"Viatge a Puerto de la Cruz (Tenerife) (Primera Part)"

Arribem a Puerto de la Cruz (Tenerife) a les 21:25h de la nit on ens queden 5 escassos minuts perquè ens tanquin el menjador de l’hotel perquè puguem realitzar el sopar tan ansiat després de tres hores d’avió que semblaven inacabables.

El recepcionista de l’hotel ens rep a tota la gent que ens allotjàvem en el mateix i ens fa córrer per tal de poder arribar al menjador per acomodar-nos a tots nosaltres en una mateixa taula perquè de la gana que portàvem, ens era indiferent compartir-la amb uns complets desconeguts. Gràcies a aquesta situació, el sopar va transcórrer amb una gran companyia on cadascun de nosaltres exposava una mica d’on venia, etc. i va fer que ens coneguéssim una mica.

Aquesta mateixa nit, després de sopar i de tirar cadascú pel seu cantó, la meva sister i jo, decidim fer una volta exploratòria per les rodalies de l’hotel on trobem una terrasseta amb música en directa i serà en aquest lloc on anirem provant un variat assortit de còctels durant una gran part de la nostra estada per terres canàries.

Al matí següent, amb els ulls bastant petits, ens aixequem per començar a inspeccionar aquells indrets més destacats d’aquesta extensa illa però fent una bona remullada a la piscina de l’hotel per aprofitar les bones temperatures que ens acompanyaven. Per la tarda, passejada per la mítica “Plaza del Charco”, zona més turística, on trobem bastant a la vora el port marítim, la platja de Sant Telmo, la seva ermita del s.XVIII i un munt de botigues. Acabem la nit amb un còctel a la mà.

Diumenge, ens muntem en una “guagua” (típic nom donat a un bus urbà) per anar direcció Santa Cruz de Tenerife on hi ha el “Rastro”, el mercadillo més important. En aquest mercadillo hi pots trobar tant coses de primera mà com de segona. És un mercadillo molt concorregut per tota mena de gent vinguda d’arreu. Cal dir que tots els productes a l’illa de Tenerife estan molt bé de preu degut a la seva manca d’I.V.A. Sota un sol fulminador ens passegem per tot el “Rastro” en busca d’alguna ganga, passant també per “La Recova” que és el mercat municipal de Santa Cruz i per l’emblemàtic auditori. A la tornada, per reposar forces, decidim anar a dinar a un restaurant de menjar típic canari i allà provem les mítiques “papas arrugás al mojo picón i verde”. Estaven per xupar-se’n els dits de bones, per no mencionar els plàtans canaris que són una petita llaminadura pel paladar humà! Jajaja Amb la panxa ben plena, ens enfundem el bikini, ens col•loquem la tovallola i ens dirigim als famosos “Lagos Martiánez”. Són unes piscines d’aigua marina fundades pel senyor Martiánez, que representen totes les illes canàries. L’afluència de gent és impressionant, tal és la quantitat de gent, que quan vam arribar ja no quedaven ni tumbones, ni matalassos, ni para-sols.... per no dir que quasi bé no hi havia lloc per posar la tovallola a terra. Al cap d’una bona estona d’estar amb els ulls ben oberts, aconseguim trobar dues tumbones al costat de l’aigua i allà, amb l’oli solar a la mà, decideixo untar-me ben untada per torrar-me com un pollastre sota aquell sol abrasador. Dic abrasador perquè crec que aquell dia em vaig arribar a insolar una mica!!! Jajaja :P A la nit, després de prendre’ns un bon còctel a la nostra terrasseta i de camí a un local anomenat “Suan Chill” (totalment recomanable degut a l’ambient, decoració i música), em vaig comprar un increïble nuvolet de sucre de color verd que feia uns quants anys que no menjava.

Al sonar el despertador al dia següent, quasi no em podia aixecar del llit degut a la mica d’insolació del dia anterior (jajaja) però vaig agafar forces perquè ens esperava un dia bastant dur pel que fa al recorregut. Pujades a la “guagua”, viatgem per carretera, tot vorejant la costa on per fi veiem extensions immenses de palmeres plataneres (on els plàtans creixen de baix cap a dalt), per tal d’arribar a la part nord-oest on es troben els penya-segats “Los Gigantes” que són parets rocoses amb una alçada que varia dels 500 als 800 metres en algunes parts. Després de gaudir d’aquestes espectaculars vistes, dels balcons canaris i de dinar una mica, ens tornem a pujar en una “guagua” en direcció a “Los Cristianos”, situat a la part sud-oest de l’illa de Tenerife on fem una visita fugaç que dura escassament 1 minut perquè a partir de certa hora, és complicat trobar transport per tornar al punt de partida, que en el nostre cas era Puerto de la Cruz, ubicat al nord. La “guagua” que vam agafar feia parada a Santa Cruz de Tenerife (nord-est) i d’allà ens va tocar agafar-ne una altre per poder tornar on ens allotjàvem. Aquella nit varem caure esgotades no del que havíem patejat, sinó del temps passat dins del transport públic perquè vam recórrer tota l’illa de punta a punta!!!

A l’endemà, ens esperava el “Loro Parque” (on ens vàrem muntar en el trenet que et du fins la porta), que originàriament era un parc de lloros, però a l’actualitat ha crescut i s’ha convertit en la segona atracció turística més visitada ja que dins del parc es realitzen diferents espectacles amb lleons marins, dofins, lloros i orques, entre d’altres animals i vegetació.

Si vas a Tenerife, una visita obligada és al Teide però la majoria de la gent la fa pel matí. Nosaltres no anàvem a ser menys i també hi vàrem anar però fent l’anomenada “Cañadas mágicas del Teide”. Què significa això? Es sortia al migdia, agafant la carretera de “la Esperanza” per endinsar-se en la reserva natural del Parc nacional del Teide, declarat Patrimoni de la Humanitat al 2007 per la Unesco. En aquesta zona es troba el volcà del Teide, que amb els seus 3.718 metres d’altitud, és el pic més alt d’Espanya. Passejant per allà es poden apreciar les colades de les diferents erupcions de lava, les zones àrides, la diferent vegetació, els famosos “Roques de García” que sortien en el antic bitllet de mil pessetes... cal destacar que el dia que vàrem anar, ens van acompanyar els 26 microclimes existents a l’illa o si més no uns quants d’ells, ja que ens va ploure amb la sortida posterior de l’arc de Sant Martí, va fer fred, va fer calor, ens va seguir la calitja, els vents elisis i la pols en suspensió procedent del desert del Sàhara... finalment i després d’haver suprimit unes quantes parades per veure el paisatge degut a la pluja, va sortir el sol i es va fer l’intent de gaudir de la posta de sol però amb la mala sort de que l’únic núvol que va quedar es va instal•lar davant del sol impedint-nos el visionatge de com s’amagava, dels colors del cel, etc. Un cop va acabar de sopar tothom, es va realitzar una observació de les constel•lacions, dels signes zodiacals i de la caiguda de les llàgrimes de Sant Llorenç (que vaig tenir la sort de veure’n dues) però amb la mala sort que ens van tornar a aparèixer tot de núvols i calitja que va fer que es minvés la durada de l’observació!!

A l'endemà ens vàrem embarcar direcció "Garachico" per banyar-nos a les piscines naturals de lava volcànica i a "Icod de los Vinos" per observar el "Drago Milenario" declarat monument nacional en el 1917 ja que és un arbre que té més de mil anys d'antiguitat. A la nit vàrem anar al local "Blanco Bar - Art Café" per gaudir d'un bon monòleg a càrrec d'un dels humorista de la Paramount Comedy.

Ja els últims dies, vam instal•lar-nos a la “Playa Jardín” per gaudir del mar atlàntic i de les seves platges de sorra negra.

Ha sigut un bon viatge que recomano a tothom.

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic: