"Déu Jano"

Comencem el mes de Gener, un mes dedicat des de fa molts anys a un dels Déus més antics de Roma, en Jano que rebia tres noms: Jano (sacerdotal), Quirino (profà) i un tercer anomenat Arcanus (l’Ocult). 

La mitologia explica que quan Saturn va ser expulsat de l’Olimp pel seu fill Júpiter, aquest va anar a refugiar-se als dominis de Jano-Quirino on el va acollir i associar al seu regnat. En agraïment, el Déu de l’Olimp (Saturn) el va dotar d’una facultat especial: la de ser coneixedor del passat i del futur. Per aquesta raó, Jano està representat amb una figura masculina bicèfala de dues cares barbudes les quals apunten en direccions oposades.

Per Jano no existeix el present perquè aquest és el fugaç instant que divideix el que ha marxat del que vindrà, sense fixar-se ni aturar-se en cap dels dos.

D’aquí ve que el mes de Gener l’hagin associat a aquest Déu, perquè el mes de Gener tampoc té present ja que una cara recorda l’any transcorregut i l’altra cara és l’esperança del que ens depararà la resta de l’any.

Jano va inventar la navegació i la moneda i va ensenyar als indígenes a cultivar la terra, proporcionant-los l’abundància.

Quan el Capitoli va ser envaït per les tropes sabines i la derrota dels llatins semblava ja imminent, Jano va fer brotar aigua bullent davant dels enemics. Per aquest motiu les portes del seu temple en el Foro romà que donen una a l’est i l’altre a l’oest, tancades en temps de pau amb cent cadenats i barres de ferro, s’obrien en temps de guerra perquè ell pogués anar-hi sempre en ajuda de Roma.

Jano està considerat pels primitius llatins el déu del cel lluminós i de l’origen de tot. És el porter celest que obre el cel a la llum (en llatí, janua significa porta) i per tant disposa d'una clau perquè és l'encarregat d'obrir la porta a l'any.

P.D: En sentit metafòric, un “Jano” és una persona que presenta dos aspectes molt diferents entre sí, inclús oposats, o que porten una doble vida; aquest terme també funciona a vegades com a sinònim d’hipòcrita.