L'escrit va completament destinat a tractar un tema que sempre m'ha cridat l'atenció, que és la publicitat i/o els missatges subliminals. Tenia una petita idea formada del que eren i del per què s'empraven però volia esbrinar que són exactament, quins són els seus orígens, amb quina finalitat s'utilitzen, quins són els principals consumidors,... i per això he fet una recerca per extreure'n tota la informació i poder-vos explicar de manera planera que hi ha darrera de tot això.
Començaré centrant-me en el què s'entén per publicitat i/o missatge subliminal: "qualsevol missatge audiovisual que s'emet per sota del llindar de percepció conscient (és a dir, que passa per sota dels límits normals de percepció) i que incita al consum d'algun producte o que respon als interessos de qui ho està manipulant". Es pot aplicar tranquil·lament també als missatges visuals que contenen informació que no es pot observar a simple vista, com per ex. els anuncis d'imatges fixes en revistes o cartells. Evidentment, l'ésser humà no és capaç de percebre de manera conscient totes les imatges que es projecten en una pantalla, però el cervell sí, per la qual cosa, qualsevol missatge que s'insereixi d'aquesta manera pot ser percebut de manera inconscient i utilitzat per influenciar/manipular la voluntat de l'individu fent que realitzi una activitat determinada.
El filòsof grec Demócrito va ser el primer en citar el terme de percepció subliminal, però Aristòtil va ser qui va profunditzar una mica més alhora d'explicar quins eren els llindars de la consciència subliminal. Més endavant, el doctor O. Poetzle, gràcies a la teoria del somni de Freud, va crear una base que li va permetre fer un dels descobriments científics més importants sobre la percepció subliminal. Els seus deixebles, van aportar llum a aquest descobriment, teoritzant que els ulls humans fan prop de 100.000 fixacions diàriament. Només una petita part d'aquestes fixacions, s'experimenta conscientment. Per tan, el contingut que es percebia subliminalment era aïllat i transformat per la seva posterior reproducció en somnis, és a dir, que el descobriment que van fer, suggeria d'alguna manera que aquests estímuls induïts de manera subliminal actuaven com un efecte de reacció retardada sobre el comportament. Poetzle, en el 1919, va establir una relació entre els estímuls subliminals, la suggestió pos-hipnòtica i la neurosis compulsiva, és a dir, aquesta relació establerta explicava el per què una persona feia coses sense saber el per què les feia. En el 1957, un publicista estadounidens, en James Vicary, va posar en pràctica una màquina anomenada "taquistoscopio" que projectava missatges invisibles que només eren captats pel subconscient. El resultat va ser tot un èxit ja que les ventes dels productes es van disparar. La seva teoria va ser acollida per l'escriptor Vance Packard, que aprofitant la iniciativa d'en Vicary, va publicar un llibre anomenat "Les formes ocultes de la propaganda". El llibre va repercutir negativament i una llei va acabar prohibint l'ús d'aquesta mena de publicitat. Al 1996, C. Trappery va realitzar un meta anàlisi, arribant a la conclusió que els missatges subliminals no causaven efecte de comportament compulsiu.
Finalment, al 2006, un conjunt d'investigadors del Departament de Psicologia Social, van desacreditar l'experiment d'en Vicary però no van invalidar la seva hipòtesi de l'efectivitat dels missatges, ja que aquest grup d'investigadors han demostrat que si les condicions són les adequades, els missatges subliminals funcionen.
Ja ho sabeu, en qualsevol moment ens poden estar bombardejant amb publicitat i/o missatges subliminals... els sabrem detectar? jajajaa :P
Us deixo amb un recull audiovisual extret d'anuncis, pelis, cançons:
Cartell de la peli "El silenci dels anyells"
Moment de la peli "El rei lleó"
Si poses la mà tapant la barbeta de la noia, què veus?
Cançons infantils... què hi ha darrera d'elles?? jajaja
Espero que us hagi agradat! ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario