Arribem a l'aeroport del Prat amb temps de sobres per intentar evitar les cues inacabables que estan patint totes les persones durant aquest mes d'Agost a la T2 a causa de les vagues. Sorprenentment lo nostre és arribar i moldre perquè no hem hagut de fer cap mena de cua i ràpidament estàvem a dins. Dinem una mica mentre fem temps pel nostre vol i en acabar ens dirigim a la porta d'embarcament corresponent.
Fins a aquest moment, tot ens havia anat rodat i sense cap mena de complicació però... com no, Ryanair ens va tallar completament això quan ja d'entrada es va demorar i posteriorment ens van obligar radicalment a deixar el nostre equipatge de mà a la bodega de l'avió quan a dins d'aquest hi havia compartiments totalment buits. Explicació? "Política d'empresa que només deixa pujar 90 maletes"!!!!! No comments!!!!
Ens enlairem i comprovem que les companyies low cost són televendes, ja que durant les 2h 55m que dura el vol van passar amb carros i ensenyant targetes de rasca/guanya com unes 5 vegades!!! Impressionant!^^
Aterrem a Prestwick amb unes temperatures baixes. Ens esperen encara uns 45m per arribar al centre de Glasgow i amb moltes ganes de començar la nostra aventura.
Arribada a l'hotel on deixem les coses i tafanegem una mica l'habitació i d'altres estances d'aquest. Finalitzat aquest moment, que és inevitable fer-ho... ens dirigim a inspeccionar una mica la zona. Prop de l'hotel trobem la Galeria d'Art Modern (GoMA), un edifici impressionant d'estil neoclàssic on davant d'aquest presideix l'estàtua eqüestre del Duc de Wellington.
A Escòcia hi ha molts edificis reutilitzats, per tant, és aconsellable entrar-hi per esbrinar què s'amaga dins d'ells.
En aquest cas, el GoMA, era originalment una mansió d'un adinerat mercader de tabac escocès tot i que després va passar a mans del Royal Bank of Scotland (Banc d'Escòcia) i a la Royal Exchange (Borsa de valors) fins a convertir-se en museu l'any 1996. Edifici emblemàtic de columnes corínties, façana de mosaic i torre abovedada!!
Estàtua eqüestre del Duc de Wellington, obra de l'italià Carlo Maranchetti, que presideix el GoMA. L'estàtua està coronada amb un con de tràfic, convertint-se en un dels símbols de la ciutat... però segurament us preguntareu què fa aquí, oi? Doncs bé, resulta que en una de les festes que es peguen aquests escocesos amb les cerveses i whiskys, un d'ells amb la seva borratxera es va enfilar i li va plantar el con de broma. Ja fa 20 anys de la poca-soltada!!! jajaja :P
Curiositat: a mida que van anar passant els dies, l'estàtua anava augmentant en número de cons! jajaja ^^
Caminant per Buchanan Street vam fer un viatge en el temps, ja que vam trobar la "TARDIS" de la mítica serie televisiva "Doctor Who"!! jajaajaj
"Police Box", peculiar cabina telefònica que feia servir la policia. Era una cabina instal·lada en un lloc públic que per dins es condicionava com una comissaria de policia en miniatura, amb telèfon, llibre d'incidències i un kit de primers auxilis. Aquestes tenien una doble funció: per un costat l'agent destinat a aquella zona la feia servir per comunicar-se amb la comissaria local i per altra banda, comptaven amb un telèfon a disposició dels ciutadans perquè poguessin trucar a la policia i alertar-los de possibles emergències.
Van arribar a Glasgow l'any 1891 i eren vermelles com un senyal identificatiu del Regne Unit. Van estar a ple rendiment fins als anys 70, on les ràdios, els walkie-talkies i la tecnologia mòbil van fer que aquestes quedessin obsoletes i abandonades. Actualment s'utilitzen com a taquilles o botigues per vendre maria com aquesta!! jajaja :P
Ens dirigim a sopar al "Wetherspoon" o "The Counting House" com s'anomenava antigament, ja que havia sigut un banc i en el seu interior encara es poden veure la caixa forta i d'altres elements decoratius d'aquest, abans que es reutilitzés com a restaurant.
7:03h del matí, ens aixequem espitoses perquè suposadament ens hem adormit!!!^^ Quin despertar més accelerat... quasi no tenim ni temps d'arreglar-nos ni esmorzar perquè a les 7:45h ens hem de presentar en el punt de trobada per anar cap a les Highlands!!! Esmorzem a mitges tintes i baixem al carrer quasi corrents, fins que de sobte ens adonem que el meu mòbil no havia canviat l'hora i continuàvem amb l'horari de Barcelona!!! jajajaaja Quin desastre!!! Quina manera de començar aquest dia que es presenta d'allò més assolellat, cosa estranya a Escòcia!!!
Sortidors de vins!^^
Prenent un bon got de sidra escocesa!!!! :P
Caminem per la plaça George Square, que aquests dies es troba vallada a causa de l'exhibició que es realitzarà de gaiters, tot passant pel "Glasgow City Chambers", és a dir l'Ajuntament.
"Glasgow City Chambers", va ser inaugurat en 1888 per la Reina Victòria. El seu estil arquitectònic es coneix amb el nom de "Beaux Arts", ja que combina el classicisme renaixentista amb estils italians. Destaca per estar molt ornamentada com a senyal de riquesa de la ciutat. L'edifici té diferents escultures però destaca la de la "Veritat" que es coneix com l'estàtua de la llibertat de Glasgow per la seva similitud. A més a més, en els sostres de l'entrada principal s'expliquen llegendes sobre el patró de Glasgow que és Sant Mungo (en parlaré més endavant). Presidint l'edifici es troben unes escales fetes de marbre de carrara de gran bellesa i una cúpula d'or amb vidrieres de vidre!
Ens muntem a l'autocar i comencem la nostra excursió cap a les terres altes on a mesura que anem deixant la ciutat, ja es comença a veure la verdor esplèndida de tots els prats i muntanyes!!! Miris on miris està ple de vaques, ovelles (hi ha una raça de cos blanc i carona negra!! moníssimes) i animals pastant amb total llibertat!
Enrere queda el pont "Erskine Bridge" sobre el riu Clyde i anem a través de la ciutat de Dumbarton, història de la qual es remunta a uns 2000 anys, per arribar al "Loch Lomond"!!! Des d'aquí es tenen unes vistes impressionants de tot el llac amb un paisatge preciós que et transmet molta calma i pau.
"Loch Lomond", és el tercer llac més gran d'Escòcia perquè té unes dimensions d'aproximadament 37 quilòmetres de longitud per 8 quilòmetres d'amplada. A més a més, té una profunditat mitjana d'uns 37 metres amb una profunditat màxima d'uns 190 metres. Espectacular!!!
El llac també té 37 illes!!
Gaudint de la tranquil·litat! :)
Abandonem el Loch Lomond, passant per les seves encisadores casetes, per dirigir-nos cap al nord.
Ràpidament es veu un altre llac, el "Loch Tulla" fins apropar-nos a la clotada més coneguda d'Escòcia anomenada "Glencoe"!
Més enllà de Glencoe, trobem més llacs, la muntanya més alta de Bretanya i els senyals des de fa estona es troben escrits en anglès i gaèlic! No cal dir el curiós de conduir amb el volant a la dreta... que canvia completament qualsevol perspectiva!
Enmig d'aquest espectacle visual, fem un kit kat a "Fort Williams" per reposar forces a una hora per mi impensable, les 11:45h, on degustem en el "Spean Bridge" un dels plats típics de la gastronomia escocesa.
Passem junt a dos llacs més fins a arribar a un poblet anomenat "Fort Augustus", just a l'extrem sud del llac Ness!
A partir d'aquest moment, viatjarem al llarg del famós "Loch Ness" on potser si tenim sort, podrem fer un avistament del "Ness Monster"!!! Mentre anem rodejant el fabulós llac il·luminat pel sol, passem per "Urquhart Castle".
Deixem Inverness per dirigir-nos cap al sud, passant per "Ruthven Barracks", una petita vessant on antigament hi havia un castell que va ser construït en 1719 per acollir als soldats del govern. Actualment aquest castell es troba en runes.
Ràpidament es veu un altre llac, el "Loch Tulla" fins apropar-nos a la clotada més coneguda d'Escòcia anomenada "Glencoe"!
L'hivern de 1692 va tindre lloc la "Glencoe Massacre". Sota les ordres del govern, una tropa del Clan Campbell va massacrar a 38 membres del Clan McDonald de Glecoe, inclús havent-los donat refugi durant 12 dies. Avui dia el nom de Campbell encara es continua associant a la seva traïció. Curiosament, prop de l'extrem oest de la clotada hi ha un hotelet amb un avís que diu "Campbell are not welcome"!! ^^
"Buachaille Etive Mor", muntanya impressionant que es troba a l'extrem est de la clotada.
Les diferents tonalitats de verd s'aprecien cada vegada més gràcies al meravellós dia que ens està fent malgrat hi hagi alguns núvols. Just arribem a la part més estreta de la clotada de Glecoe on es troben les tres muntanyes conegudes com "The Tree Sisters of Glencoe"!
"The Tree Sisters of Glencoe"
Indret tret de pel·lícula!!
Més enllà de Glencoe, trobem més llacs, la muntanya més alta de Bretanya i els senyals des de fa estona es troben escrits en anglès i gaèlic! No cal dir el curiós de conduir amb el volant a la dreta... que canvia completament qualsevol perspectiva!
"Loch Leven"
"Ben Nevis", la muntanya més alta de Bretanya!
Casetes cuquetones!!
Entrant a la rotonda per l'esquerre.... súper xocant per nosaltres, oi? jajaja :P
Enmig d'aquest espectacle visual, fem un kit kat a "Fort Williams" per reposar forces a una hora per mi impensable, les 11:45h, on degustem en el "Spean Bridge" un dels plats típics de la gastronomia escocesa.
Scottish Red Lentil Soup!
Abella toixona!! jajaaj :P
Carregades d'energia, ens dirigim a "Great Glen", la falla tectònica més gran que travessa les Highlands des de Fort Williams fins a Inverness, ja que aquesta té 96 quilòmetres de longitud i tres llacs. La veritat és que hi ha una quantitat de llacs inacabables i tots ells d'una gran bellesa. Tot està molt ben cuidat i els paisatges se't queden gravats a la memòria.
Passem junt a dos llacs més fins a arribar a un poblet anomenat "Fort Augustus", just a l'extrem sud del llac Ness!
Cotxe de la policia d'Scotland!
A partir d'aquest moment, viatjarem al llarg del famós "Loch Ness" on potser si tenim sort, podrem fer un avistament del "Ness Monster"!!! Mentre anem rodejant el fabulós llac il·luminat pel sol, passem per "Urquhart Castle".
"Urquhart Castle", és un gran castell en runes construït just en el límit del llac Ness. La seva construcció data del s.XIII i va anar canviant de mans diverses vegades durant els 400 anys posteriors. Es diu que aquesta és la zona on s'ha vist a Nessie amb més freqüència!!!
Preservatius amb frases divertides!!! "Bufa la meva pipa!" i "Vols veure el monstre?"! jajaja :P
Es diu que hi ha hagut albiraments regulars de Nessie, el primer registre que es té data de l'any 565. Es creu que ella és un plesiosaure que mesura uns 18 metres de llarg, amb una gran gepa, un coll llarg d'uns 1,8 metres i un caparró petit. S'han fet moltes expedicions científiques, algunes d'elles amb mini submarins i sonars, buscant una confirmació de l'existència d'aquest monstre!!
"Loch Ness", és el segon llac dolç més profund d'Escòcia i està situat a les Highlands. La seva superfície es troba a 16 metres sobre el nivell del mar. En el seu extrem sud connecta amb el riu Oich i a través d'una secció del "canal de Caledònia" amb el llac Oich. Aquest canal utilitza el llac Ness com a part del seu recorregut fins a arribar al mar. El llac forma part d'una ampla zona de masses aquàtiques interconnectades en Escòcia i les seves aigües són especialment torbes degut a l'alt contingut de turba dels sols circumdants.
El llac Ness és el segon més extens d'Escòcia amb una superfície de 56 km², però gràcies a la seva gran profunditat mitjana es converteix en el de major volum de totes les illes britàniques. El seu punt més baix arriba fins als 230 metres de profunditat. És el que conté més aigua dolça de tots els llacs d'Anglaterra i Gal·les junts. A més a més, aquest forma part de la sèrie de llacs que van estar formats pels glacials durant les anteriors glaciacions.
Primer albirament d'un escocès de pura cepa!! jajaja
Més enllà del llac Ness arribem a Inverness, capital de les Highlands, l'única ciutat d'aquest tamany en el nord d'Escòcia. Allà hi viuen uns animals bovins molt peculiars, les "Highlands Cows" o "Hamish" com se'ls hi diu carinyosament.
Castell del s.XIX!
Les "Highlands Cows" o "Hamish", són una raça autòctona bovina de les Terres Altes. Aquestes vaques tenen la peculiaritat de ser molt peludes, de fet el seu pèl pot arribar a mesurar els 33 cm de llarg. A més a més, porta com una mena d'oli que fa que sigui impermeable. No necessiten acumular grassa per aguantar el fred gràcies a l'abric que porten a sobre, cosa que fa que estiguin lliures de colesterol i que la seva carn sigui més bona. Pel que fa al seu graciós serrell, el tenen per protegir els ulls del vent i de la pluja perquè el clima d'allà és molt inestable.
Aquí tenim l'escultura del "Cardo" que és la flor nacional d'Escòcia! Realment ningú sap amb seguretat com el cardo de flor lila va arribar a tenir tanta importància. Segons explica una llegenda, un grup de guerrers escocesos que es trobava dormint, es va salvar de ser atacat per un exèrcit d'invasors nòrdics quan un d'ells va trepitjar l'espinosa planta. El seu crit de dolor va despertar als endormiscats guerrers que van aconseguir derrotar als seus invasors i va ser a partir d'aquest moment que van adoptar el cardo com a símbol nacional.
Deixem Inverness per dirigir-nos cap al sud, passant per "Ruthven Barracks", una petita vessant on antigament hi havia un castell que va ser construït en 1719 per acollir als soldats del govern. Actualment aquest castell es troba en runes.
Que Escòcia enamora ja comença a ser un fet i si no només cal veure aquest poblet pintoresc que té dues destil·leries de whisky, una cerveseria i un teatre tocant a un gran dic que és un accés en escala pels salmons, per permetre'ls arribar a la part alta del dic en el seu viatge riu amunt!!
"Pitlochry" és una localitat victoriana situada en el bell mig d'Escòcia, just a la regió de Pertshire i serveix com a porta d'entrada a les terres altes. Té menys de 3000 habitants!
"Atholl Road", és aquest petit carrer principal d'aquesta localitat, que té una certa semblança als carrerons d'un poblet alpí. Les casetes són de pedra, d'estil victorià, amb les teulades fosques i punxegudes, rematades per fileres alineades de xemeneies. Aquest carrer està format també per hotelets, pensions i botigues que destaquen pels seus rètols de colors.
Botiga de gelats amb varietats curioses.
Degustació d'un "Cranachan" elaborat amb whisky, gerds i civada!^^
Botiga dedicada exclusivament a ornaments nadalencs!!
De tornada a Glasgow, ens apropem a "Stirling" coneguda també com "Key of Kingdow" donada la seva situació georgràfica en el centre d'Escòcia. Antigament es deia que per controlar Escòcia havies de controlar Stirling.
"Stirling Castle", situat dalt de tot d'una gran roca volcànica.
Ja amb els peus a Glasgow centre, decidim passejar una mica i apropar-nos al conegut "Merchant City".
Tota la ciutat està plena de bona arquitectura!
"Merchant City", va sorgir a partir de la dècada de 1750 cap endavant. Es van construir a la zona tot de residències i magatzems dels rics comerciants de tabac, que van prosperar amb el transport marítim amb productes com el tabac, el sucre i el té! El districte oest del carrer principal va formar la columna vertebral històrica de la ciutat i l'evolució ho va transformar amb carrers amples i rectes, amb places, etc. que va marcar el començament d'un moviment residencial a tot vent fins al s.XX. A partir d'aquell moment, aquesta zona es va convertir en un districte de treball de magatzems i la llar central de la ciutat com a mercat de fruites, verdures i formatges. Històricament aquesta zona s'anomenava "Trongate" o "Glasgow Cross" però durant tota la regeneració de la zona va acabar canviat i quedant-se amb el de "Merchant City".
Interior del Merchant City on es troben tot de terrassetes simulant el carrer, ja que Glasgow té un temps molt inestable i plujós!!!
La gana comença a fer acte de presència i mentre decidim on i què anem a sopar, passem per llocs la mar de curiosos com aquests:
"Ramshorn Theatre", era una antiga església amb un fascinant cementiri, de bellesa arquitectònica i amb un espectacular vitrall que s'ha reconvertit en la joia de la corona passant a ser un edifici històric molt estimat on es realitzen activitats teatrals i musicals.
Glasgow conté infinitat d'Street Art i és interessant fer-hi una ruta per gaudir d'aquest espectacle visual de la mà d'Smug (Sam Bates) en aquest cas!!!
Hospital reconvertit en un restaurant!!!
Posant-nos les botes!!! jajaja :P
Exquisit!!! :P
Estrenem dia, aquesta vegada amb un despertar normalitzat sense ensurts de variacions d'hora, carregant-nos d'energia esmorzant "Porridge" (flocs de civada que es barregen amb llet o aigua i queda com una mena de pasta estranya!, és un dels esmorzars més sans d'allà) entre altres coses!! jajaja Ens estudiem bé els horaris d'autobús i n'agafem un. És tota una aventura agafar un bus perquè encara són d'aquells dobles i funcionen diferent que aquí. Allà has de dur l'import exacte perquè sinó no et tornen el canvi, ja que els diners els diposites dins d'una màquina! El nostre destí és una zona més tranquil·la a uns 20 minuts del centre.
"Porridge" és l'esmorzar de civada!! Marca molt coneguda allà!
Els conductors de bus van ben protegits dins la seva cabina. La màquina que es veu a la finestreta és on es dipositen els diners exactes per comprar els bitllets i al costat d'aquesta hi ha un lector per totes aquelles persones que estan jubilades i tenen el seu passi gratis!!
El tiquet et serveix per tot el dia, només cal que l'ensenyis al conductor cada vegada que pugis al bus! És important ser educat i acomiadar-te donant les gràcies: Thank you driver!!! :)
A molts llocs de la ciutat pots veure aquests quatre elements que fan referència a una poesia que va dir St. Mungo!
Les parades de bus utilitzen plaques solars com a font d'alimentació dels panells informatius!
Com ja he comentat, encara que et trobis en el centre, el verd sempre fa acte de presència a l'igual que les esglésies o els edificis reconvertits!!
Ens trobem a "Holmlea Park", un parc la mar de tranquil que emana pau i on es respira un aire pur allunyat del xivarri que pot haver-hi a ple centre de la ciutat.
Hi ha esglésies o edificis que es distingeixen amb la porta blava, vermella (protestants) o verda en funció dels clans.
Particulars flors en forma de campaneta amb uns colors molt vius!!
Com a bones turistes, anem a donar un cop d'ull a un supermercat per veure què tenen de diferent d'aquí i la veritat és que t'emportes una bona sorpresa en veure que els hi agrada cuinar el mínim possible i que la gran majoria de coses que tenen són d'un alt poder calòric!! Suposo que per combatre les baixes temperatures i el mal temps!! Cal dir també, que són una ciutat conscienciada per les causes socials i sinó només cal veure la generositat de la gent a l'hora de participar en campanyes dedicades a ajudar a diferents associacions.
"Steak Slice", són com una mena d'hamburgueses però en aquest cas de forma trapezial.
"Black Pudding", és com una mena de botifarra negra elaborada amb sang de porc, grassa, civada, ordi i una varietat d'espècies, farcides dins de vísceres d'intestí, que un cop fred queda compactat. Se serveix habitualment en els típics esmorzars escocesos a rodanxes, normalment fregit i es cuina amb la seva pròpia pell.
Tenen poca varietat de peix, abunda el salmó, la truita i el bacallà. Com veieu el poc peix que hi ha, el miren de fer diferent, adobant-lo amb diferents salses i/o espècies, etc.
Kits temàtics preparats de diferents estils de cuina: xina, japonesa, tailandesa.... Ho porten tot.... coberts inclosos!!!
Postre amb una pinta per xupar-se'n els dits!!! Nyaaaaaammmmmm..... :P
"Irnbru" beguda típica escocesa amb un gust molt peculiar que recorda als mítics "Bubbaloo" de la nostra època! Increïble!!! jajaja
Panell amb tres associacions diferents dedicades a causes socials, on la gent hi tira unes fitxes verdes que prèviament ha adquirit i les diposita a aquella associació que creu més important. Passat el termini de temps corresponent, la que hagi obtingut el nombre més gran de fitxes verdes és la que s'emporta l'ajuda econòmica! Molt bona iniciativa, no trobeu? :)
Per ells la sanitat i l'educació també són un pilar base, només cal que mireu els preus d'alguns medicaments com l'aspirina o l'ibuprofè!!!! No faré cap comentari al respecte ni en comparació amb aquí!!! ^^
Fas la compra online i la vens a buscar al servei ràpid! Visca la comoditat!! jajaaja :P
Agafem de nou l'autobús per anar de tornada al centre de la ciutat i passem per una escola on antigament els nens i les nenes anaven en edificis diferents. En l'actualitat això ja ha canviat però encara segueixen visibles a la pedra els mots "BOYS" i "GIRLS"! Viatjar en un autobús doble, et permet pujar a la planta de dalt i veure la ciutat des d'una altra perspectiva. És curiosa la seva escala estreta i els sotracs que notes en pujar! aajaja És un esport de risc no caure rodolant escales avall!! jajaja
Ja en el centre, ens deixem caure per la "Glasgow Central Station" on aprofitem per dinar en un local típic de "Fish and Chips"!
S'aixeca un nou dia, miro per la finestra i només veig núvols grisos. Aquells núvols que caracteritzen aquesta ciutat on la variabilitat està present i el paraigües ha de ser una extensió de la teva mà malgrat que en milers d'ocasions no et serveixi de res a causa del fort vent! Espero que no sigui un d'aquests dies i puguem acabar de gaudir del nostre últim dia en aquesta meravellosa ciutat.
Així doncs després d'haver esmorzat i fet el check-out en l'hotel, ens dirigim amb el paraigües a fer un passeig pels carrers de la ciutat.
Entrada principal de la "Glasgow Central Station"!
Tradicional botiga "Fish and Chips"!!
La tendència en els "Fish and Chips" és la d'arrebossar-ho tot... fins i tot la pizza!!!! Al·luciflipant!!! ^^ ajajajaaja
El que esteu veient aquí són per estrany que us pugui semblar... salsitxes de frànkfurt!!!
"Scottish Pie" amb patates amanides amb vinagre i sal!!!
Caminem per "Buchanan Street" que vindria a ser com unes Rambles/Pg. Gràcia, on la gent va amunt i avall, entrant a botigues i d'altres establiments. Deixant-nos perdre pels seus carrers i el seu ambient, ens topen amb el "The Glasgow Royal Concert Hall", "The Pavilion Theatre" i amb un grupet d'escoceses anant cap a la demostració de grups gaiters!
Pastisseria amb uns fabulosos "Pies" dolços!!!
"Buchanan Street"
Grup d'escoceses amb el seu "Kilt"!!! :)
"The Glasgow Royal Concert Hall", situat en el cor de la ciutat, és un dels escenaris més prestigiosos d'Escòcia. Artístes clàssics, de jazz, pop, rock i folklòrics de renom mundial arriben als seus escenaris per donar-ho tot. S'arriben a realitzar quasi 250 actuacions cada any. El saló també és la llar de la Royal Scottish National Orchestra!!
"The Pavilion Theatre", és un dels més antics teatres de Glasgow i va ser considerat de luxe tenint en compte la seva època. Va obrir les seves portes el 1904 com a Music Hall i la veritat és que no ha patit gaire canvis físics. Actualment és l'únic teatre privat d'Escòcia i un dels pocs teatres independents no subvencionat que queda a Gran Bretanya a l'excepció de Londres.
Aparador de botiga amb tot de màquines de cosir antigues!!!
Enmig de "Buchanan Street" trobem un "català pel món" reivindicant la independència de Catalunya i la llibertat de vot per l'1 O.!!!! Surrealista!!! jajajaaj ^^
Botiga oficial dels Cèltics!! Aquest club és equip descendent dels immigrants irlandesos. El seu principal rival va ser el Glasgow Rangers, ja que el Cèltic és l'equip tradicional dels catòlics davant dels Rangers que són del club protestant i els unionistes a Glasgow, és a dir, escocesos amb sentiments britànics!! jajaja :P
Estació de metro de "Buchanan Street"!
Agafem de nou el bus per anar a veure una magnífica obra arquitectònica... "La Catedral de Sant Kentigern" o "Catedral de San Mungo"! Però possiblement us preguntareu qui era ell, oi? Doncs bé, Mungo va ser un apòstol de finals del s.VI del regne Britànic, Sant Patró i fundador de la ciutat de Glasgow!!
Hospital Central de Glasgow!
Fanals que il·luminen la bellesa de la Catedral de St. Mungo! A St. Mungo se'l recorda
principalment pels seus 4 miracles que estan representats a l'escut de
Glasgow; l'Ocell, un pardal que era la mascota de St. Servano a qui Mungo
va tornar a la vida; l'Arbre, per una branca a la qual li van calar foc
resant sobre ella; la Campana, que havia sigut un regal del Papa; i
finalment el Peix, un salmó amb un anell a la boca (reflex d'una
llegenda) on Mungo recupera l'anell que una reina li havia donat imprudentment a un soldat del qual s'havia enamorat.
Poesia de St. Mungo que dóna significat als 4 símbols trobats arreu de la ciutat:
Here's the bird that never flew, L'ocell que mai va volar,
Here's the tree that never grew. L'arbre que mai va créixer.
Here's the Bell that never rang, La campana que mai va sonar,
Here's the tree that never grew. L'arbre que mai va créixer.
Here's the Bell that never rang, La campana que mai va sonar,
Here's the fish that never swam. El peix que mai va nedar.
"Catedral de Sant Mungo", representa el símbol més gran d'arquitectura gòtica d'Escòcia. La catedral va ser construïda durant els segles XIII i XV, essent aquesta l'única catedral medieval d'Escòcia que va sobreviure a la reforma protestant que es va dur a terme a finals del s.XVI. Era una església catòlica de l'arxidiòcesi de Glasgow però va adoptar el culte protestant durant la reforma escocesa per salvar-se de la destrucció!!
Dins la Catedral es troba la tomba del patró de la ciutat, Sant Mungo, situada en una cripta subterrània.
Destaca per conservar una de les col·leccions de vidrieres de la post guerra més maques del Regne Unit!!
La Catedral té unes curioses teulades verdes!!!
Gàrgoles tenebroses!!
"Necròpolis", va ser oberta el 1833 i conté més de 3500 monuments dissenyats per alguns dels arquitectes i escultors més importants de l'època. Pels amants de la fotografia no cal dir que és cita obligada perquè dins d'aquest cementiri d'estil victorià, us trobareu magnífiques obres dignes de ser immortalitzades!
La petjada del pas del temps!
Inscripcions a la façana de la Catedral!
Tombes esgarrifoses encapçalades per una calavera!!! ^^
Mapa informatiu en relleu!
El vent fa acte de presència i el fred s'accentua cada vegada més, així doncs decidim acomiadar-nos d'aquest indret i anar a sopar alguna cosa per reposar totes les forces perdudes durant el dia. A poc a poc el cos s'acostuma al nou horari d'àpats però potser quan tornem a terres catalanes notarem aquest desajust!!! ^^
"Provand’s Lordship", és la casa més antiga de la ciutat, ja que va ser construïda l'any 1471!!! Anomenada així com a conseqüència d'una deformació lingüística del nom d'un dels seus primers habitants. En els seus orígens, la casa va ser ocupada per alguns treballadors de la Catedral de Glasgow però va ser reocupada en el segle XX per una "petita" botiga de llaminadures.
Fent l'indi dins d'una cabina telefònica on sorprenentment tenen wifi!!! Igual que a Barcelona, oi? jajajaa :P
La veritat és que hi ha molt bona comunicació des del centre de la ciutat a qualsevol lloc perquè disposes d'una àmplia xarxa de transports públics.
Bicing escocès!
Clàssic taxi negre!!! És una cucada! ajaja :P
Metro!
Ja en el bell mig de George Square, gaudim de la vida nocturna escocesa on ja des de les 20h els joves estan ficats dins dels pubs fent la copa o les copes!!!! jajajaaj Més d'un acaba sentat a terra!!! jajajaj Graciós de veure com podem tenir aquestes tragaderes tant grans i a l'endemà aixecar-se com a floretes a punt per anar a treballar de nou!!! ^^
George Square!!!
Mare mevaaaa... però si ja tenen els menús per Nadal!!! jajajaaja
Així doncs després d'haver esmorzat i fet el check-out en l'hotel, ens dirigim amb el paraigües a fer un passeig pels carrers de la ciutat.
"Street Art" com a façana d'una perruqueria!! No sé per això si vindria a tallar-me el cabell aquí! jajaja
"Sloans 1797", va començar sent una casa de cafè, l'Arcade Cafè, i el seu pati era escenari de molts concursos de baralles de galls però David Sloan, el va comprar a principis del s.XX i el va transformar en un lloc majestuós que conté un lounge bar, diversos menjadors, un bar de còctels i fins i tot un aquari.
La façana de fora no mostra la riquesa que conté el seu interior. No us deixeu guiar per les aparences perquè com veureu la part de dins és impressionant, ja que manté moltes de les característiques originals.
Només entrar et trobes un terra de rajoles de ceràmica i aquesta enorme escala de caoba amb detalls molt treballats fets de fusta.
També pots trobar aquests estranys vidres gravats amb àcid.
Recentment s'han restaurat els sostres que van molt decorats amb unes motllures de ciment i s'han afegit detalls daurats!
Passadís que separa les diferents estances!
Sala de bar on es preparen els còctels!
Aquest és el "Grand Ballroom", la joia de la corona de l'Sloans, amb el seu magnífic sostre abovedat, xemeneia de marbre de l'època i intricats vitralls!
Just molt a prop de l'Sloans, es troba un centre comercial anomenat "Princes Square Shopping Centre", de façana espectacular i presidida per la cua oberta d'un paó real. Per entrar has de pujar per unes estretes escales mecàniques on les parets van canviant suaument de color gràcies a uns llums led. Quan estàs dins, et quedes amb els ulls com a pinyes en veure el conjunt de l'edifici.
"Princes Square Shopping Centre"
Interior del centre comercial!
Decorat temàtic que va variant!
Ha començat el compte enrere i estem a unes poques hores de deixar la ciutat de Glasgow per tal d'anar a l'aeroport direcció cap a Barcelona. Intentem empapar-nos el màxim possible de tota la seva bellesa per tal de poder-nos emportar un trosset de la seva essència cap a terres catalanes.
"CityTree", és una estructura visual de quatre metres d'alçada que en aquest cas està situada al costat del "GoMA i té un benefici ambiental de fins a 275 arbres urbans. Està formada per cultius de molsa que tenen una capacitat més gran per capturar contaminants que qualsevol altre planta. L'enorme superfície de molsa pot eliminar la pols i el diòxid de nitrogen de l'aire. Requereix molt poc manteniment gràcies a les plaques solars que alimenten les seves necessitats elèctriques i l'aigua que ella mateixa recol·lecta s'utilitza per al mateix reg! S'estima que cada "CityTree" pot arribar a eliminar al voltant de 12,2 kg de partícules i 240 tones mètriques de CO₂ (gasos d'efecte hivernacle) anualment.
Demostració prèvia al Festival Mundial de grups gaiters!
Regidora de cultura presidint l'acte de demostració!
Ja pujades a l'avió, els ulls només ens arriben a mostrar l'extensa capa tupida de núvols que tapen tota la verdor que caracteritza aquest indret..... SCOTLAND!!!!
