jueves, 15 de enero de 2009

"After Dark"


Puc semblar una aficionada a la lectura perquè sovint us presento breus reflexions i resums dels llibres que he llegit, però ni de lluny és així! jajaja

He de dir que sí que és cert que últimament m'ha vingut de gust esbargir-me d'una manera diferent, en aquest cas com podeu veure és endinsar-me en històries redactades per d'altres persones.


M'ha captivat aquest autor japonès. No sé que té, però des de que vaig comprar el seu primer llibre, d'alguna manera m'he compromès a llegir-me tots els altres que té publicats al mercat per veure què en trec en concret de cadascun d'ells.


"After dark" és l'últim llibre que ha publicat en Haruki Murakami i com sempre està ubicat als emblemàtics carrers de Tòquio. Tota la trama succeeix de nit i en les pàgines del llibre hi ha un rellotge que et marca exactament l'hora en que es realitzen els diferents esdeveniments.


L'autor ens endinsa en una història de dues germanes molt diferents i les seves particulars vides. Poc a poc, l'argument va agafant un caire fosc i un pèl fantasmagòric per no dir peculiar i estrany ja que comencen a succeir situacions complexes.


Com sempre, en Haruki toca temes importants que a vegades només es llegeixen entre línies. En aquest cas, parla de manera molt subtil de la prostitució (de tota la màfia i interessos econòmics que hi ha darrera), del distanciament que es crea a vegades entre les persones i de les comparacions que es fan entre aquestes. Em centro en aquests dos últims temes perquè ja és prou dur el món que ens envolta com per a sobre haver d'escoltar que les persones més properes et comparen, et cataloguen i el que és més important, haver de suportar el pes que això comporta.


La gran sort que tenim en aquesta vida és que cada persona és única i el fet de ser únic comporta ser diferent a qualsevol altre persona. Això és el que dona la varietat i per gran fortuna meva, fa que no hi hagi ningú igual i que cadascú tingui les seves peculiaritats, la seva pròpia personalitat i caràcter, les seves virtuts i defectes, les seves actituds i comportaments, etc. Quan dic "per gran fortuna meva", em refereixo que ja de per si les coses iguals m'avorreixen per tant si tothom fos igual.... per mi seria una gran creu!!! jajajaa


Bé, per no canviar la tònica, aquí us deixo algunes de les frases i fragments que m'han agradat, sobtat, etc.:


- A la que se te contamina el "software", ya no puedes cambiarlo. (potser no li veieu el significat a aquesta frase, però té un significat important al meu parer. Quan vius situacions molt negatives, després per molt que passin els anys i ho intentis superar amb totes les teves forces, d'alguna manera sempre ho tindràs present perquè ho tens marcat i és del tot impossible que desaparegui de la teva vida.)


- El suelo que pisamos parece muy firme, pero, a la que pasa algo, se te derrumba de golpe. Y a la que te hundes, sanseacabó. Ya no hay vuelta atrás. Luego lo único que te queda es ir viviendo sola en el mundo de abajo, entre tinieblas.


- ¿Crees que después de la muerte no hay nada? La nada significa la inexistencia de las cosas y, por lo tanto, tal vez no haga falta comprenderla o imaginarla.


- Para las personas, los recuerdos son el combustible que les permite continuar viviendo. Y para el mantenimiento de la vida no importa que esos recuerdos valgan o no la pena. Son simple combustible.


Sinopsis del llibre:


Cerca ya de medianoche, en esas horas todo se vuelve dolorosamente nítido o angustiosamente desdibujado, Mari, sentada sola a la mesa de un bar-restaurante, se toma un café mientras lee. La interrumpe un joven músico, Takahashi, al que Mari ha visto una única vez, en una cita de su hermana Eri, modelo profesional.

Ésta, mientras tanto, duerme en su habitación, sumida en un sueño "demasiado perfecto, demasiado puro". Mari ha perdido el último tren de vuelta a casa y piensa pasarse la noche leyendo en el restaurante; Takahashi se va a ensayar con su grupo, pero promete regresar antes del alba.

Mari sufre una segunda interrupción: Kaoru, la encargada de un "hotel por horas", pide que le ayude con una prostituta china agredida por un cliente. Dan las doce. En la habitación donde Eri sigue sumida en una dulce inconsciencia, el televisor cobra vida y poco a poco empieza a distinguirse en la pantalla una imagen turbadora... pese a que el televisor no está enchufado.

No hay comentarios: