Què podria dir d'aquest llibre? Com el podria definir en una paraula i/o frase? Seria complicat tot plegat perquè per mi és difícil de catalogar. De totes maneres faré un intent de catalogar-lo perquè personalment no m'ha deixat indiferent.
Després d'haver-me llegit "Tòquio Blues" vaig pensar que ja coneixia la tònica d'aquest autor com és en Haruki Murakami i creia que ja no em sorprendria, però quin ha sigut el resultat?. Doncs que després de llegir-me "Kafka a la platja" (que també està ubicada a Tòquio i els seus voltants) m'he quedat del tot impressionada degut a la seva escriptura que t'enganxa i et transporta a un altre món. Un món narrat des de la part més humana i si més no, en aquest cas, metafòrica i un pèl paranoica.
És una història que costa de captar degut a les seves paraules que van més enllà del significat aparent i que en tot moment has d'estar amb totes les capacitats al 100% perquè no se t'escapi cap detall, per molt que et pugui semblar insignificant, ja que sinó perds el fil contextual i com a conseqüència surts disparat de l'atmosfera en la qual has entrat.
A mida que anava llegint, no em podia estar de posar petits senyals a certes pàgines on hi havia frases o fragments que em feien pensar. Alguns d'aquests són:
- No és l'home que tria el destí sinó que el destí tria l'home.
- La gent neix per viure, no?. Si és així, com és que a mesura que he viscut he anat perdent el que m'omplia i m'he quedat més buit? A aquest pas, potser com més visqui, més buit i més inútil em sentiré!.
- En certa manera, la gent som el resultat del lloc on hem nascut. La nostra manera de pensar i de sentir estan lligades al clima i al paisatge.
Bé, aquestes són algunes de les coses que em van fer pensar. Potser no és res nou, però qui més qui menys, en algun moment donat, s'ha parat a pensar en això i d'alguna manera li ha fet veure les coses des d'una altre perspectiva i fins i tot ha fet que es plantegés un canvi en la seva manera d'enfocar la vida.
Tal i com vaig fer en "Tòquio Blues", m'agradaria posar la sinopsis del llibre (la que hi ha escrita a la part de darrera) tot i que crec que no plasma realment l'essència d'aquest.
"Kafka a la platja" narra les desventures de dos carismàtics i extraordinaris personatges. Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i agafa un bus en direcció a Takamatsu, un poble escollit a l'atzar, on trobarà una biblioteca privada per passar les hores i complementar la seva educació autodidacta. Paral•lelament, la plàcida vida del vell Nakata, un home que parla amb els gats i està marcat per un accident d'infància que el va deixar mutilat, canviarà de manera tràgica i irreversible.
Les odissees personals i sempre paral•leles d'aquests dos personatges convergeixen en una rica, suggerent i magnífica tragicomèdia.
* Us el recomano!!!
Després d'haver-me llegit "Tòquio Blues" vaig pensar que ja coneixia la tònica d'aquest autor com és en Haruki Murakami i creia que ja no em sorprendria, però quin ha sigut el resultat?. Doncs que després de llegir-me "Kafka a la platja" (que també està ubicada a Tòquio i els seus voltants) m'he quedat del tot impressionada degut a la seva escriptura que t'enganxa i et transporta a un altre món. Un món narrat des de la part més humana i si més no, en aquest cas, metafòrica i un pèl paranoica.
És una història que costa de captar degut a les seves paraules que van més enllà del significat aparent i que en tot moment has d'estar amb totes les capacitats al 100% perquè no se t'escapi cap detall, per molt que et pugui semblar insignificant, ja que sinó perds el fil contextual i com a conseqüència surts disparat de l'atmosfera en la qual has entrat.
A mida que anava llegint, no em podia estar de posar petits senyals a certes pàgines on hi havia frases o fragments que em feien pensar. Alguns d'aquests són:
- No és l'home que tria el destí sinó que el destí tria l'home.
- La gent neix per viure, no?. Si és així, com és que a mesura que he viscut he anat perdent el que m'omplia i m'he quedat més buit? A aquest pas, potser com més visqui, més buit i més inútil em sentiré!.
- En certa manera, la gent som el resultat del lloc on hem nascut. La nostra manera de pensar i de sentir estan lligades al clima i al paisatge.
Bé, aquestes són algunes de les coses que em van fer pensar. Potser no és res nou, però qui més qui menys, en algun moment donat, s'ha parat a pensar en això i d'alguna manera li ha fet veure les coses des d'una altre perspectiva i fins i tot ha fet que es plantegés un canvi en la seva manera d'enfocar la vida.
Tal i com vaig fer en "Tòquio Blues", m'agradaria posar la sinopsis del llibre (la que hi ha escrita a la part de darrera) tot i que crec que no plasma realment l'essència d'aquest.
"Kafka a la platja" narra les desventures de dos carismàtics i extraordinaris personatges. Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat que un bon dia decideix fugir de casa i agafa un bus en direcció a Takamatsu, un poble escollit a l'atzar, on trobarà una biblioteca privada per passar les hores i complementar la seva educació autodidacta. Paral•lelament, la plàcida vida del vell Nakata, un home que parla amb els gats i està marcat per un accident d'infància que el va deixar mutilat, canviarà de manera tràgica i irreversible.
Les odissees personals i sempre paral•leles d'aquests dos personatges convergeixen en una rica, suggerent i magnífica tragicomèdia.
* Us el recomano!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario