S'apropa l'últim cap de setmana de l'any i em trobo preparant la maleta per marxar a terres americanes on faré la transició d'un any vell que ja queda en el record a un de nou carregat de sorpreses.
Aterrada sense inconvenients al JFK, s'obren les portes de la ciutat amb una benvinguda blanca. Els floquets de neu cauen suaument d'entre els gratacels dipositant-se delicadament en les jaquetes i caputxes dels milers de persones que deambulen per tot arreu gaudint de la bellesa que desprenen els carrers neoyorquins embolicats amb unes decoracions espectaculars.
Amb un fred mortal! jajaja
Miris on miris, quedes embadalit de la creativitat que tenen per fer que tot sigui espectacular. Aparadors plens de màgia i originalitat, olors que caracteritzen la ciutat, avingudes completament nadalenques,... fan que cada dia visquis plenament l'esperit de les festes.
Aprofitant que encara és d'hora, ens apropem al Times Square Museum Visitor Center per penjar el nostre desig en el Wishing Wall i on de passada tenim el privilegi de veure d'aprop l'espectacular Ball Drop. Sortint d'aquí ens aturem a la botiga Hershey's per delectar-nos amb la que segons diuen és la millor xocolata del món, serà veritat??
Ball Drop
Wishing Wall
Tafanegeu una mica i veieu la multiculturalitat dels desitjos!!!
Passegem per la ciutat tot i gaudint de la mítica pista de gel ubicada en el Rockefeller Center on un munt de persones patinen malgrat la nevada.
A l'endemà, després d'un bon esmorzar, ens dirigim a Central Park (tot i passant prèviament pel nucli de la ciutat), on per la nostra sorpresa estava tot nevat. Quin espectacle més encisador veure el contrast dels enormes edificis i l'enfarinada en el parc.
Fent els preparatius pel gran dia!
A primera hora del matí els carrers ja tenen vida!
Caminant per l'immens Central Park, ens criden l'atenció uns moviments ràpids provocats per uns esquirolets que baixaven dels seus arbres per fer forats a terra en busca de menjar. Quina estampa més maca!
Enmig de tot aquest paisatge, vam fer una breu parada en una bakery per comprar una de les millors cookies artesanals. L'aspecte és horrorós i de ser per això, no la compraríeu, però no us deixeu portar per l'aspecte que tenen perquè les aparences enganyen ja que el gust és una passada. Estan boníssimes, cruixents per fora i esponjoses per dins.
"Dark Chocolate Peanut Butter Chip"
Seguim caminant i t'adones que pels carrers la policia està descarregant tot un arsenal de tanques pel gran dia. Agafem el metro per tafanejar posteriorment els aparadors d'una botiga, fer una fugaç visita a l'hotel Plaza i entrar a la Nike Store.
Plafó publicitari dins del metro!!!!
Quina elegància d'aparadors!
Hall de l'hotel Plaza!
Un dels restaurants que es troba dins l'hotel Plaza! (un dia vaig menjar-hi sushi en un d'ells en plan reinona! jajaja)
Degut a les oloretes de menjar, la panxa fa acte de presència reclamant la seva dosi diària de teca, així que entrem a un restaurant ambientat en el llunyà oest, per provar el clàssic steak neoyorquí, acompanyat d'unes bones patates fregides i uns arets de ceba... tot això amenitzat amb un gegantí got de coke. jajaja
Estem a un dia per què s'acabi l'any i l'emoció ens envaeix el cos. Les botigues treuen tot d'objectes festius per vendre i com no, me'n compro un pel gran dia! jajaja
Amb els ulls axinats, ens aixequem per anar a esmorzar uns cupcakes exquisits i veure de nou la Gran Central Terminal.
 |
| Elaboració artesanal a totes hores! |
Avui és un dia laborable però bastant caòtic ja que la NYPD, és a dir, la policia neoyorquina aproximadament a les 15h comença a tallar el tràfic des de la 42 St. fins la 47 St. entre Broadway i la 7ª Av. La gent es va reunint ben d'hora per agafar bon lloc i bones vistes ja que després és impossible accedir ja que un cop estan plens els diferents blocs separats de visió, els tanquen i ja no deixen ni entrar ni sortir.
Passejada aprofitant que encara no estan tallats els carrers!
Durant el dia aprofito per anar a veure quatre coses fora del nucli i
per dinar un hot dog al segon lloc més bo de la ciutat tot i l'acompanyant-lo
d'un bon suc natural de papaia.
A les 18h, s'encén la bola que comença a ascendir acompanyada d'efectes especials i pirotècnics. Al llarg de la història, hi ha hagut sis boles diferents. A l'actualitat, la Ball Drop té 12 peus de diàmetre (365.76 cm de diàmetre), el doble de la seva mida original, pesa 11.875 lliures (aprox. 6kg), puja fins a uns 475 peus d'alçada (144.78 metres), està fabricada per Waterford Crystal, amb llums leds, patró d'il·luminació computeritzat, pot produir més de 16,7 milions de colors i només consumeix l'electricitat de 10 torradores de pa! Uuuaaaaauuuu jajaja
A mida que avança la nit, és quasi impossible caminar pels carrers de la multitud de persones. Per poder anar d'un costat a l'altre, és un caos, has d'agafar el metro perquè no es pot creuar amb normalitat el carrer degut a l'infranquejable policia i les tanques policials. Així doncs, tenint en compte això, agafem el metro per anar fins la 8ª Av., a la part nord-oest de la ciutat per veure si d'aquesta manera podem accedir al nostre bloc, ja que nosaltres, a part de tenir entrada VIP per entrar a les 22:30h, estem ubicades a la 49 St. amb Broadway, zona des d'on es visualitza prou bé.
Sopem per allà i aprofitem per anar al lavabo (5 dòlars ens costa) ja que un cop dins, això ja serà inviable. La gent continua arribant per tot arreu. Gent que es queda sense poder accedir perquè no té entrada, d'altres que sí que en tenen però a carrers més enllà del 49 perquè amb la tonteria s'omple fins el 59 St.
Un cop dins el nostre bloc, ens amenitzen l'espera els amfitrions d'aquest any que són la televisió i radio nacionals amb l'estrella del moment Allison Hagendorf. A més a més, fan acte de presència artistes convidats com Taylor Swift, Carly Rae Jepsen, Neon Trees Banda i com no Psy amb el seu "Gangnam Style" on tot Times Square va ballar el seu peculiar ball!!! (la monda lironda jajajaa :P)
Estic en plan americana total, eh? jajaaja :P
Ni roba tèrmica, ni escalfadors, etc. aturaven ni minvàvem el fred siberià que feia, però l'espera va valer la pena perquè va arribar el gran moment que tot de milions de persones esperaven amb gran ànsia. Tot Times Square a l'uníson van començar a cridar: ten, nine, eight, seven, six, five, four, three, two, one.... HAPPY NEW YEAR!! i de sobte focs artificials, tones de confetis voleiant pel cel, globus ascendint, abraçades, petons, crits d'alegria, pels de gallina, eufòria, il·lusió, ... tota una barreja increïble que va donar entrada a un 2013 que de ben segur serà positiu i estarà ple d'alegries i sorpreses.
A l'endemà de la gran celebració, els carrers estaven bastants buits però encara quedaven les restes del dia anterior.
Carrers plens de confeti!
Aprofitant aquesta buidor, vàrem anar fins a la part baixa de Manhattan per agafar el ferri que ens portaria cap a l'illa d'Staten Island on des d'allà es tenien unes vistes increïbles tan de la ciutat com de l'emblema que caracteritza Nova York. Estic parlant de l'estàtua de la Llibertat. No cal dir que sempre és cita obligada.
Vistes de Manhattan en un dia de boira des d'Staten Island!
Vistes de New Jersey des d'Staten Island!
L'estàtua de la Llibertat
Tornant de l'illa, vàrem parar per contemplar l'interior d'una popular església prop de la zona zero i el cementiri on estan enterrats els herois de guerra; la zona zero en sí, on hi havia una cua tremenda per veure l'homenatge que els hi han fet a les víctimes de l'11S i després ja vàrem anar a dinar al McDonal's que està al Financial District on una pianista amenitza l'estada. No deixa de ser curiós! jajaja
 |
| On està el bou i la mula?? |
Ja per la tarda, tocava passejar pel centre i gaudir dels espectaculars aparadors de Macy's. Eren de lo millor... una creativitat, màgia, magnetisme,... que tota la gent (turistes o no) es quedaven embadalits davant dels vidres veient l'espectacle que oferien.
Fumeroles típiques neoryorquines.
Destaco els missatges escrits en els vidres!
Al matí següent, decidim fer una ullada pel Chelsea Market on de nou ens quedem atònites de la gran immensitat de coses que tenen. Mil i una varietat de sals, olis i vinagres... boníssims els que vàrem tastar, pastes farcides d'ingredients originals, cupcakes fascinants, etc. ... i fins i tot és sorprenent l'ascensor perquè és com una reproducció d'una màquina del temps! jajaaja
Raviolis de Tiramisú!!!!
El monstre de la galetes?, un pitufo?, una tortuga ninja?? jajajaj
És un ascensor o les portes de l'infern? jajaaja
Ja cap al tard, decidim fer un tour nocturn pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Agafem l'aeri per creuar en menys de 3 minuts tot el pont de Brooklyn amb unes vistes sensacionals i un pèl vertiginoses i apreciar la bellesa encisadora d'una ciutat plena d'encants tan diürns com nocturns amb tots els edificis il·luminats sota un fred siberià que ens acompanya durant tot el recorregut.
Empire State il·luminat amb llums vermells i verds. (va variant els colors)
El pont de Brooklyn i darrera l'Empire State.
Més endavant fem parada obligada en un indret ben curiós anomenat "5 Pointz" o també conegut com "The Institute of Higher Burnin" situat en una antiga fàbrica de Long Island City a Queens. Us estareu preguntant què és, oi? Doncs bé, pels que ens agraden els grafitis, dir-vos que seria la meca d'aquests ja que és una gran exhibició a l'aire lliure on artistes de tot el món han deixat impregnades les seves obres d'art tan en parets com en escombraries. L'impulsor d'aquesta iniciativa és el veterà grafiter Jonathan Cohen conegut amb la signatura de "Meres One". Rep el nom de "5 Pointz" perquè allà coincideixen els 5 districtes de la ciutat. Dins d'aquesta immensa obra d'art, es troben més de 350 murals. El grafitis canvien constantment ja que tothom pot participar, però per fer-ho abans han de demanar l'autorització al propi Cohen. Evidentment això per mi són grafitis, però si m'escoltés en Cohen em rectificaria dient que els grafitis són les ratllades que fan els vandàlics i que el que ell i d'altres artistes pinten són aerografies, és a dir, l'art de l'aerosol.
Ja tornant cap a l'hotel, ens trobem amb una mítica imatge anomenada "Lunchtime Atop a Skyscraper" (= esmorzar en l'alt dels gratacels) realitzada el 29 de Setembre de 1932 per Charles Ebbets on un grup d'onze obrers estaven esmorzant sobre una biga en el pis 69 dels 71 que tenia (a uns 244 metres d'alçada) durant la construcció de la famosa radio del Rockefeller Center.
Pel davant i.....
Pel darrera!!!!!
Arribada al final de la meva estada, només puc dir que després d'una setmana sencera rondant per Nova York, sembla que ja ho hagi vist i fet tot... però això mai és així ja que és la meva tercera vegada en aquestes terres i sempre esbrino coses noves per fer i me'n deixo mil d'altres en el tinter. Sens dubte mai marxo indiferent i mentre m'organitzo la maleta física, aprofito per guardar en la mental les millors sensacions i vivències que es poden tenir d'una metròpoli com aquesta que ens porta una gran avantatge en milers d'àmbits.
Pujo al taxi que em durà de nou a la meva vida i m'acomiado d'una ciutat que m'ha donat l'entrada a un 2013 farcit de noves esperances, il·lusions i com no energia renovada plena de positivitat i optimisme.
P.D: No podia marxar sense posar-me les botes, així que pel matí vaig esmorzar un bon cupcake i per la tarda també! jajaaj
"Pistachio"
"Peanut Butter"
