Situat al barri del Raval, es troba un petit restaurant anomenat "Tàrtar 66" on vaig anar aquest dijous nit a fer una degustació de 5 varietats diferents de tàrtar. Per aquells que desconeguin el que és, informar-vos que el tàrtar és carn crua amanida amb diferents elements. Un cop dins del local, sobte lo petit però acollidor que és. El defineix una decoració peculiar. Quadres etiquetats que representen diferents adjectius, estovalles que simulen fulls de diari i la decoració dels plats, va acord amb la dinàmica del lloc. Inicio la degustació dels dos primers tàrtars, el de musclos i el de tomàquet amb gambes i els trobo prou bons. Segueixo amb el tàrtar de salmó i aquí ja començo a trobar "pegues". El gust del salmó és massa fort pel meu gust i he de dir que sóc una amant del sushi!! Prenc un glop de vi negre i ataco el quart tàrtar, el clàssic, l'autèntic "steak tartar" de vedella. Completament insípid. M'esperava que fos més saborós però la decepció em fa acte de presència. Finalment, agafo l'últim dels tàrtars que em queda en el plat, el d'albergínia. Un cop el tinc a la boca, el meu cos reacciona a l'instant, de manera automàtica, tot i retornant-lo al seu lloc d'orígen, és a dir, al plat!!! Horrible, el pitjor de tots ells sens dubte. De manera mecànica, agafo el got de vi i quasi me'l prenc d'un sol glop per treure'm aquell gust tan desagradable que m'ha quedat sense ni tan sols mastegar! Increïble. El servei amable. He de dir que no sé si és perquè el restaurant no té gaire ressò encara, però durant la meva estada, el local estava quasi bé buit. 
22:30h S'obren les portes del Teatre Club Capitol, situat a les Rambles, i sense donar-me compte estic la primera de la fila. Ens obsequien amb un encenedor que té una frase que representa molt bé el títol de l'espectacle que estic a punt de veure: "Yo también soy un guarry"!!! Ho sóc? jajajaja :P Possiblement com tots en certs àmbits i moments de la nostra vida. De no ser així seria bastant avorrit, però ara això no ve al cas.
No paguem entrada perquè ens fiquem de ple en el nou sistema d'entrada inversa. Què significa això? És ben fàcil. Entres by the face a veure l'obra i a la sortida, de manera comprometedora, et fan una barrera a cada costat de la porta perquè paguis el que pensis que es mereixen. És el pitjor sistema creat en la historia del teatre perquè realment si un pensa que l'obra no li ha agradat, rarament pagarà una xifra inferior a 5 euros!! Per què? Perquè la nostra pròpia consciència no ens deixarà. Si a la consciència li sumes la situació comprometedora que et fan passar perquè si dones menys de 5 (que és el mínim que ells també et posen) quedes com una completa RATA tacanya... fa que ells s'assegurin uns 5 euros per cap mínim per X persones que hagin anat aquella nit al teatre.
Total, l'obra que vaig veure va ser "The Guarry Men Show" i no em va agradar!!! Rius en moments comptats i molt puntuals. No és una obra que recomano i sí, sóc de les que va pagar 5 euros pel compromís de quedar bé i per no endur-me a sobre, a part del fet de que no m'agradés, el sentiment de ser tacanya!! Per això, el sistema de taquilla inversa no el faré més perquè prefereixo tenir el sentiment de ràbia per haver pagat 20 euros per una obra de teatre que he escollit i no m'ha agradat, que haver-ne de pagar 5 i haver pensat que els he pagat obligadament per compromís!!!
