l'emmascarin sota aquest mot. Si teniu la possibilitat de passejar-vos de dia per aquest barri, us recomano una visita al 253 W 125 th Street on trobareu el famós passeig de la fama en el "Apollo Theater" amb algunes de les plaques dels artistes amb més renom en el panorama musical com Michael Jackson, Aretha Franklin, James Brown, etc.
Continuo la ruta direcció al comtat del Bronx, zona famosa pels seus conflictes entre bandes. Actualment la banda que domina el districte del Bronx, són els Latin King. Una curiositat: la moda de portar els pantalons caiguts, té l'origen a les presons estadounidens ja que els reclusos no podien dur cinturó perquè estava considerat com un objecte perillós i això feia que els pantalons els hi anessin caient. Aquesta moda es va implantar posteriorment i va anar agafant adeptes. Passejar-se pel Bronx no és aconsellable degut a la quantitat de bandes pandilleres i la violència que desencadenen, per això és preferible fer el recorregut en cotxe, ser discrets i no fer fotos per segons quines zones. Observant les cases, t'adones que totes elles estan enreixades de dalt a baix, fa fins i tot por passar-hi. Un fet curiós, són les vambes o sabates penjades en els cables d'electricitat. Tot té un significat i en aquest cas, el fet de trobar-te-les penjades en determinats llocs t'indica que en aquella zona es trafica amb drogues, les més comercialitzades i consumides... la cocaïna, seguida de l'heroïna. A banda d'això, el Bronx també es caracteritza per la seva cultura graffitera i perquè és on va néixer el hip hop. Pels seus carrers trobem dos tipus de graffitis: els vandàlics i els artístics. Els primers estan penalitzats amb la presó i els segons estan recompensats econòmicament en funció de la qualitat i creativitat. Els graffiters, deixen la seva firma, correu electrònic i número de telèfon per facilitar el procés en cas de ser un dels guanyadors de la remuneració corresponent. No podem abandonar aquest comtat sense fer una ullada a l'estadi "Yankee", llar dels jugadors professionals de beisbol del New York Yankees.
Sortint del Bronx, em dirigeixo cap a Queens, indret una mica més apartat de la ciutat cosmopolita i on es viu amb tranquil·litat. A banda i banda es veuen cases unifamiliars luxoses perquè estem a l'anomenat "barri de Whitestone". La curiositat: l'estructura d'aquestes cases és completament de fusta (això es deu a que són els majors productors de fusta) però la gent s'ha dedicat a emmascar-les utilitzant diferents materials com els maons, el ferro, l'acer, etc. Cap casa és igual. Viure a Queens pot semblar viure com un rei degut a les mansions que tenen amb jardí i piscina, però sabeu què? una casa a Queens et costa uns sis milions de dòlars i en canvi un pis a Manhattan, et surt a uns vuit milions de dòlars però cada mes has de pagar una quota de manteniment de cinc mil dòlars. Sorprenent, oi? Abans d'abandonar Queens, així ràpidament s'ha de fer una ullada al "Citi Field", és a dir, a l'estadi dels New York Mets.
Deixant endarrere el districte de Queens, ens dirigim a Brooklyn. Indispensable creuar el seu pont de 1.825 metres de llarg (tota una excursió apta per aventurers disposats a viure l'experiència en primera persona). El pont uneix el districte de Manhattan amb el de Brooklyn. Per Brooklyn, em deixo caure pel barris de Williamsburg i Borough Park, regnats per la comunitat jueva i on malgrat ser un dia plujós, puc contemplar la particular vestimenta dels jueus ortodoxos, concretament del grup jasídic Satmar, composada per una simple jaqueta llarga de color negra i un barret del mateix color o en alguns casos amb el "Biber Hit" (= barret pla de dalt i folrat amb vellut). Això sí, si vas en "Sabbat" (= Dissabte) pots veure'ls amb el "Bekishe" (= túnica/jaqueta negra de seda) i pels homes casats "l'Shtraimel" (= barret negre de pell). El mascles jasídics es deixen créixer la barba i dos tires de cabell llarg als laterals de la cara, just al costat de les orelles, en forma de tirabuixó (= "Peyéh"). La vestimenta de les dones, en canvi, ha de ser del tot modesta, utilitzant roba de colors pàl·lids i poc vius. La curiositat: les dones jasídiques, han de rapar-se el cabell i dur perruques/mocadors perquè el cabell està considerat com un punt d'atracció pels altres homes. Els nens/es, no estan exempts d'aquesta pràctica i quan veus famílies, t'adones de fins a quin extrem es pot arribar (és del tot esgarrifós).
Després de fer tot aquest recorregut, torno al meu origen pel sud de Manhattan, concretament pel centre, a Times Square, però abans realitzo una parada al port més bonic de Nova York, el "South Street Seaport", més conegut com "Pier 17". Des d'aquí es tenen les millors panoràmiques tan del pont de Brooklyn com de l'estàtua de la llibertat.
- Botiga especialitzada en decoració nadalenca -
He de dir que malgrat haver estat al 2009 a Nova York, encara em mancaven coses per fer i aprofitant de nou la meva estada, vaig decidir apropar-me al sud d'Union Square per veure el "Greenmarket", el mercat de verdures més gran de la ciutat. Passejant per allà, vaig quedar-me estupefacta de la gran varietat d'hortalisses que tenen i com no, per no deixar de ser jo mateixa, amb escuradents en mà, em vaig dedicar a tastar tomàquets, nectarines, mongetes i fins i tot, per digerir-ho millor, vaig fer un tast d'un suc de fruites naturals. jajaja No se'm pot treure de casa, oi? :P jajaja
Una de les visites obligades, és a l'11 West 53 St. on trobareu el fascinant MoMA (= Museum of Modern Art), que si hi vas divendres abans de que tanquin, entres by the face (això és un secret, eh?). Museu ple d'art modern i contemporani, amb obres d'autors tan coneguts com Picasso, Van Gogh, Dalí, etc.
Seguint la mateixa tònica que per la ciutat cosmopolita de Barcelona, em vaig dedicar a anar de compres vàries, imitant una mica a la Carrie Bradshaw de la sèrie "Sex in New York" i una de les parades va ser la botiga de Prada. Quina botiga.... i quins preus.... unes sabates 1.100 dòlars perquè eren de pell de boa! jajajaaja Tal com vaig entrar.... vaig sortir! On sí que vaig comprar va ser a la botiga californiana The hollister, a American Eagle, etc.
I deixant una mica la roba, entraré en el món dolç ja que al 1600 de Broadway hi ha la botiga més gran dels mítics M&M's, formada per unes quatre plantes. Varietats mai vistes aquí a Espanya.
No podia finalitzar el meu viatge sense haver passat per una "Bakery", així que aprofitant el diluvi que vaig enganxar, quedant tota xopa, em vaig resguardar dins d'una d'elles (amb un aire condicionat a tota pastilla encara que calor no en feia) tot menjant-me un cupcake de caputxino, per acabar de posar la cirera a la meva estada en una ciutat de contrasts impressionants.
Us deixo amb un reportatge fotogràfic i visual:
- The New York Public Library -
- Restaurant "London" del reconegut xef Gordon Ramsay -
- Vista de l'Empire State des de Bryant Park -
- Pluja torrencial a Broadway amb la 40 St. -
- Interior d'un supermercat amb una varietat sorprenent de tot el que et puguis imaginar -
- NYC Breakdancers in the 34 th and 7th Ave. -
* Desitjo que us hagi agradat! ;)
