"Al sur de la frontera, al oeste del sol"

Com podeu veure l'autor japonès, Haruki Murakami, m'ha enxampat de tal manera que quan acabo de llegir-me un dels seus llibres, automàticament me'n cau un altre a les mans. Ja en porto 5 de llegits amb aquest i us avanço que vaig pel sisè! jajaaja :P

El fet és que si em preguntéssiu quin de tots ells és el meu predilecte, hauria de dir que tots perquè cadascun d'ells m'aporta una cosa diferent. Tots ells tenen aquella essència captivadora que fa que m'hagi enganxat de mala manera en una lectura capaç de transportar-te als carrers, a les situacions i moments que viuen els personatges, a les olors dels llocs, als paisatges, als sentiments que flueixen, etc. i el conjunt de tots aquests detalls explicats de manera amena fan que t'acabis imaginant físicament l'entorn i el quadre que l'autor relata.

"Al sur de la frontera, al oeste del sol" és la traducció castellana que no té res a veure amb la catalana perquè qui se'l vulgui llegir en català, l'haurà de buscar amb el títol de "L'amant perillosa". No acabo d'entendre com és que hi ha aquest abisme tant gran en les traduccions dels títols, però això ja és un tema a part en el qual no entraré perquè em vull centrar en el llibre com a tal.

Dir que és un llibre ple de sentiments, emocions i incerteses on el protagonista estableix un lligam molt fort quan és petit amb una noia i que per decisions inexplicables del destí fa que es separin i que cadascú emprengui una vida per separat. D'alguna manera cap dels dos és conscient de que estan fets l'un per l'altre ja que tenen establerta una connexió profunda. És a partir d'aquí quan el llibre comença a cobrar sentit i quan es resolen totes les hipòtesis que t'has anat plantejant a mida que han anat succeint els diferents esdeveniments envers el protagonista i la seva vida. A més a més, he de destacar la passió cap a la música i més concretament pel jazz que té en Haruki Murakami perquè en cadascun dels seus llibres ens premia amb una selecció dels millors artistes i cançons que representen aquest gènere musical.

Com sempre, és un llibre que recomano perquè són situacions que realment passen i amb les quals t'hi pots trobar i que gràcies a l'escriptura realista que té en Haruki, és possible que per unes hores t'endinsis en una realitat paral·lela i que puguis arribar a sentir l'angoixa, els dilemes, la tensió i l'incertesa del propi protagonista de la història i que descobreixis quina seria la teva reacció envers aquella situació.

Per no trencar la meva dinàmica a l'hora de resumir els llibres, posaré aquelles frases que més m'han agradat o sobtat:

- A veces, hay personas que pueden herir a los demás por el mero hecho de existir.

- ¿Qué esperamos de la vida?

- Hay una realidad que demuestra la verdad de un hecho. Porque nuestra memoria y nuestros sentidos son demasiado inseguros, demasiado parciales. Incluso podemos afirmar que muchas veces es imposible discernir hasta qué punto un hecho que creemos percibir es real y a partir de qué punto sólo creemos que lo es. Así que para preservar la realidad como tal, necesitamos otra realidad -una realidad colindante- que la relativice. Pero, a su vez, esta realidad colindante necesita una base para relativizarse a sí misma. Es decir, que hay otra realidad colindante que demuestra, a su vez, que ésta es real.

- "Pretend you're happy when you're blue. It isn't very hard to do". (és la lletra de la cançó Pretend de Nat King Cole que ve a significar: "Quan estiguis trist, fes veure que ets feliç. No és tant difícil").

Sinopsis escrita rere el llibre:

Hajime vive una existencia relativamente feliz -se ha casado, es padre de dos niñas y dueño de un club de jazz- cuando se reencuentra con Shimamoto, su mejor amiga de la infancia y adolescencia. Y la atracción renace. Hajime parece dispuesto a dejarlo todo por ella... Una historia sobre amores perdidos y recobrados, sobre la consumación de una promesa de plenitud, que destila la indefinible sensación de desajuste con el mundo que acucia al hombre contemporáneo.