jueves, 31 de diciembre de 2009

"Happy New Year"


Hem arribat a l’últim dia de l’any i toca celebrar la nit vella per poder fer una bona entrada al nou any, però no us heu preguntat mai qui va implantar aquesta celebració?.

Fa aproximadament uns quatre mil anys, els babilonis van convertir l’Any Nou en un cicle festiu que durava onze dies i es celebrava tot just quan començava la primavera. Els egipcis, en canvi, celebraven el cap d’any amb l’inici de la crescuda del riu Nil i amb la preparació de les terres per a la sembra, mentre que els romans feien coincidir aquesta celebració amb l’arribada de la primavera i ho festejaven el 25 de Març. Però va ser l’emperador Juli Cèsar el que va canviar totes aquestes dates al dia 1 de Gener perquè era el primer dia del mes dedicat al Déu Jano (del qual us en parlaré properament).

L’última nit de l’any està plegada de càbales i supersticions d’allò més peculiars (la majoria van ser introduïdes pels colonitzadors espanyols i es van arrelar amb més força a les ciutats que en els sectors rurals).

Algunes d’aquestes càbales o supersticions són:

- Seure i tornar-se aixecar per cada raïm menjat (atrau el matrimoni).
- Picar amb el peu dret cada vegada que et menges un raïm i demanar un desig.
- Posar diners dins de la sabata (porta prosperitat econòmica).
- Posar-te la roba interior del revés (per tenir roba nova).
- Passar per sota de la taula (per tenir sexe durant l’any). Segur que molts passareu avui per sota de la taula, eh? jajajaja :P
- Tirar sal per darrera de l’ombro (per allunyar la mala sort o els mals auguris).
- Fer el brindis amb un anell d’or dins la copa de cava (perquè no et faltin els diners).
- Encendre espelmes de colors: blau per la pau; groga per l’abundància; vermella per la passió; verdes per la salut; blanques per la claredat i taronges per la intel·ligència.
- Treure les maletes a la porta de casa o sortir amb la maleta i fer una volta a la poma (per viatjar molt).
- Emprar roba interior groga o vermella del revés i posar-la del dret passada mitjanit (per atraure felicitat i bons moments).

Com podeu veure hi ha infinitat de càbales i supersticions que qui més qui menys acabarà fent perquè encara que no sorgeixin efecte... els riures estan assegurats amb les persones amb qui les comparteixis.

Bé, com cada any, encara em queden unes quantes hores per gaudir del 2009 però també per fer el recull més important d’anècdotes, experiències, aventures, moments, sentiments, emocions,... que em passen pel cap a marxes forçades i extreure’n com sempre les parts més positives, els aprenentatges, etc. però intentant no pensar en les persones que per diferents motius he hagut de deixar endarrere.

Aquest any tinc molt clars els meus propòsits que són pocs però contundents i quan s’apropi el moment de passar al 2010, a part de portar a terme unes quantes d’aquestes supersticions (jajaja :P) també brindaré pels meus que és el més important i el que he de valorar.


P.D: Avui dia 31, a part de ser l’últim dia de l’any també és el dia que es produeix un eclipsi parcial de lluna, és a dir, quan la lluna s’introdueix en el con d’ombra però no arriba a entrar-hi per complet).

lunes, 21 de diciembre de 2009

"Avatar"

Fitxa Tècnica:
- Títol original: Avatar
- Direcció: James Cameron
- País: Estats Units
- Any: 2009
- Durada: 150 minuts aprox.
- Qualificació: No recomanada a menors de 7 anys
- Actors: Michelle Rodriguez, Zoe Saldana, Sam Worthington, Giovanni Ribisi, Sigourney Weaver, Laz Alonso, Wes Studi, Stephen Lang, Joel Moore, CCH Pounder, Scott Lawrence, Peter Mensah, Matt Gerald, Dileep Rao, Julene Renee, Jacob Tomuri, Noli McCool, Peter Dillon, Kevin Dorman, Dean Knowsley, Sean Anthony Moran
- Animació: Aaron Gilman, Danny Keller, Jance Rubinchik, Peter Chen
- Distribuidora: 20th Century Fox
- Productora: Twentieth Century-Fox Film Corporation, Lightstorm Entertainment, Giant Studios
- Pressupost: 230.000.000,00 $


James Cameron, un dels grans directors del panorama cinematogràfic, ha portat a la gran pantalla aquesta aventura èpica anomenada “Avatar”.

L’argument d’aquesta aventura comença en una lluna anomenada Pandora on un suposat heroi inesperat, s’embarcarà en el que serà un viatge d’anada sense tornada que el permetrà viure diferents experiències que l’ajudaran a valorar molt més la vida i tot el que gira entorn a aquesta.

Després de tot el bombardeig publicitari i la campanya de màrqueting prèvia a l’estrena que li han fet a la pel·lícula, he de dir des del meu humil parer que decepciona perquè durant les quasi dues hores de projecció, aguantant les pesadíssimes ulleres que permeten visionar-la en 3D i que han fet augmentar considerablement la recaudació degut a l'elevat preu de l'entrada, et trobes principalment amb una distorsió bastant important de moltes de les imatges (no sé si serà degut a que la vaig haver de veure des de la quarta fila), li falta força en molts dels diàlegs, per no dir que arriba un moment que l’argument perd oli i fa que l’espectador deixi de mostrar interès perquè és previsible el que passarà.

Destaco com a positiu els personatges perquè estan molt aconseguits i també els paisatges tant coloristes que emanen una bellesa considerable que et transporten directament a aquesta realitat futurista anomenada Pandora.

Us deixo amb una petita selecció d'imatges:








sábado, 19 de diciembre de 2009

"Eleonor Roosevelt va dir..."

Eleonor Roosevelt va dir una vegada: “Ningú pot fer-nos sentir inferiors sense el nostre consentiment”.

He partit d’aquesta frase perquè considero que és molt significativa ja que en el món hi ha molta gent que es dedica a maltractar psicològicament a les persones que els envolten emprant les crítiques destructives, essent manipuladors i tergiversant les coses, fent ús del silenci, mostrant una actitud d’indiferència envers la persona que tenen a prop, menyspreant-la, usant les amenaces i els insults, fent-les sentir culpables sense motiu, etc.

No hem de tolerar mai cap mena de comportament així de cap persona que ens envolti perquè el sol fet de permetre-ho ens portaria de cap a un pou sense sortida en el qual acabaríem perjudicant-nos de tal manera que perdríem la nostra identitat i també ens anul·laríem com a persones.

La gent que es dedica a utilitzar aquesta mena de joc psicològic és perquè té tal inseguretat amb sí mateixa que acaba optant pel camí més senzill que és el fet d’atacar constantment a la persona que té al costat per sentir-se més bé amb la seva persona i així augmentar la seva autoestima a costa de minvar la de l’altre.

Si mai algú es troba en una situació així on detecti totes aquestes petites agressions que acaben desgastant psicològicament, simplement us aconsello que talleu d’arrel tota mena de contacte amb la persona en qüestió perquè més val adonar-se’n tard i actuar que arrossegar tota la vida aquest llast que et destrossa la pròpia integritat.

lunes, 14 de diciembre de 2009

"Alumina"

Fa cosa d'un mes que vaig començar a veure aquesta sèrie de dibuixos manga anomenada "Death Note" (= Quadern de mort) i la trama és molt interessant ja que apareixen "Shinigamis" (= Déus de la mort), és a dir, personificacions de la mort en la mitologia japonesa.

Segons la mitologia, la funció d'aquests éssers és la de vetllar i decidir qui i com mor una persona i a vegades fins i tot s'autoalimenten de les seves ànimes.

Existeix un gran misticisme entorn a les figures dels "Shinigamis", ja que no es pot delimitar del tot si les seves decisions són bones o dolentes ja que a vegades aquestes tendeixen a ser cruels i horribles. Malgrat que en diverses religions han encasellat les seves actuacions com a demoníaques, el seu caràcter és més aviat neutral.

Els "Shinigamis" pertanyen a la casta baixa dels déus. Hi ha relats que expliquen que aquests déus de la mort, van ajudar als humans a fer realitat certes tasques i es diu que ells custodien la porta d'entrada als dos móns en un pla que es podria denominar el "Ethero".

Aquí us deixo la lletra de la cançó "Alumina" traduida directament:

Tuve un sueño que nadie más pudo poseer,
eliminé todo lo que no necesité,
mil pensamientos, que dolor,
causaban en mi alma.
Aunque siga atrapado en ésta triste realidad,
y mi vida esté atada a un silencio total,
mis impulsos reprimidos, nunca estarán,
por que en mi corazón hay fuerza y poder.
Las mentiras, el temor, la sombra y el terror,
no me habrán jamás de debilitar,
aunque se que guardo en mi aún mucho rencor,
nunca conoceré la soledad.


Com no, aquí teniu el link perquè la pugueu escoltar!!

http://www.youtube.com/watch?v=rKbUOPbYO1A&feature=related