"Una finestra oberta al món"

"Dans le Noir"

2012-02-11T19:28:00.002+01:00

Divendres nit. Som davant la porta del restaurant Dans le Noir, esperant per entrar a viure una experiència sensorial.

Acostumats a tenir tots els sentits, acabem no donant-los-hi el valor que realment tenen. Per això, aquesta nit, posarem a prova la reacció que tenim davant la manca d'un d'ells com és en aquest cas la vista.

Passarem tota la nit sense disposar d'aquest sentit. Un dels sentits més importants ja que gràcies a ell percebem un gran nombre de detalls que ens transmeten informació sobre el nostre entorn i que acabem complementant amb els quatre sentits restants.

Després d'una breu explicació, es presenta el nostre cambrer, en Jose, que serà els nostres ulls durant tota la vetllada. Seguidament ens separen tot i fent una fila per poder col·locar a cada comensal en el seu lloc corresponent. Amb la mà esquerra recolzada a l'esquena del desconegut que tenim davant, comencem a caminar a pas de tortuga en una foscor extrema que resulta fins i tot molesta. El nostre caminar és lent com molt bé he dit i mentre ens anem endinsant fins a arribar dins d'un menjador que desconec quina decoració, color i disposició té, vaig escoltant comentaris de la meva pròpia fila: "No corráis", "Más despacio"... juntament amb riures que demostren nerviosisme i tensió.

Sembla mentida com el fet de no veure res, en una foscor absoluta i densa, fa que el nostre cos reaccioni de les maneres menys esperades. La inseguretat fa acte de presència en molts de nosaltres al veure que no sabem ni què o qui tenim al voltant. La incertesa ens descol·loca.

Asseguts en les nostres cadires corresponents, començo a tocar tot el que tinc al meu abast per saber les formes de les coses, la distància entre elles,... i en aquest moment d'inspecció, algú m'agafa la mà. Entre riures, el noi del costat que feia la mateixa inspecció que jo, afegeix "Aún te comeré la mano". jajaja

Em costa que els ulls se m'adaptin a aquesta negror. No sé si tenir els ulls oberts o tancats!!.

Ens porten el primer plat i malgrat que els coberts són presents, no els faig servir en tota la nit. Adopto la meva actitud més primitiva tot i fent ús d'un altre sentit, el tacte. Les mans em serveixen d'ulls. Gràcies a elles, puc saber on està el plat i dins d'aquest què hi ha. Manipulo tot el que vaig menjant. Les textures entre fredes, calentes, viscoses, rugoses, llises, rodones,... produeixen sensacions vàries que em fan fins i tot gràcia. Assaborejo la més mínima cosa que em poso a la boca per identificar què estic menjant.

Mentrestant, entre queixalades, vaig bevent vi. Quina mena de vi? Blanc, rosat, negre.... Olores el contingut de la copa, tastes i intentes esbrinar què estàs prenent. No és tan fàcil com sembla identificar-ho. Els gustos canvien quan et manca un sentit. Els moviments són "torpes" perquè no saps a quina distància deixes les coses a la taula. Durant la nit, acabo perdent una forquilla. :P

El nostre cambrer, en Jose, té un do de gent fantàstic i ens amenitza l'estada, fent acudits i explicant-nos anècdotes seves per crear un ambient més distès.

Quasi arribant als postres, algú comenta que el silenci (el poc que hi havia ja que curiosament la gent parlava un xic més alt del que és habitual) li resultava molest ja que feia que es sentís sol.

Finalitzats els postres, en Jose ens comenta que si en qualsevol moment volem marxar només li hem de comentar. Doncs un nombre elevat crida que ja volen marxar perquè estan angoixats.

Seguim el mateix procediment per sortir de la sala. Tots en fila i amb la mà esquerra recolzada sobre l'espatlla, sortim en direcció al hall, on un cop allà la llum és d'allò més dolorosa!!! Com si m'haguessin fet un flash repetides vegades. No podia obrir els ulls i em feien un mal considerable. jajaaja

No podíem marxar d'allà sense saber el que havíem sopat. Per tant, tot el nostre grup de desconeguts (que al final de la nit ja ens coneixíem una mica perquè havíem compartit plegats aquesta experiència), vam estar dient que ens semblava que havíem menjat. Va ser sorprenent veure com el fet de no veure el que menges, fa que et varii el gust i per tan que confonguis el peix amb la carn. Dic això perquè jo estava convençuda d'haver menjat esqueixada de bacallà i resulta que era steak tartar de vedella amb guacamole. Impressionant!!! Continuo pensant que era esqueixada de bacallà! jajaja :P

El tema dels vins... també va ser curiós saber que tota l'estona estàvem bevent el mateix però en diferents varietats.

Què dir-vos? Us recomano apropar-vos a viure aquesta experiència perquè no és fàcil conviure amb la manca d'un sentit. A més a més, passareu una estona molt agradable amb desconeguts i estareu ben cuidats gràcies al cambrer que en el meu cas el felicito per la seva atenció tan personalitzada envers nosaltres.

"Sitges"

2012-02-11T13:58:00.002+01:00

P.D: Boníssim el gofre i fantàstica sorpresa estel·lar!!!!;)

"The Loud Tour"

2011-12-17T16:28:00.002+01:00

Dimecres nit, s'obren les portes del Palau Sant Jordi i ens trobem amb l'artista convidat, en Calvin Harris que ens amenitzarà l'espera amb una selecció de songs dance&house d'actualitat. S'apropa l'hora d'inici del concert i el públic comença a fer la clàssica onada humana que abarca totes les grades de punta a punta. La Rihanna no fa acte de presencia fins quasi bé les 22h de la nit quan en teoria hauria d'haver estat allà a les 21h. Una espera bastant llarga que no queda recompensada per la seva actuació. Sentiment de decepció al no haver vist una Rihanna en estat pur. Poca posada en escena, balls bastant passius i moltes estones en silenci. La gent va pagar una entrada per anar de karaoke ja que els que cantaven eren el propi públic. Destaco el bon muntatge de l'escenari ja que donava molt de joc, els ballarins/es, els cors i guitarristes ja que li van saber treure el profit necessari per entre-amagar la manca de veu de la pròpia Rihanna.

Aquí us deixo una selecció de vídeos i fotos.

"Reunió anual d'otakus"

2011-10-30T12:40:00.002+01:00

Una aglomeració de frikis envaeixen tota la farga de l'hospitalet per gaudir un any més del XVII Saló del Manga!!!

Fileres d'anada i tornada rodejaven tot el recinte per poder comprar el tiquet i posteriorment entrar. L'espera de quasi dues hores, es va fer molt amena gràcies a la varietat de persones disfressades de diverses sèries que anaven desfilant. Algunes de les quals eren: One Piece, Arale, Bola de Drac, Keroro, Death Note, Sailor Moon, Kingdom hearts, Full Metal Alchemist, etc.

La sorpresa aquest any ha sigut que "NO hi havien còmics de regal!", serà que la crisi també els ha afectat?

Independentment d'aquest fet, que per molts ha sigut una decepció, s'inicia el Saló, amb l'actuació d'un dels grups de pop coreà més conegut, anomenat JYJ, inicials dels tres cantants que formen el grup. Per desgràcia, no els vaig poder veure actuar en directe perquè estava fent cua! jajajaa :P

Com cada any, el Saló ofereix milers d'activitats, de les quals destacaré: la GymKame: una gimcana que té com a tema central el món de Bola de Drac. He de dir que tots els seguidors d'aquesta sèrie, ahir al migdia van abarrotar la sala d'actes del recinte perquè els dobladors d'en Goku van fer acte de presència. La pena va ser que, al haver-hi tantíssimes persones que volien assistir a la presentació, més de la meitat es van haver de quedar fora perquè no hi cabien.; els jocs asiàtics: on es realitzen uns tallers d'aprenentatge de tres d'aquests jocs... el mahjang, el go i el shogi; l'àrea nippon: on s'imparteixen classes bàsiques de japonès, el kanji (escriptura), etc.; el karaoke; el cosplay; etc.

Com podeu veure, hi ha una gran diversitat d'espais i d'activitats per passar un dia diferent i divertit.

El Saló estarà fins el dia 1 de Novembre.

Us deixo amb algunes fotillos:

- Amb el meu estimat Chopper -

- Ja formo part de la tripulació del barret de palla -

- Bones samarretes -

- Guerrers de les forces especials -

"6è Circuit de 4x4 a Sta. Mª de Palautordera"

2011-10-09T13:58:00.002+02:00

Arranca el sisè circuit de 4x4 a Palautordera amb motiu de la festa major. Com cada any s'ha organitzat per a tots aquells amants de l'aventura i del motor. Us deixo amb una petita mostra:

"Welcome to New York"

2011-08-22T14:02:00.012+02:00

Recorreguts 6.157 quilòmetres de distància, travessant l'Atlàntic, em retrobo amb una vella coneguda. Estic parlant de Nova York, coneguda per molts com "the city that never sleeps".

L'aventura aquest any m'ha portat a expandir-me per altres indrets desconeguts, dels quals ja us aniré explicant el més característic o els fets més curiosos.

Aprofitant el sol i el bon temps que feia, quina millor manera de calmar la calor que apropar-se a una de les platges del sud de Brooklyn, anomenada Coney Island, escollida pels neoyorquins com a destinació vacacional. Passejant pel bulevard Riegelmann, ens trobem amb "The cyclone", la muntanya russa de fusta més antiga d'Amèrica ja que va ser construïda al 1927. L'atracció encara està en funcionament juntament amb una altre de molt antiga i coneguda, "The Wonder Wheel", és a dir, la noria des de la qual pots tenir vistes impressionants de l'skyline i de les platges de la vora. Això sí, no és apta per aquells que es maregen o pateixen vertigen. jajaja

Estirada a la tovallola sobre la finíssima sorra, de sobte van aparèixer des de la llunyania, un grup de joves i principiants socorristes, extrets de les millors escenes de "Los vigilantes de la playa". Em van sorprendre molt perquè realitzaven uns entrenaments molt durs, sota un sol abrasador. Els feien córrer i nedar de punta a punta de la platja, passant pel característic moll de fusta i carregats amb el "lifeguard" (= boia de rescat).

Passades unes hores, torrant-nos sota el sol, la gana va fer acte de presència i tot just a la vora encara continuava en peu, el millor lloc de hot dogs d'Amèrica, "The Nathan's". Uuaaauuu quins hot dogs més bons i quina "old fashioned lemonade" més refrescant.

Nova York dóna per molt i destacaré dues curiositats que m'he endut d'allà aquest any: sabeu per què rep el nom "The Big Apple"? resulta que a la depressió econòmica dels anys 30, la gent es posava a les cantonades de Times Square, on es trobaven els executius, a vendre pomes per poder guanyar diners, des d'aquell moment la gent per abreviar, utilitzava aquest terme per referir-se a la ciutat. A l'actualitat, encara es troben diferents punts de venta de fruita, a les cantonades dels blocs/quadres; l'altre curiositat important és que Nova York no està fundada per anglesos tal i com tothom es pensava sinó que la van fundar els holandesos. Si et mous per diferents zones, pots veure encara restes de la seva arquitectura i molts dels noms dels carrers encara perduren.

La ciutat neoyorquina està plena de contrasts, però per esbrinar-los t'has d'aventurar i t'has de deixar caure per: Harlem, Bronx, Queens i Brooklyn.

Iniciaré la ruta cap al nord de Manhattan per aterrar al barri de Harlem (residida pels afroamericans i la comunitat hispana), cuna del jazz, on vestida elegant em dirigeixo de nit, sota les petites espurnes d'aigua, a un emblemàtic club de jazz, anomenat "Cotton Club", fundat al 1920. Rebuda educada per part dels encarregats del club, un bon sopar amb menjar típic i una banda de jazz en directe, formada completament per afroamericans, van fer de la nit la vetllada perfecte. Utilitzo el terme "afroamericans" ja que la paraula "negra" per denominar a una persona de color, està mal vista perquè té una connotació racista important, fet que fa que l'encobreixin o l'emmascarin sota aquest mot. Si teniu la possibilitat de passejar-vos de dia per aquest barri, us recomano una visita al 253 W 125 th Street on trobareu el famós passeig de la fama en el "Apollo Theater" amb algunes de les plaques dels artistes amb més renom en el panorama musical com Michael Jackson, Aretha Franklin, James Brown, etc.

Continuo la ruta direcció al comtat del Bronx, zona famosa pels seus conflictes entre bandes. Actualment la banda que domina el districte del Bronx, són els Latin King. Una curiositat: la moda de portar els pantalons caiguts, té l'origen a les presons estadounidens ja que els reclusos no podien dur cinturó perquè estava considerat com un objecte perillós i això feia que els pantalons els hi anessin caient. Aquesta moda es va implantar posteriorment i va anar agafant adeptes. Passejar-se pel Bronx no és aconsellable degut a la quantitat de bandes pandilleres i la violència que desencadenen, per això és preferible fer el recorregut en cotxe, ser discrets i no fer fotos per segons quines zones. Observant les cases, t'adones que totes elles estan enreixades de dalt a baix, fa fins i tot por passar-hi. Un fet curiós, són les vambes o sabates penjades en els cables d'electricitat. Tot té un significat i en aquest cas, el fet de trobar-te-les penjades en determinats llocs t'indica que en aquella zona es trafica amb drogues, les més comercialitzades i consumides... la cocaïna, seguida de l'heroïna. A banda d'això, el Bronx també es caracteritza per la seva cultura graffitera i perquè és on va néixer el hip hop. Pels seus carrers trobem dos tipus de graffitis: els vandàlics i els artístics. Els primers estan penalitzats amb la presó i els segons estan recompensats econòmicament en funció de la qualitat i creativitat. Els graffiters, deixen la seva firma, correu electrònic i número de telèfon per facilitar el procés en cas de ser un dels guanyadors de la remuneració corresponent. No podem abandonar aquest comtat sense fer una ullada a l'estadi "Yankee", llar dels jugadors professionals de beisbol del New York Yankees.

Sortint del Bronx, em dirigeixo cap a Queens, indret una mica més apartat de la ciutat cosmopolita i on es viu amb tranquil·litat. A banda i banda es veuen cases unifamiliars luxoses perquè estem a l'anomenat "barri de Whitestone". La curiositat: l'estructura d'aquestes cases és completament de fusta (això es deu a que són els majors productors de fusta) però la gent s'ha dedicat a emmascar-les utilitzant diferents materials com els maons, el ferro, l'acer, etc. Cap casa és igual. Viure a Queens pot semblar viure com un rei degut a les mansions que tenen amb jardí i piscina, però sabeu què? una casa a Queens et costa uns sis milions de dòlars i en canvi un pis a Manhattan, et surt a uns vuit milions de dòlars però cada mes has de pagar una quota de manteniment de cinc mil dòlars. Sorprenent, oi? Abans d'abandonar Queens, així ràpidament s'ha de fer una ullada al "Citi Field", és a dir, a l'estadi dels New York Mets.

Deixant endarrere el districte de Queens, ens dirigim a Brooklyn. Indispensable creuar el seu pont de 1.825 metres de llarg (tota una excursió apta per aventurers disposats a viure l'experiència en primera persona). El pont uneix el districte de Manhattan amb el de Brooklyn. Per Brooklyn, em deixo caure pel barris de Williamsburg i Borough Park, regnats per la comunitat jueva i on malgrat ser un dia plujós, puc contemplar la particular vestimenta dels jueus ortodoxos, concretament del grup jasídic Satmar, composada per una simple jaqueta llarga de color negra i un barret del mateix color o en alguns casos amb el "Biber Hit" (= barret pla de dalt i folrat amb vellut). Això sí, si vas en "Sabbat" (= Dissabte) pots veure'ls amb el "Bekishe" (= túnica/jaqueta negra de seda) i pels homes casats "l'Shtraimel" (= barret negre de pell). El mascles jasídics es deixen créixer la barba i dos tires de cabell llarg als laterals de la cara, just al costat de les orelles, en forma de tirabuixó (= "Peyéh"). La vestimenta de les dones, en canvi, ha de ser del tot modesta, utilitzant roba de colors pàl·lids i poc vius. La curiositat: les dones jasídiques, han de rapar-se el cabell i dur perruques/mocadors perquè el cabell està considerat com un punt d'atracció pels altres homes. Els nens/es, no estan exempts d'aquesta pràctica i quan veus famílies, t'adones de fins a quin extrem es pot arribar (és del tot esgarrifós).

Després de fer tot aquest recorregut, torno al meu origen pel sud de Manhattan, concretament pel centre, a Times Square, però abans realitzo una parada al port més bonic de Nova York, el "South Street Seaport", més conegut com "Pier 17". Des d'aquí es tenen les millors panoràmiques tan del pont de Brooklyn com de l'estàtua de la llibertat.

- Botiga especialitzada en decoració nadalenca -

He de dir que malgrat haver estat al 2009 a Nova York, encara em mancaven coses per fer i aprofitant de nou la meva estada, vaig decidir apropar-me al sud d'Union Square per veure el "Greenmarket", el mercat de verdures més gran de la ciutat. Passejant per allà, vaig quedar-me estupefacta de la gran varietat d'hortalisses que tenen i com no, per no deixar de ser jo mateixa, amb escuradents en mà, em vaig dedicar a tastar tomàquets, nectarines, mongetes i fins i tot, per digerir-ho millor, vaig fer un tast d'un suc de fruites naturals. jajaja No se'm pot treure de casa, oi? :P jajaja

Una de les visites obligades, és a l'11 West 53 St. on trobareu el fascinant MoMA (= Museum of Modern Art), que si hi vas divendres abans de que tanquin, entres by the face (això és un secret, eh?). Museu ple d'art modern i contemporani, amb obres d'autors tan coneguts com Picasso, Van Gogh, Dalí, etc.

Seguint la mateixa tònica que per la ciutat cosmopolita de Barcelona, em vaig dedicar a anar de compres vàries, imitant una mica a la Carrie Bradshaw de la sèrie "Sex in New York" i una de les parades va ser la botiga de Prada. Quina botiga.... i quins preus.... unes sabates 1.100 dòlars perquè eren de pell de boa! jajajaaja Tal com vaig entrar.... vaig sortir! On sí que vaig comprar va ser a la botiga californiana The hollister, a American Eagle, etc.

I deixant una mica la roba, entraré en el món dolç ja que al 1600 de Broadway hi ha la botiga més gran dels mítics M&M's, formada per unes quatre plantes. Varietats mai vistes aquí a Espanya.

No podia finalitzar el meu viatge sense haver passat per una "Bakery", així que aprofitant el diluvi que vaig enganxar, quedant tota xopa, em vaig resguardar dins d'una d'elles (amb un aire condicionat a tota pastilla encara que calor no en feia) tot menjant-me un cupcake de caputxino, per acabar de posar la cirera a la meva estada en una ciutat de contrasts impressionants.

Us deixo amb un reportatge fotogràfic i visual:

- The New York Public Library -

- Naked Cowboy in Times Square (Robert John Burck, home que es presenta a la presidència i que a part d'això es treu un sobresou fent de capellà, casant a tot tipus de parelles!! Anomenat FRIKI; http://www.nakedcowboy.com/ -

- Restaurant "London" del reconegut xef Gordon Ramsay -

- Escultura col·locada a la 7 Av. -

- Interior de la Cathedral Church of St. John The Divine -

- Escultura anomenada "Alma Mater" (alimenta intel·lectualment) a Columbia University -

- Nou format de Coca-Cola -

- Vista de l'Empire State des de Bryant Park -

- Pluja torrencial a Broadway amb la 40 St. -

- Interior d'un supermercat amb una varietat sorprenent de tot el que et puguis imaginar -

- Un agosarat trepant pels immensos edificis!!! És broma!!! jajaja Era una campanya publicitaria d'aigües vitaminades (boníssimes), però de ben segur que més d'un ho faria! -

- NYC Breakdancers in the 34 th and 7th Ave. -

* Desitjo que us hagi agradat! ;)

"Passejada pel pantà de Vallfornés (Cànoves)"

2011-06-17T19:44:00.001+02:00

"The Voca People"

2011-06-10T17:31:00.021+02:00

21h de la nit, ens trobem en el teatre Tívoli on una nau espacial ha aterrat. Les llums estan apagades i tots estem a l'expectativa perquè no sabem qui o què sortirà d'aquesta nau. De sobte, s'encén una llum i l'escenari és envaït per vuit éssers vestits d'un blanc immaculat, amb llavis vermells i amb la mateixa cara de sorpresa que la nostra.

Aquests éssers, anomenats "The Voca People", procedents del planeta "voca", situat en algun lloc darrera del sol, s'han quedat sense energia per la nau. L'única manera de carregar-la és seguint el seu propi lema: "The music is life -- The life is music", és a dir, a través de la música.

Aquest seria una mica el fil argumental a grans trets, però,...

Qui són exactament "The Voca People"?

"The Voca People" és un grup format per vuit israelians (3 noies i 5 nois), d'edats compreses entre 23 i 53 anys, que es dediquen a fer música, efectes, sons,... única i exclusivament amb la boca. Cada membre del grup, ocupa un lloc determinat segons la seva posició de veu. Per tant, trobem:

1- Beat on: l'encarregat de realitzar la percussió vocal ja que té l'habilitat de produir beats de bateria, ritmes i sons musicals utilitzant la pròpia boca, llavis, llengua i veu.

2- Scratcher: tenint en compte que "l'scratch o l'scratching" és una tècnica de Dj o turntablist, l'Scratcher té l'habilitat de produir sons característics a través del moviment d'un disc vinil cap endavant i cap endarrere sobre un tocadiscs.

3- Alta: veu femenina més greu que es troba per sota de la soprano i per sobra de la tenor, seria la veu intermitja.

4- Mezzo: veu femenina que es troba entre la soprano i l'alta.

5- Soprana: veu femenina que té un timbre clar i brillant i és la més aguda.

6- Tubas: veu masculina més greu i amb un timbre molt fosc.

7- Bari-tone: veu masculina ubicada entre un baix i un tenor. Els seus sons aguts es diferencien de la veu del tenor per ser més foscos i els sons greus es diferencien de la veu del baix per ser més lleugers i brillants.

8- Tenoro: veu masculina situada entre el contratenor i el baríton.

L'espectacle abarca des d'un primer recorregut musical a través de la historia, passant per música de pel·lícules, romàntiques, discotequeres, etc.

A més a més, The Voca People interactuen amb el públic fent que passis una genial estona, gaudint de la música i dels records que et sorgeixen d'aquesta.

Els creadors d'aquesta gran i magnífica iniciativa són Lior Kalfo y Shai Fishman.

Us deixo amb un vídeo perquè us en feu una idea:

P.D: Animeu-vos a anar-hi perquè en sortireu encantats. Experiència única.

* Personalment em va faltar que pugessin a la nau i marxessin rumb al seu planeta, realitzant tots els sons pertinents, més que res perquè li van donar molt d'èmfasi a aquesta!! jajajaa

"Publicitat subliminal"

2011-06-07T17:57:00.017+02:00

L'escrit va completament destinat a tractar un tema que sempre m'ha cridat l'atenció, que és la publicitat i/o els missatges subliminals. Tenia una petita idea formada del que eren i del per què s'empraven però volia esbrinar que són exactament, quins són els seus orígens, amb quina finalitat s'utilitzen, quins són els principals consumidors,... i per això he fet una recerca per extreure'n tota la informació i poder-vos explicar de manera planera que hi ha darrera de tot això.

Començaré centrant-me en el què s'entén per publicitat i/o missatge subliminal: "qualsevol missatge audiovisual que s'emet per sota del llindar de percepció conscient (és a dir, que passa per sota dels límits normals de percepció) i que incita al consum d'algun producte o que respon als interessos de qui ho està manipulant". Es pot aplicar tranquil·lament també als missatges visuals que contenen informació que no es pot observar a simple vista, com per ex. els anuncis d'imatges fixes en revistes o cartells. Evidentment, l'ésser humà no és capaç de percebre de manera conscient totes les imatges que es projecten en una pantalla, però el cervell sí, per la qual cosa, qualsevol missatge que s'insereixi d'aquesta manera pot ser percebut de manera inconscient i utilitzat per influenciar/manipular la voluntat de l'individu fent que realitzi una activitat determinada.

El filòsof grec Demócrito va ser el primer en citar el terme de percepció subliminal, però Aristòtil va ser qui va profunditzar una mica més alhora d'explicar quins eren els llindars de la consciència subliminal. Més endavant, el doctor O. Poetzle, gràcies a la teoria del somni de Freud, va crear una base que li va permetre fer un dels descobriments científics més importants sobre la percepció subliminal. Els seus deixebles, van aportar llum a aquest descobriment, teoritzant que els ulls humans fan prop de 100.000 fixacions diàriament. Només una petita part d'aquestes fixacions, s'experimenta conscientment. Per tan, el contingut que es percebia subliminalment era aïllat i transformat per la seva posterior reproducció en somnis, és a dir, que el descobriment que van fer, suggeria d'alguna manera que aquests estímuls induïts de manera subliminal actuaven com un efecte de reacció retardada sobre el comportament. Poetzle, en el 1919, va establir una relació entre els estímuls subliminals, la suggestió pos-hipnòtica i la neurosis compulsiva, és a dir, aquesta relació establerta explicava el per què una persona feia coses sense saber el per què les feia. En el 1957, un publicista estadounidens, en James Vicary, va posar en pràctica una màquina anomenada "taquistoscopio" que projectava missatges invisibles que només eren captats pel subconscient. El resultat va ser tot un èxit ja que les ventes dels productes es van disparar. La seva teoria va ser acollida per l'escriptor Vance Packard, que aprofitant la iniciativa d'en Vicary, va publicar un llibre anomenat "Les formes ocultes de la propaganda". El llibre va repercutir negativament i una llei va acabar prohibint l'ús d'aquesta mena de publicitat. Al 1996, C. Trappery va realitzar un meta anàlisi, arribant a la conclusió que els missatges subliminals no causaven efecte de comportament compulsiu.

Finalment, al 2006, un conjunt d'investigadors del Departament de Psicologia Social, van desacreditar l'experiment d'en Vicary però no van invalidar la seva hipòtesi de l'efectivitat dels missatges, ja que aquest grup d'investigadors han demostrat que si les condicions són les adequades, els missatges subliminals funcionen.

Ja ho sabeu, en qualsevol moment ens poden estar bombardejant amb publicitat i/o missatges subliminals... els sabrem detectar? jajajaa :P

Us deixo amb un recull audiovisual extret d'anuncis, pelis, cançons:

Cartell de la peli "El silenci dels anyells"

Paquet de tabac Camel

Cervesa Russa

Moment de la peli "El rei lleó"

Si poses la mà tapant la barbeta de la noia, què veus?

Mireu les palmeres de la dreta on surt: SEX

Cançons infantils... què hi ha darrera d'elles?? jajaja

Espero que us hagi agradat! ;)

"Spot Schweppes 2011"

2011-06-05T19:18:00.000+02:00

Feia mesos que no actualitzava el blog degut a una manca de motivació i/o inspiració, però ja començava a ser hora de que publiqués una nova entrada... i de quina millor manera que amb la presentació del nou anunci de "Tònica Schweppes", protagonitzat per la misteriosa i sensual actriu Uma Thurman.

És un anunci senzill però amb molta xispa... serà degut a les bombolles? jajaja :P

"Paisatges i elements primaverals"

2011-03-18T17:47:00.000+01:00

Sembla que va arribant el bon temps i això propicia les activitats a l'aire lliure, gaudint de tots els elements que ens envolten. Aquests dies, aprofitant el sol, he sortit a caminar i a fer una mica d'esport però sense deixar de costat una de les meves aficions principals que és la fotografia.

"Aphrodite: Les Folies Tour"

2011-03-14T17:11:00.005+01:00

S'aixeca el matí de dissabte amb un cel gris i amb un paisatge tot mullat degut a la pluja que sembla que no tindrà treva, però enmig de tot aquest panorama sempre hi ha aquell raig de llum, que en aquest cas, ens el donarà l'autraliana Kylie Minogue en el seu concert, realitzat en el Palau Sant Jordi, que porta per nom "Aphrodite: Les Folies Tour".

El nom de la gira descriu molt bé la posada en escena de la cantant ja que en tot moment la cultura hel·lènica fa presència, des de l'estructura gegant simulant el Partenón, on entre les columnes s'hi posaven projeccions adequades a cada situació; passant per un grup de ballarins/nes que representaven a les vestals o guerrers amb pectorals ben definits i brillants; acompanyats per diferents personatges de la mitologia grega com el pegaso (cavall alat), la representació d'Ícaro (era fill de Dédalo i aquest li va construir unes ales que li va posar a l'esquena perquè junts poguessin fugir); la suposada font de la joventut (símbol de la immortalitat); ... fins a arribar, com no, al paper fonamental que interpreta la protagonista d'aquest show, que va replegar quinze mil fans en un Sant Jordi abarrotat, que és el d'AFRODITA (deessa de l'amor, la luxúria, la bellesa, la sexualitat i la reproducció).

Evidentment, va clavar el seu paper amb l'ajuda d'un vestuari elegant, sensual i adaptat a l'època.

La reina de la seducció ens va oferir un repertori d'allò més variat, fent un recordatori d'èxits anteriors, però sense deixar de costat totes les cançons del seu nou àlbum anomenat "Aphrodite". Algunes d'elles varen ser: "wow", "I believe in you", "Spinning around", "Get Outta my way", "Slow", "Can't get you out of my head, en versió rock", "In my arms", "Closer", "Looking for an Angel", "Love at first sight", "Put your hands up", "All the lovers",....

L'anècdota de la nit va ser, sens dubte, el moment en que es va dirigir per una de les plataformes que conformaven l'escenari, per apropar-se al públic i fer-li un petó a la seva parella, l'Andrés Velencoso.

Aquí us deixo el meu particular reportatge perquè gaudiu de l'espectacle que va oferir:

"Acomiadant el 2010 i Rebent del 2011"

2010-12-30T17:44:00.007+01:00

S'apropa l'última nit de l'any, la gent es prepara per celebrar que deixa endarrere un 2010 (que per uns ha sigut més propici que per altres) i s'omple d'esperança i d'il·lusió pensant en tot el que espera rebre del 2011.

Com es tradició per moltes persones, en aquesta última nit i tot just quan sonen les campanades, per cada raïm menjat... demanen un desig, aprofiten per posar-se la roba interior vermella per atraure l'amor o groga per atraure els diners, passen per sota la taula per tenir sexe, etc. i com no, el més important, la prèvia menjada de tarro de tots aquells propòsits que es marquen per assolir durant els 12 mesos que configuren l'any. Aquest any, m'agradaria dir que està molt bé fer tota aquesta parafarnalia l'última nit de desembre, però realment, començat l'any i a mida que van passant els dies... qui recorda TOTS els propòsits que es va marcar? Qui és el que té present els 12 desitjos que va demanar mentre amb prou feines es menjava els raïms? Deixaré aquestes dues preguntes a l'aire sense donar-ne cap resposta per qui les vulgui contestar.

Abans d'acomiadar el 2010, sempre m'agrada fer una valoració, des del meu punt de vista personal, de com han transcorregut els mesos i de quina manera m'han influenciat/marcat tots els esdeveniments que han passat al voltant d'aquests. Per evitar parrafades, ho abreviaré comentant que els vuit primers mesos em van anar prou bé, sempre mirant-ho positivament, ja que vaig poder fer dos magnífics viatges gràcies a lo poquet que havia treballat. La resta de mesos han sigut poc generosos i bastant durs, per dir-ho d'alguna manera, però m'han deixat valuosos elements que segur que en faran de mi una millor persona.

Per finalitzar, us deixaré una recepta que he trobat pel món cibernètic i que de ben segur ens servirà per començar el nou any amb bon peu:

"Agafa 12 mesos que estiguin ben madurs.

Mira que estiguin nets de records amargs, d'odi i rancors.

Neteja'ls acuradament d'enganxosa malvolença i lleva'ls de qualsevol taca de mesquinesa i petitor. Mira que en aquests mesos no quedi res del passat i tingue'ls tan frescos i nets com quan van sortir del Gran Magatzem del Temps.

Talla aquests mesos en trenta parts iguals. Aquesta quantitat rendeix tres-centes seixanta-cinc porcions.

No tractis de cuinar-ho tot alhora, prepara-ho dia a dia de la següent manera:

Posa a cada un d'ells:

12 parts de Fe

11 parts de Paciència

10 parts d'Entusiasme

9 parts de Treball (no eliminis aquest ingredient o tota la recepta perdrà el seu gust)

8 parts d'Esperança

7 parts de Fidelitat

6 parts de Llibertat

5 parts d'Amabilitat

4 parts de Descans

3 parts d'Oració

2 parts de Meditació

1 part de Resolució Ben Seleccionada

Agrega: una cullerada d'Espiritualitat, una mica d'Esplai, una miqueta de Senzillesa i una tassa ben neta de Bon Humor. Afegeix a tot això Amor al gust, barreja-ho amb una bona dosi d'Energia. Amaneixe-ho amb Somriures i una mica de Goig... i finalment, serveixe-ho amb una salseta de Serenitat, Altruisme i Alegria."

Espero que poseu en pràctica aquesta recepta i a veure quins efectes us produeix. Us desitjo una feliç entrada al 2011!!!!

"Nova Normativa Ortogràfica de la RAE"

2010-12-26T19:39:00.003+01:00

Ens trobem en el segle XXI, en una societat amb un nivell educatiu per sota de la mitjana europea i on els joves d’avui dia no saben escriure.

Com solucionen aquest problema els de la RAE (Reial Acadèmia Espanyola)? Modificant, canviant i/o adaptant les normes ortogràfiques/paraules per aquesta societat analfabeta que estan creant tots plegats (Ministeri d’educació, Govern, etc.)!!! Si ja de per sí els hi costa escriure sense fer faltes d’ortografia, tot i tenint una explicació fonamentada del per què s’escriuen, accentuen, … d’aquesta manera, ara amb la nova normativa el que provocaran serà una confusió enorme, cosa que farà que encara s’equivoquin més. Per no mencionar a totes aquelles persones que ja des de ben petits se’ls ha ensenyat dins d’una “suposada” normativa coherent i fonamentada, ara tot allò que tenen afiançat degut a l’aprenentatge significatiu que van realitzar en el seu moment, ho hauran de modificar per aquesta altre normativa incoherent? Per què? No li trobo el sentit perquè si et pares a analitzar les modificacions realitzades, t’adones clarament del retrocés que es fa.

Alguns exemples de la nova normativa són:

- No accentuar la paraula “Solo” que abans sí que es feia per diferenciar-la de quan actuava com si fos un adverbi o d’un adjectiu.

- No accentuar la paraula “guión” perquè ara segons la nova normativa passa a ser un monosíl·lab a efectes ortogràfics.

- La vocal “o” que abans s’accentuava quan es trobava enmig de dos números, ara ja no es farà.

- Qtar passarà a ser “Catar”, igualment els hi passarà això a: Quórum que ara serà “Cuorum”, Iraq que ara serà “Irak”… i tot degut a que en el nostre sistema d’escriptura la lletra “Q” només representa el fonema /K/ quan es combina la “QU” amb la e-i. Tenint en compte això, a l’escriure paraules com “Qtar” d’aquesta manera, es realitza una incongruència amb les regles ortogràfiques establertes prèviament.

I dic jo, això no se sabia abans? Per què després de tants anys, se’ls hi engega la llumeta i decideixen canviar-ho i fer que tot un país es mobilitzi per canviar tot el que porta aplicant tota una vida sencera?

Què entenem per ortografia?

"The Monster Ball Tour"

2010-12-10T12:25:00.008+01:00

7 de Desembre. Són les 20:00h de la nit i estic fent cua per les rodalies del Palau Sant Jordi on m'espera un concert que de ben segur promet. La cua avança, afortunadament, a gran velocitat i a mida que et vas apropant.... el paisatge va canviant i es va transformant una mica en tercermundista. Tones de brossa enrajolen el terra, deixant constància de la presència prèvia de milers de persones que han acampat allà dies endarrera per poder ser dels primers i d'aquesta manera obtenir les millors vistes. Quasi arribant a l'entrada escolto la frase mítica abans d'entrar a un concert, procedent dels efectius policials: "Por favor, llevar la entrada en la mano"! Acte seguit, et remenen la bossa i després de mirar tot el que portes, et deixen passar. Evidentment, jo que sóc molt observadora... mentre em regiraven la meva... vaig veure com els agents de l'entrada obrien totes les ampolles que la gent portava sobre i seguidament tiraven els taps dins d'uns cubells que tenien al costat. La meva pregunta és: per què tiraven els taps i tornaven les ampolles? quin sentit tenia fer això? És una incognita que suposo que no en sabré mai la resposta.

20:30h L'escenari del Palau Sant Jordi és invadit per un grup convidat anomenat "Semi Precious Weapons", d'un estil bastant peculiar, sobretot pel que fa al vestuari. Ens ofereixen unes quantes cançons per amenitzar una mica l'espera i finalitzada la seva actuació, ens deixen amb una música de fons de diferents estils.

21:45h La gent de les grades comença a mostrar les seves ànsies i un grup d'incitadors, inicien una onada humana que tothom segueix per efecte dominó!

21:57h La gent es comença a esverar, les grades i la pista s'agiten, les llums estan apagades, l'escenari té davant una pantalla gegant..... i de sobte en aquesta pantalla posen una projecció que realitza una compta endarrera, mentre sona "I'm a free bitch" (sóc una porca lliure). Tot aquests elements fan que la gent comenci a cridar tota esbogerrada i emocionada perquè tothom sap que ELLA ja està allà. Estic parlant de l'Stefani Joanne Angelina Germanotta, coneguda amb el nom artístic de "LADY GAGA"!!!!!!!!

22:10h S'ha iniciat el concert o "l'opera electro-pop", segons paraules d'ella, a ritme de "Dance in the dark" i amb un escenari inspirat en el barri xinès neoyorquí. Ens sorprèn amb frases com "I'm gonna kick your ass Barcelona" (Barcelona us patejaré el cul!). Sonen cançons tan conegudes com Just Dance, Lovegame, Boys boys boys, Telephone, So happy I could die, Alejandro, Poker Face, Paparazzi, Bad Romance.... i ens ofereix una cançó nova anomenada "You and I" del seu nou àlbum que sortirà al mercat a principis d'any i que portarà per títol "Born this way".

El concert està molt ben estructurat, tot calibrat i mil·limetrat al detall, canvis d'escenaris constants adequats a totes les escenes que composen el fin argumental de la gira que porta com a nom "The Monster Ball Tour" i evidentment tots els decorats tenen una ambientació neoyorquina, ciutat natal de Gaga. Per no tallar l'espectació del seu show mentre es realitzaven els canvis de decorat, la pantalla gegant col·locada a l'escenari s'utilitzava per emetre uns vídeos creats per la pròpia Lady Gaga: "Jumping/Finally", "Puke" o "Put yours paws up!". Si els decorats ja impactaven, ella no es podia quedar endarrera i ens va deleitar amb un canvi de vestuari de fins a deu modelets extravagants, originals i sorprenents. Tan sorprenents com el cotxe àntic que era un piano, el peix-monstre gegant, el piano incendiat amb flames, els sostents amb espurnes de foc.... però el que més em va impactar va ser la seva veu ja que no li calia ni música per cantar. Amb una energia sorprenent, amb un grup d'uns vint ballarins amb unes coreografies ben assajades, amb un ritme i una naturalitat... que ja des d'un principi ens va guanyar a les 18.000 persones que vem abarrotar el Palau Sant Jordi!.

Per tots aquells/es que no hagueu pogut gaudir del show de Lady Gaga, us deixo amb els vídeos que vaig realitzar mentre cantava, ballava, cridava, saltava i aplaudia! jajaja :P

"Looking at the world in black and white"

2010-11-14T20:37:00.003+01:00

"Cuando la hoja del bosque cae sobre los prados, cuando el viento nocturno la arrebata a los valles, yo quisiera también ser esa hoja caída: ¡Arrastradme como a ella, aquilones, borrascas!"

Alphonse De Lamartine

* Always remain in my memories and your heart will be present!!!I love you!

"XVI Edició del Saló del Manga: Benvingut al món dels otakus!"

2010-10-30T18:43:00.001+02:00

Divendres 29 d’Octubre, a les 10h del matí, la Farga de l’Hospitalet obra les portes per deixar pas a la XVI Edició del Saló del Manga.

Com cada any, milers de persones fanàtiques del manga, realitzen inacabables cues per poder gaudir del primer dia de quatre que durarà el Saló. Per fortuna, aquest any, a l’anar-hi al migdia, no vaig trobar gaire cua i la meva entrada va anar bastant ràpid.

Per les rodalies ja et vas fent una idea de quin ambient es respirarà pel recinte ja que vas veient a nois/es disfressats de sèries tan conegudes com One Piece d’en Eichiro Oda (personalment de les meves preferides per la seva qualitat a l’hora de realitzar la trama i els personatges, cadascú amb la seva personalitat i peculiaritats), Death Note (molt bona), Bola de Drac (impressionant), Arale (un clàssic), Naruto, Saint Seiya (mítica), .... el que no sé ben bé encara és que hi pintava un noi vestit del pallasso del McDonald’s!! Jajaaja :P

Tenint en compte que tot el que envolta al manga és japonès, no em podia estar de dinar algo típic. Així doncs, en una de les botigues, em vaig comprar dos “Nikuman”, que són unes boles de pasta farcides de carn especiada i que per sobre l’amaneixen amb un bon raig de salsa de soja!! Mmmm una cosa exquisida. El problema de dinar en el Saló és que t’has de tirar pel terra i menjar per algun foradet lliure que quedi ja que les escales estan censurades per guàrdies de seguretat que et criden l’atenció a la mínima que hi deixis qualsevol pertinença! Jajajaaj

Gran ambient el que t’envolta i com no, a part de trobar-te a molta gent disfressada, també et trobes aquells que porten cartells penjats del coll amb frases com: “abrazos gratis”, “abrázame la espalda“, “abrazos gratis por el Messenger” i la que més em va sobtar va ser “no me abraces sino quieres que te coma el Cerezo”.... jajaja Sempre hi ha d’haver algú que dona la nota! Jajaja I parlant de donar la nota, la cantant i compositora japonesa “Yuuki”, d’estil musical centrat en el JPop i el Rock, va donar un mini concert en l’estand de Selecta Vision. Allà s’hi va aplegar tanta gent que va ser complicat poder fer un vídeo ja que quan no et passaven per davant, et passaven per darrera. I no era el sol fet de que et passessin per davant o per darrera, sinó que qui passava casualment anava equipat amb una mega espassa de ves a saber quants metres! Jajaajaja

Pel que fa als convidats d’aquest any, destaco com a coneguts (almenys per mi): l’autor Izumi Matsumoto i creador de KOR (Kimagure Orange Road); Kenji Kamiyama autor de sèries tan mítiques com Akira, Nicky aprendiz de bruja, Blood: el último vampiro o el seu guió de la sèrie Ghost in the Shell: Stand Alone Complex (2002) i la posterior seqüela de Ghost in the Shell: S.A.C 2ng Gig; Peter Molyneux, director creatiu dels estudis europeus de Microsoft Game Studios i responsable de Lionhead Studios, és el creador de videojocs tan coneguts com Theme Park, Theme Hospital (m’he fet uns farts de jugar o viciar-me) o l’aclamada sèrie de rol Fable, que aquest any aprofita per presentar la tercera entrega; i finalment l’autora, de la categoria “shojo manga”, Wataru Yoshizumi, que és la creadora de títols tan emblemàtics com Marmalade Boy (donada a conèixer a la televisió amb el títol de “La Família crece” i he d’admetre/confessar que n’estava del tot enganxadíssima!! Jajaja), Quartet Game, Porque me gustas, Random Walk, Solamente tú i Somos chicos de menta. He de dir que quan la Wataru va anar al seu estand per signar els còmics, vaig intentar-li fer una foto que em va resultar d’allò més complicat ja que estava prohibit, així que ja em veieu ajupida entre la gent, intentant fer-li una foto més o menys digna per poder penjar-la en el blog. El resultat no és gran cosa però després de les peripècies i de la mig enganxada d’un dels seus guardaespatlles... té el seu valor! jajaaja

Us deixo amb algunes fotillos del Saló:

P.D: Espero que us agradi! ;)

"5è Circuit de 4x4 a Sta. Mª de Palautordera"

2010-10-09T19:08:00.002+02:00

Eiiii, ja tenim aquí el cinquè 4x4, que s'organitza amb motiu de la festa major, a Santa Maria de Palautordera. Els dies 9 i 10 d'Octubre, el circuit romandrà obert (9-14h i 16-20h) per tots aquells aventurers que vulguin venir a donar una ullada i a passar una bona estona.

El poble posa el circuit i vosaltres poseu l'emoció!!!!

Aquí us deixo un petit reportatge fotogràfic perquè aneu obrint boca (jajaja):

P.D: Bona festa major!!!!! ;)

"Aventura Grega"

2010-08-26T15:55:00.004+02:00

M’he permès el luxe aquest any de viatjar o “visitar”, com diria algun amic meu, dos indrets diferents. Un ja us el vaig redactar farà uns quants dies (Tenerife) i l’altre us l’explicaré a continuació.

La meva nova aventura comença un dimarts, dia posterior al meu aniversari, on amb vint-i-set primaveres i amb maletes en mà, m’embarco en dos vols molt agitats degut als forts vents, que em portaran a una de les illes cíclades (perquè estan situades formant un cercle) més paradisíaques i amb més encant que he vist fins al moment. Estic parlant de l’illa de Mykonos, coneguda com “l’illa dels vents” degut als vents constants que hi transiten.

Anant a la part occidental de l’illa, trobem els famosos molins de vent del segle XVI, construïts amb la clara finalitat d’aprofitar tots aquests vents mencionats i l’energia eòlica ja que estan ubicats en un punt estratègic del mar Egeu. De tots els molins que hi havien, només se’n conserven 7 a l’actualitat i donen de cara al mar. Davant d’aquests, s’aprecia la imatge encisadora de l’anomenada “Little Venice” (la petita Venècia) que és el barri més conegut de Mykonos perquè les casetes que la composen tenen els seus balcons penjats sobre del mar. Allà si troben una gran part de pubs musicals on la gent surt de festa. Cal dir que tot i que Mykonos està considerada el paradís dels gays, en realitat és una gran exageració perquè n’hi ha com a tot arreu.

Si disposeu de temps, us aconsello que us perdeu pels seus carrerons estrets i enrajolats, plens d’una màgia encantadora, envoltats de les clàssiques i populars casetes, esglésies, etc. de color blanc, amb les teulades (en forma de cúpula), portes i finestres de fusta de color blau.

A part de gaudir de tota aquesta bellesa, si teniu la sort de topar-vos amb “Petros The Pelican”, que és un pelicà que va aterrar a l’illa al 1954 després d’una tempesta i des d’aleshores es va quedar a viure allà, passejant pels seus carrers com a “Petros por su casa” (mai millor dit! jajaja) i formant part de l’illa com a un membre més, ja haureu fet el ple. (Evidentment l’autèntic pelicà es va morir, però els residents de l’illa, el varen substituir per un altre).

Què podria dir-vos de les seves platges? Són petits racons paradisíacs on es respira un aire de tranquil•litat i serenor que fa que desconnectis de totes les preocupacions, fent que no li donis importància al temps i que deixis de costat tot aquell estrés, ansietat,... que portes a sobre provocada per aquesta vida tan accelerada que portem tots plegats. Fa que visquis les més mínimes coses amb la màxima alegria i il•lusió. És com un món diferent. A la que portes uns dies allà, t’adones que ets diferent, que l’hora que és... no t’importa en absolut, que saps que hi han coses molt més importants que això.

Jo estava ubicada a la platja d’“Agios Ioannis” i tenia unes vistes magnífiques a la illa de Delos. Pels que volen festes de les més xules, s’han de mobilitzar a les platges “Paradise” i “Super Paradise”.

Què dir-vos de la seva gastronomia? Uuufff em sembla que en aquests dies m’he posat les botes provant tot el menjar grec: amanida grega amb el formatge feta, tàpares, gyros, pop a la brassa, tomato balls, moussaka, salsa tzatziki, raïms, iogurt grec ...

Després de passar uns dies com si estigués en el paradís, vaig agafar un ferry per traslladar-me a la segona illa cíclada que vaig visitar, anomenada Santorini.

Santorini es va formar com a conseqüència de les diferents erupcions volcàniques que van afectar al mar Egeu i les costes de Creta, adoptant una forma de mitja lluna.

Visitant Santorini trobem la muntanya més alta, “Profitis Ilias” (= Profeta Elies) que fa una alçada d’uns 567 metres, situada entre Pyrgos i Kamari, on es troba el Monestir que rep el mateix nom i on actualment hi viuen monjos. Des d’aquí es tenen unes vistes increïbles de l’illa. Baixant d’aquí, es passa pel famós poble venecià “Pyrgos” i a pocs quilòmetres d’aquest, trobem un dels pobles més tradicionals de l’illa anomenat “Megalochori” però que no es pronuncia igual que com s’escriu ja que la “ch” té el so d’una “j”. Allà vaig poder visitar una bodega familiar, ja que a Santorini abunden les vinyes ja que tenen un terra molt fèrtil degut a la cendra volcànica tot i que hi ha una escassa precipitació, vents molt constants, el bicarbonat del sol i la calor fulminant de l’estiu. Existeixen 300 varietats de raïm.

El que més sobte a tot turista que va allà de vacances és el mètode de cultiu d’aquesta i és que utilitzen un mètode anomenat “Koulara”. Consisteix en entreteixir en cercles les fulles per formar cistells perquè d’aquesta manera es forma una protecció contra el vent i el sol. Dins de la bodega familiar vaig optar per fer una cata de tres dels vins més característics ja que els vins grecs tenen molt bona fama. Els tres vins que vaig degustar són: Santorini, un vi fet amb una varietat de raïm anomenada “Assyrtiko” que fa que sigui suau, jove i de gran acidesa; Xenoloo, fet amb una proporció de dues varietats de raïm vermell i una de blanca, és converteix en un vi rosat; Vinsanto, fet amb una barreja de raïm natiu “Assyrtiko”, “Athiri” i els raïms “Aidani”. Després de recollir aquests raïms, es deixen assecar al sol, cosa que fa que redueixi l’excés d’aigua i augmenti la seva dolçor. Aquest vi seria semblant al Moscatell.

Santorini és una illa molt fotogènica tenint en compte la quantitat de platges on es poden contemplar postes de sol impressionants, sobretot des de “Oia”. La majoria de platges de Santorini són de sorra negra com per exemple la platja de “Perissa”, considerada la més gran de tota l’illa i on abunden les zones de festa, buceig i bany (on jo estava ubicada), però també trobem la platja de sorra vermella, situada a la zona d’Akrotiri o la platja de la Vlichada amb la coneguda “pedra pomez”.

Com molt bé sabreu, la capital de Santorini és Fira/Thira i està plagada de botigues, museus i restaurants ja que és la zona més cosmopolita. A Fira vaig menjar una de les amanides més bona anomenada “Nick’s Salads”.

A tot això, segurament us estareu preguntat si durant la meva estada envoltada de grecs, no he après cap paraula o expressió tret de la típica “Hronia Kai Hronia”, oi? Doncs bé, deixant de costat que no em porto massa bé amb els idiomes... he après el següent: Yassu (hola), Kalimera (bon dia), Kalispera (bona tarda), Kalinitchta (bona nit), Ne (sí), Ochi (no), Efcharisto (gràcies), Parakalo (per favor) i Signomi (perdoni). No està gens malament, eh? Jajaaja :P

Passats uns dies per Santorini, vaig tornar a agafar un avió però aquesta vegada per volar cap a Atenas, la capital de Grècia, perquè no podia passar per Grècia i no veure la famosa “Acròpolis”.

Peus a terra després d’un altre vol de curta durada però de llarga tensió degut a les immenses turbulències, vaig anar directa cap a l’Acròpolis.

L’entrada a l’Acròpolis es realitza per una gran porta anomenada “Propileos”, realitzada amb bigues de màrmol de més de 7 metres d’alçada, que en aquestes dates i al ser una atracció turística de gran interès està repleta de gent fent fotos. Passada la porta es contempla a la dreta el “Partenón o Temple d’Atenea Partenos”, amb les seves columnes dòriques d’una alçada de 10,43 metres i els tres esglaons típics que configuren tot temple grec. Si seguim caminant per tota la seva extensió, veurem a la nostra esquerra i quasi tocant al final, “Erecteión” amb la tribuna sostinguda per les sis “cariàtides” (figura femenina esculpida de 230 cm d’alçada que serveix com si fos una columna o pilastra) i cal dir que les columnes d’aquest edifici són d’ordre jònic. A la zona sud de l’Acròpolis s’aprecien restes d’altres edificis entre els que destaca un teatre a l’aire lliure on Sófocles, Aristófanes i Esquilo varen estrenar les seves obres. Aquest teatre és el “Teatre de Dioniso”.

Finalitzada la meva estada a l’Acròpolis us puc dir que a mi personalment em va decebre una mica la gran quantitat de grues que trobaves per tot arreu degut a la seva restauració.

Conclouré el meu escrit recomanant aquest viatge a tots aquells amants de la cultura hel•lènica perquè sens dubte és una petita joia digna de ser gaudida.

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic:

"Viatge a Puerto de la Cruz (Tenerife)"

2010-08-15T19:48:00.006+02:00

Arribem a Puerto de la Cruz (Tenerife) a les 21:25h de la nit on ens queden 5 escassos minuts perquè ens tanquin el menjador de l’hotel perquè puguem realitzar el sopar tan ansiat després de tres hores d’avió que semblaven inacabables.

El recepcionista de l’hotel ens rep a tota la gent que ens allotjàvem en el mateix i ens fa córrer per tal de poder arribar al menjador per acomodar-nos a tots nosaltres en una mateixa taula perquè de la gana que portàvem, ens era indiferent compartir-la amb uns complets desconeguts. Gràcies a aquesta situació, el sopar va transcórrer amb una gran companyia on cadascun de nosaltres exposava una mica d’on venia, etc. i va fer que ens coneguéssim una mica.

Aquesta mateixa nit, després de sopar i de tirar cadascú pel seu cantó, la meva sister i jo, decidim fer una volta exploratòria per les rodalies de l’hotel on trobem una terrasseta amb música en directa i serà en aquest lloc on anirem provant un variat assortit de còctels durant una gran part de la nostra estada per terres canàries.

Al matí següent, amb els ulls bastant petits, ens aixequem per començar a inspeccionar aquells indrets més destacats d’aquesta extensa illa però fent una bona remullada a la piscina de l’hotel per aprofitar les bones temperatures que ens acompanyaven. Per la tarda, passejada per la mítica “Plaza del Charco”, zona més turística, on trobem bastant a la vora el port marítim, la platja de Sant Telmo, la seva ermita del s.XVIII i un munt de botigues. Acabem la nit amb un còctel a la mà.

Diumenge, ens muntem en una “guagua” (típic nom donat a un bus urbà) per anar direcció Santa Cruz de Tenerife on hi ha el “Rastro”, el mercadillo més important. En aquest mercadillo hi pots trobar tant coses de primera mà com de segona. És un mercadillo molt concorregut per tota mena de gent vinguda d’arreu. Cal dir que tots els productes a l’illa de Tenerife estan molt bé de preu degut a la seva manca d’I.V.A. Sota un sol fulminador ens passegem per tot el “Rastro” en busca d’alguna ganga, passant també per “La Recova” que és el mercat municipal de Santa Cruz i per l’emblemàtic auditori. A la tornada, per reposar forces, decidim anar a dinar a un restaurant de menjar típic canari i allà provem les mítiques “papas arrugás al mojo picón i verde”. Estaven per xupar-se’n els dits de bones, per no mencionar els plàtans canaris que són una petita llaminadura pel paladar humà! Jajaja Amb la panxa ben plena, ens enfundem el bikini, ens col•loquem la tovallola i ens dirigim als famosos “Lagos Martiánez”. Són unes piscines d’aigua marina fundades pel senyor Martiánez, que representen totes les illes canàries. L’afluència de gent és impressionant, tal és la quantitat de gent, que quan vam arribar ja no quedaven ni tumbones, ni matalassos, ni para-sols.... per no dir que quasi bé no hi havia lloc per posar la tovallola a terra. Al cap d’una bona estona d’estar amb els ulls ben oberts, aconseguim trobar dues tumbones al costat de l’aigua i allà, amb l’oli solar a la mà, decideixo untar-me ben untada per torrar-me com un pollastre sota aquell sol abrasador. Dic abrasador perquè crec que aquell dia em vaig arribar a insolar una mica!!! Jajaja :P A la nit, després de prendre’ns un bon còctel a la nostra terrasseta i de camí a un local anomenat “Suan Chill” (totalment recomanable degut a l’ambient, decoració i música), em vaig comprar un increïble nuvolet de sucre de color verd que feia uns quants anys que no menjava.

Al sonar el despertador al dia següent, quasi no em podia aixecar del llit degut a la mica d’insolació del dia anterior (jajaja) però vaig agafar forces perquè ens esperava un dia bastant dur pel que fa al recorregut. Pujades a la “guagua”, viatgem per carretera, tot vorejant la costa on per fi veiem extensions immenses de palmeres plataneres (on els plàtans creixen de baix cap a dalt), per tal d’arribar a la part nord-oest on es troben els penya-segats “Los Gigantes” que són parets rocoses amb una alçada que varia dels 500 als 800 metres en algunes parts. Després de gaudir d’aquestes espectaculars vistes, dels balcons canaris i de dinar una mica, ens tornem a pujar en una “guagua” en direcció a “Los Cristianos”, situat a la part sud-oest de l’illa de Tenerife on fem una visita fugaç que dura escassament 1 minut perquè a partir de certa hora, és complicat trobar transport per tornar al punt de partida, que en el nostre cas era Puerto de la Cruz, ubicat al nord. La “guagua” que vam agafar feia parada a Santa Cruz de Tenerife (nord-est) i d’allà ens va tocar agafar-ne una altre per poder tornar on ens allotjàvem. Aquella nit varem caure esgotades no del que havíem patejat, sinó del temps passat dins del transport públic perquè vam recórrer tota l’illa de punta a punta!!!

A l’endemà, ens esperava el “Loro Parque” (on ens vàrem muntar en el trenet que et du fins la porta), que originàriament era un parc de lloros, però a l’actualitat ha crescut i s’ha convertit en la segona atracció turística més visitada ja que dins del parc es realitzen diferents espectacles amb lleons marins, dofins, lloros i orques, entre d’altres animals i vegetació.

Si vas a Tenerife, una visita obligada és al Teide però la majoria de la gent la fa pel matí. Nosaltres no anàvem a ser menys i també hi vàrem anar però fent l’anomenada “Cañadas mágicas del Teide”. Què significa això? Es sortia al migdia, agafant la carretera de “la Esperanza” per endinsar-se en la reserva natural del Parc nacional del Teide, declarat Patrimoni de la Humanitat al 2007 per la Unesco. En aquesta zona es troba el volcà del Teide, que amb els seus 3.718 metres d’altitud, és el pic més alt d’Espanya. Passejant per allà es poden apreciar les colades de les diferents erupcions de lava, les zones àrides, la diferent vegetació, els famosos “Roques de García” que sortien en el antic bitllet de mil pessetes... cal destacar que el dia que vàrem anar, ens van acompanyar els 26 microclimes existents a l’illa o si més no uns quants d’ells, ja que ens va ploure amb la sortida posterior de l’arc de Sant Martí, va fer fred, va fer calor, ens va seguir la calitja, els vents elisis i la pols en suspensió procedent del desert del Sàhara... finalment i després d’haver suprimit unes quantes parades per veure el paisatge degut a la pluja, va sortir el sol i es va fer l’intent de gaudir de la posta de sol però amb la mala sort de que l’únic núvol que va quedar es va instal•lar davant del sol impedint-nos el visionatge de com s’amagava, dels colors del cel, etc. Un cop va acabar de sopar tothom, es va realitzar una observació de les constel•lacions, dels signes zodiacals i de la caiguda de les llàgrimes de Sant Llorenç (que vaig tenir la sort de veure’n dues) però amb la mala sort que ens van tornar a aparèixer tot de núvols i calitja que va fer que es minvés la durada de l’observació!!

A l'endemà ens vàrem embarcar direcció "Garachico" per banyar-nos a les piscines naturals de lava volcànica i a "Icod de los Vinos" per observar el "Drago Milenario" declarat monument nacional en el 1917 ja que és un arbre que té més de mil anys d'antiguitat. A la nit vàrem anar al local "Blanco Bar - Art Café" per gaudir d'un bon monòleg a càrrec d'un dels humorista de la Paramount Comedy.

Ja els últims dies, vam instal•lar-nos a la “Playa Jardín” per gaudir del mar atlàntic i de les seves platges de sorra negra.

Ha sigut un bon viatge que recomano a tothom.

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic:

"Tot canvia"

2010-07-27T10:19:00.006+02:00

Ahir vaig sortir a fer un parell de fotos, una d'elles va ser aquesta posta de sol que automàticament la vaig associar al fragment que us poso a sota, d'un dels llibres d'en Paulo Coelho, perquè com molt bé diu... tot canvia.
La posta de sol que vaig tenir el privilegi de gaudir ahir, avui ja no la veuré de la mateixa manera perquè potser els núvols que ahir envaïen el cel... avui ja no hi són o potser els colors són més intensos, amb més ataronjats/vermells o potser està tan tapat el cel que ni tan sols es veu el sol.
La qüestió és valorar i apreciar tot allò que veiem perquè si parem una mica d'atenció, veurem que hi ha infinitat de coses que se'ns escapen cada dia i que passem per alt.

"Tot el que hi ha al nostre voltant canvia constantment.

Cada dia, el sol il·lumina un món nou.

Allò que nosaltres anomenem rutina està farcit de propostes noves i d'oportunitats. Però no ens n'adonem que cada dia és diferent de l'anterior.

Avui, en algun lloc, ens hi espera un tresor. Pot ser un petit somriure o una gran conquesta - tan se val-.

La vida és feta de petits i grans miracles.

Res no és avorrit perquè tot canvia constantment."

"XXVIII Edició del Clar de Lluna"

2010-07-25T10:38:00.004+02:00

22h de la nit, Plaça de la vila;

Multitud de gent vinguda d'arreu, amb la samarreta lila (és la que toca aquest any), estan ansiosos per escoltar el tret de sortida per començar el tan aclamat i popular Clar de Lluna. Cal dir que és la seva vint-i-vuitena edició i continua tan viva com el primer dia.

El Clar de Lluna consisteix en una caminada nocturna, amb un grau de dificultat moderat, realitzat per camins de sorra, pedres i asfalt on el recorregut que es fa és: s'inicia des de la Plaça de la Vila, passant posteriorment pel Pont de la Tordera on es puja fins a l'Ermita de Santa Magdalena de Mosqueroles i aleshores es baixa fins a Can Vilatort on vas cap al Circ Cric, per finalment enfilar-te cap a Sant Esteve, anant pel Passeig del Remei, Carrer Major i acabant al punt d'inici, la Plaça de la Vila.

La recomano a tothom que encara no l'hagi fet perquè any darrera any és un plaer poder-la fer acompanyada de la llum que desprèn la lluna.

"Festa d'art"

2010-07-23T16:39:00.001+02:00

Dissabte a la nit vaig anar de convidada a una festa d'art a Barcelona on molts dels seus assistents exposaven les seves obres, algunes de les quals, us les deixo aquí penjades perquè hi doneu una ullada.

P.D: Espero poder veure en breu el teu quadret penjat en una d'aquelles parets!! ;)

"Entra casi desnudo, sal vestido"

2010-07-02T10:17:00.004+02:00

Ahir van començar les esperades rebaixes i la botiga Desigual va inaugurar-les amb una proposta original, agosarada, diferent i molt temptadora a tots aquells que complissin amb el seu lema: "vine quasi bé despullat i surt vestit"!!!

Així doncs, els 100 primers que estiguessin ahir plantats davant de la seva botiga situada a Pg. Gràcia 47, amb roba interior, tindrien el privilegi d'escollir dues peces de roba per sortir d'allà vestits by de face.

La iniciativa va resultar ser tot un èxit ja que a les 8:25h del matí, el carrer de la seva botiga tenia una aglomeració de gent fent cua per ser un d'aquests 100.

El primer de tots ells, portava voltant per les rodalies de la botiga des de les 15h del dia anterior i els que van decidir seguir el seu exemple, es varen afegir cap allà les 21h.

Tenint en compte aquestes dades, era d'esperar que quan jo vaig arribar allà, amb tota la meva il•lusió de viure aquesta experiència..., ja no tenia res a fer!!! jajaja :P

De totes maneres va ser tot un espectacle digne de veure.

Us penjaré unes fotos perquè veieu el que es coïa ahir per bcn!

"Renovació"

2010-06-13T19:31:00.003+02:00

Ara feia unes quantes setmanes que no actualitzava el meu blog. A l'entrar-hi avui i veure que estava tan deixat, he decidit donar-li un aire més nou i fresc.. modificat-lo per complet.
Espero que us agradi el nou look!!

Us deixo amb una selecció de fotos fetes (a manera de prova) per la meva nova càmera reflex!!!! :D

"Museu de la Xocolata"

2010-04-14T19:58:00.003+02:00

Sinó sou d’anar a museus, jo us recomano un d’especial que desperta els sentits... sobretot el de l’olfacte i la vista!!! Us estic parlant del Museu de la Xocolata de Barcelona.

Crec que hauria de ser una visita obligada perquè et quedes bocabadat de la quantitat de figures originals i laborioses que es poden fer amb totes les varietats possibles que hi ha de xocolata.

Només entrar dins del recinte, ja se’t fa la boca aigua perquè l’olor enamora o almenys a mi que tinc una debilitat considerable per la xocolata negra. Jajaja

Aquí us deixo amb una petita mostra de les coses que es poden veure... que no tastar!!!! Jajajaa :P

"Els Mestres abusen del dret de vaga???"

2010-03-17T19:44:00.005+01:00

Se m’apodera un sentiment d’indignació enorme quan llegeixo la pregunta realitzada pel Josep Cuní en el seu programa “Els matins” que diu: Els Mestres abusen del dret de vaga???

Estem guillats o què? No entenc res. Realment cada dia que passa veig més clarament com es vol crear una societat d’analfabets, sense cap mena de pensament crític i modelable al gust dels qui governen.

Com a mestra que sóc, és molt trist veure com l’ensenyament a mida que passa el temps va en detriment. No es prima els interessos dels alumnes, s’infravalora la feina que desenvolupem els docents, etc. I la meva pregunta és: què es valora realment? Som conscients del mal que s’està fent en l’educació?

Tinc la sort de veure les coses des de les dues vessants: observadora directa i indirecta, i el que està clar és que NO necessitem un conseller d’educació com l’Ernest Maragall (economista) que no té ni idea de la realitat educativa perquè no la viu. Penso que les coses serien molt diferents si fes una immersió dins del context educatiu i visqués en la seva pròpia pell les dificultats que es troben els mestres cada dia, la mancança de recursos, etc.

Les vagues no es farien si es deixessin les incoherències a un costat, si no s’imposessin les coses sense dialogar, si es prenguessin mesures adients a les necessitats, si s’invertissin en recursos, si es valorés la tasca dels professionals, i un llarg etc. Per tant, les vagues es fan per lluitar contra el que un creu que és just, per intentar canviar les coses a millor, perquè s’escolti la veu del poble....

Us deixo amb l’entrevista realitzada pel Cuní i els membres representants dels diferents sindicats:
http://www.tv3.cat/elsmatins/videos/entrevista

"Play me, I'm yours"

2010-03-14T18:43:00.003+01:00

Barcelona acull des del divendres 12, el projecte artístic del britànic Luke Jerram anomenat: "Play me, I'm yours = Toca'm, sóc teu".

Aquest projecte consisteix en distribuir 25 pianos pels diferents indrets de Barcelona per tal de que la gent tingui la possibilitat d'expressar la seva capacitat creativa i la seva sensibilitat musical obertament.

Els pianos repartits per la ciutat, han estat pintats i decorats per alumnes de l'escola Massana, el propi artista Luke Jerram, nens del Casal d'Infants del barri del Raval, de la Mina, de l'hospital de St. Joan de Déu i per reclusos del centre penitenciari Brians 1.

Cal dir que aquesta acció posarà a prova el civisme dels propis ciutadans ja que al final, els pianos que s'hagin conservat bé seran donats pel Concurs Maria Canals a escoles de música locals i centres socials.

Se'n salvarà algun?? Qui ho sap!!

* De totes maneres jo no deixaré perdre una oportunitat com aquesta i aniré a la recerca d'un d'aquests pianos per poder tocar ni que sigui un simple "Do"! Algú s'apunta??

"Gaudint del paisatge"

2010-02-18T15:50:00.002+01:00

"Nova polèmica entorn del català"

2010-02-02T11:09:00.007+01:00

Cada dia que passa rebem un important bombardeig de notícies i quina de totes elles pitjor.

Sens dubte les coses no van bé en el nostre país i no cal ser cap llumenera per saber-ho o veure-ho.

El que em sorprèn és que enlloc de reflexionar sobre tot el que està passant i prioritzar envers els problemes importants com és la potenciació de llocs de feina vitals pel nombre desorbitat de persones que estan sense, tan el Govern com la Generalitat, es dediquen a manifestar les seves pròpies queixes que no solucionen el problema principal.

Ara, em centraré en la Generalitat i la seva nova normativa de distribució en català del 50% de les cintes que s’estrenen amb més de quinze còpies.

Com a catalana que sóc, crec que aquesta normativa no portarà res de bo si el que pretenen des de la Generalitat és potenciar el català entre la societat perquè aquesta imposició l’únic que generarà és una tírria o rebuig cap aquest i com no, suscitarà noves polèmiques que faran ensorrar encara més el català dins la població.

No es pot exigir una implantació del cinema en català, penso que hi ha maneres més productives de plantejar aquesta opció per a totes aquelles persones que vulguin veure a les sales de cinema les pel•lícules en la seva llengua materna però tot això s’ha de fer dins d’un context de tolerància i respecte per la llengua que parli cadascú.

A vegades crec que ens podríem estalviar mil i una discussions sobre aquest tema si les persones fóssim més tolerants perquè no crec que parlar català o castellà (en aquest cas) sigui important, sinó que des del meu punt de vista, el que és imprescindible és que les persones s’entenguin entre sí .

Esteu d'acord amb aquesta nova normativa?

"NO vivim per treballar sinó que treballem per VIURE!!"

2010-01-30T13:28:00.007+01:00

Realment és una solució vàlida aquesta d’endarrerir la jubilació fins els 67 anys?

El Govern quan posa damunt de la taula totes les propostes que tenen en referència a possibles solucions per intentar millorar la situació del país, sincerament en qui o què caram pensen??

Des del meu punt de vista, m’indigna que es prenguin aquestes mesures perquè si poso en una balança els pros i contres, està claríssim que la balança s’inclina radicalment cap al costat negatiu.

No vivim per treballar sinó que treballem per viure que és molt diferent!!

Que s’allargui la jubilació fins els 67 suposa per un costat que les persones que porten treballant tota la vida i que estan desitjant agafar la jubilació per poder gaudir de lo poc guanyat i del seu descans merescut, hagin d’estar treballant uns anys més…. i realment per què?

Arribats a certes edats les persones ja no rendeixen igual i tampoc tenen la mateixa eficiència i eficàcia que abans. No dic que en certs sectors, no sigui beneficiós que s’allargui perquè en el cas de la medicina, tots aquells metges que ja tinguin certa edat, podran aportar la seva experiència a d’altres que s’iniciïn.

Per l’altre costat, tota aquesta gent jove (m’incloc) que finalitza els seus estudis amb la il•lusió de dedicar-se allò que li agrada, es troba que no hi ha feina perquè la situació en aquest aspecte està fatal, però si a sobre la gent gran no es jubila... quan començarem a treballar les generacions que anem a darrera????

No puc entendre com pensa i actua el nostre Govern que sempre està en constant comparació amb d’altres països i que intenta equiparar-se amb aquests portant a terme les seves maneres de fer, quan és de lògica, que per molt que pretenguin aconseguir arribar a la seva alçada i sortir del pou en el que ells mateixos ens han tirat, serà del tot impossible perquè a mi ja des de ben petita m’han ensenyat que abans de construir qualsevol cosa.... he de tenir una bona base sòlida per després poder construir amb total seguretat, és a dir, que no es pot començar una casa per la teulada perquè no es sostindrà per cap costat i és això el que està passant en tots els àmbits/sectors que intenten arreglar.

Estic en total desacord amb aquesta nova proposta!!!

Vosaltres què en penseu?

"Feliç dia de Reis!!"

2010-01-06T20:03:00.003+01:00

Com ja sabreu, el tortell de Reis commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l'imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor al déu Saturn.

Aquest tortell conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d'un dels tres Reis).

Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell.

La coronada d'aquest any ha sigut la menda a qui li ha sortit aquest reiet negre que és tota una cucada!!! No trobeu? jajajaja

"Déu Jano"

2010-01-01T12:04:00.002+01:00

Comencem el mes de Gener, un mes dedicat des de fa molts anys a un dels Déus més antics de Roma, en Jano que rebia tres noms: Jano (sacerdotal), Quirino (profà) i un tercer anomenat Arcanus (l’Ocult).

La mitologia explica que quan Saturn va ser expulsat de l’Olimp pel seu fill Júpiter, aquest va anar a refugiar-se als dominis de Jano-Quirino on el va acollir i associar al seu regnat. En agraïment, el Déu de l’Olimp (Saturn) el va dotar d’una facultat especial: la de ser coneixedor del passat i del futur. Per aquesta raó, Jano està representat amb una figura masculina bicèfala de dues cares barbudes les quals apunten en direccions oposades.

Per Jano no existeix el present perquè aquest és el fugaç instant que divideix el que ha marxat del que vindrà, sense fixar-se ni aturar-se en cap dels dos.

D’aquí ve que el mes de Gener l’hagin associat a aquest Déu, perquè el mes de Gener tampoc té present ja que una cara recorda l’any transcorregut i l’altra cara és l’esperança del que ens depararà la resta de l’any.

Jano va inventar la navegació i la moneda i va ensenyar als indígenes a cultivar la terra, proporcionant-los l’abundància.

Quan el Capitoli va ser envaït per les tropes sabines i la derrota dels llatins semblava ja imminent, Jano va fer brotar aigua bullent davant dels enemics. Per aquest motiu les portes del seu temple en el Foro romà que donen una a l’est i l’altre a l’oest, tancades en temps de pau amb cent cadenats i barres de ferro, s’obrien en temps de guerra perquè ell pogués anar-hi sempre en ajuda de Roma.

Jano està considerat pels primitius llatins el déu del cel lluminós i de l’origen de tot. És el porter celest que obre el cel a la llum (en llatí, janua significa porta) i per tant disposa d'una clau perquè és l'encarregat d'obrir la porta a l'any.

P.D: En sentit metafòric, un “Jano” és una persona que presenta dos aspectes molt diferents entre sí, inclús oposats, o que porten una doble vida; aquest terme també funciona a vegades com a sinònim d’hipòcrita.

"Happy New Year"

2009-12-31T13:35:00.011+01:00

Hem arribat a l’últim dia de l’any i toca celebrar la nit vella per poder fer una bona entrada al nou any, però no us heu preguntat mai qui va implantar aquesta celebració?.

Fa aproximadament uns quatre mil anys, els babilonis van convertir l’Any Nou en un cicle festiu que durava onze dies i es celebrava tot just quan començava la primavera. Els egipcis, en canvi, celebraven el cap d’any amb l’inici de la crescuda del riu Nil i amb la preparació de les terres per a la sembra, mentre que els romans feien coincidir aquesta celebració amb l’arribada de la primavera i ho festejaven el 25 de Març. Però va ser l’emperador Juli Cèsar el que va canviar totes aquestes dates al dia 1 de Gener perquè era el primer dia del mes dedicat al Déu Jano (del qual us en parlaré properament).

L’última nit de l’any està plegada de càbales i supersticions d’allò més peculiars (la majoria van ser introduïdes pels colonitzadors espanyols i es van arrelar amb més força a les ciutats que en els sectors rurals).

Algunes d’aquestes càbales o supersticions són:

- Seure i tornar-se aixecar per cada raïm menjat (atrau el matrimoni).

- Picar amb el peu dret cada vegada que et menges un raïm i demanar un desig.

- Posar diners dins de la sabata (porta prosperitat econòmica).

- Posar-te la roba interior del revés (per tenir roba nova).

- Passar per sota de la taula (per tenir sexe durant l’any). Segur que molts passareu avui per sota de la taula, eh? jajajaja :P

- Tirar sal per darrera de l’ombro (per allunyar la mala sort o els mals auguris).

- Fer el brindis amb un anell d’or dins la copa de cava (perquè no et faltin els diners).

- Encendre espelmes de colors: blau per la pau; groga per l’abundància; vermella per la passió; verdes per la salut; blanques per la claredat i taronges per la intel·ligència.

- Treure les maletes a la porta de casa o sortir amb la maleta i fer una volta a la poma (per viatjar molt).

- Emprar roba interior groga o vermella del revés i posar-la del dret passada mitjanit (per atraure felicitat i bons moments).

Com podeu veure hi ha infinitat de càbales i supersticions que qui més qui menys acabarà fent perquè encara que no sorgeixin efecte... els riures estan assegurats amb les persones amb qui les comparteixis.

Bé, com cada any, encara em queden unes quantes hores per gaudir del 2009 però també per fer el recull més important d’anècdotes, experiències, aventures, moments, sentiments, emocions,... que em passen pel cap a marxes forçades i extreure’n com sempre les parts més positives, els aprenentatges, etc. però intentant no pensar en les persones que per diferents motius he hagut de deixar endarrere.

Aquest any tinc molt clars els meus propòsits que són pocs però contundents i quan s’apropi el moment de passar al 2010, a part de portar a terme unes quantes d’aquestes supersticions (jajaja :P) també brindaré pels meus que és el més important i el que he de valorar.

P.D: Avui dia 31, a part de ser l’últim dia de l’any també és el dia que es produeix un eclipsi parcial de lluna, és a dir, quan la lluna s’introdueix en el con d’ombra però no arriba a entrar-hi per complet).

"Avatar"

2009-12-21T18:08:00.017+01:00

Fitxa Tècnica:

- Títol original: Avatar

- Direcció: James Cameron

- País: Estats Units

- Any: 2009

- Durada: 150 minuts aprox.

- Qualificació: No recomanada a menors de 7 anys

- Actors: Michelle Rodriguez, Zoe Saldana, Sam Worthington, Giovanni Ribisi, Sigourney Weaver, Laz Alonso, Wes Studi, Stephen Lang, Joel Moore, CCH Pounder, Scott Lawrence, Peter Mensah, Matt Gerald, Dileep Rao, Julene Renee, Jacob Tomuri, Noli McCool, Peter Dillon, Kevin Dorman, Dean Knowsley, Sean Anthony Moran
- Animació: Aaron Gilman, Danny Keller, Jance Rubinchik, Peter Chen

- Distribuidora: 20th Century Fox
- Productora: Twentieth Century-Fox Film Corporation, Lightstorm Entertainment, Giant Studios
- Pressupost: 230.000.000,00 $

- Web oficial: http://www.avatarmovie.com/

James Cameron, un dels grans directors del panorama cinematogràfic, ha portat a la gran pantalla aquesta aventura èpica anomenada “Avatar”.

L’argument d’aquesta aventura comença en una lluna anomenada Pandora on un suposat heroi inesperat, s’embarcarà en el que serà un viatge d’anada sense tornada que el permetrà viure diferents experiències que l’ajudaran a valorar molt més la vida i tot el que gira entorn a aquesta.

Després de tot el bombardeig publicitari i la campanya de màrqueting prèvia a l’estrena que li han fet a la pel·lícula, he de dir des del meu humil parer que decepciona perquè durant les quasi dues hores de projecció, aguantant les pesadíssimes ulleres que permeten visionar-la en 3D i que han fet augmentar considerablement la recaudació degut a l'elevat preu de l'entrada, et trobes principalment amb una distorsió bastant important de moltes de les imatges (no sé si serà degut a que la vaig haver de veure des de la quarta fila), li falta força en molts dels diàlegs, per no dir que arriba un moment que l’argument perd oli i fa que l’espectador deixi de mostrar interès perquè és previsible el que passarà.

Destaco com a positiu els personatges perquè estan molt aconseguits i també els paisatges tant coloristes que emanen una bellesa considerable que et transporten directament a aquesta realitat futurista anomenada Pandora.

Us deixo amb una petita selecció d'imatges:

"Eleonor Roosevelt va dir..."

2009-12-19T12:15:00.004+01:00

Eleonor Roosevelt va dir una vegada: “Ningú pot fer-nos sentir inferiors sense el nostre consentiment”.

He partit d’aquesta frase perquè considero que és molt significativa ja que en el món hi ha molta gent que es dedica a maltractar psicològicament a les persones que els envolten emprant les crítiques destructives, essent manipuladors i tergiversant les coses, fent ús del silenci, mostrant una actitud d’indiferència envers la persona que tenen a prop, menyspreant-la, usant les amenaces i els insults, fent-les sentir culpables sense motiu, etc.

No hem de tolerar mai cap mena de comportament així de cap persona que ens envolti perquè el sol fet de permetre-ho ens portaria de cap a un pou sense sortida en el qual acabaríem perjudicant-nos de tal manera que perdríem la nostra identitat i també ens anul·laríem com a persones.

La gent que es dedica a utilitzar aquesta mena de joc psicològic és perquè té tal inseguretat amb sí mateixa que acaba optant pel camí més senzill que és el fet d’atacar constantment a la persona que té al costat per sentir-se més bé amb la seva persona i així augmentar la seva autoestima a costa de minvar la de l’altre.

Si mai algú es troba en una situació així on detecti totes aquestes petites agressions que acaben desgastant psicològicament, simplement us aconsello que talleu d’arrel tota mena de contacte amb la persona en qüestió perquè més val adonar-se’n tard i actuar que arrossegar tota la vida aquest llast que et destrossa la pròpia integritat.

"Alumina"

2009-12-14T18:27:00.010+01:00

Fa cosa d'un mes que vaig començar a veure aquesta sèrie de dibuixos manga anomenada "Death Note" (= Quadern de mort) i la trama és molt interessant ja que apareixen "Shinigamis" (= Déus de la mort), és a dir, personificacions de la mort en la mitologia japonesa.

Segons la mitologia, la funció d'aquests éssers és la de vetllar i decidir qui i com mor una persona i a vegades fins i tot s'autoalimenten de les seves ànimes.

Existeix un gran misticisme entorn a les figures dels "Shinigamis", ja que no es pot delimitar del tot si les seves decisions són bones o dolentes ja que a vegades aquestes tendeixen a ser cruels i horribles. Malgrat que en diverses religions han encasellat les seves actuacions com a demoníaques, el seu caràcter és més aviat neutral.

Els "Shinigamis" pertanyen a la casta baixa dels déus. Hi ha relats que expliquen que aquests déus de la mort, van ajudar als humans a fer realitat certes tasques i es diu que ells custodien la porta d'entrada als dos móns en un pla que es podria denominar el "Ethero".

Aquí us deixo la lletra de la cançó "Alumina" traduida directament:

Tuve un sueño que nadie más pudo poseer,
eliminé todo lo que no necesité,
mil pensamientos, que dolor,
causaban en mi alma.
Aunque siga atrapado en ésta triste realidad,
y mi vida esté atada a un silencio total,
mis impulsos reprimidos, nunca estarán,
por que en mi corazón hay fuerza y poder.
Las mentiras, el temor, la sombra y el terror,
no me habrán jamás de debilitar,
aunque se que guardo en mi aún mucho rencor,
nunca conoceré la soledad.

Com no, aquí teniu el link perquè la pugueu escoltar!!

http://www.youtube.com/watch?v=rKbUOPbYO1A&feature=related

"4rt Campionat Impro-Fighters"

2009-11-22T11:13:00.007+01:00

22:40h de la nit. S’obren les portes del “TeatreNeu”, situat al barri de Gràcia de Barcelona, per donar pas al 4rt Campionat Impro-Fighters del 2009.

A l’entrada ens va rebent un soldat de l’exèrcit militar amb megàfon en mà, una mica peculiar, que ens ordena a tots que pensem un títol/frase divertit i original per després escriure’l en un paper i dipositar-lo en un bagul que hi ha a l’entrada ja que posteriorment amb aquests títols s’aniran construint tots els mini combats individuals i per parelles.

Aposentats tots en les cadires respectives, ens disposem a veure un combat de lluita verbal improvisada amb 4 personatges característics que tots venen amb l’objectiu de marxar d’allà amb el cinturó de campió de la Impro.

El jurat d’aquest combat som el temut i crític públic que estem asseguts en el teatre a l’espera de que ens facin passar una molt bona estona.

Els lluitadors d’aquest round són:

VS.
"El Fugas" vs. "Zirconita"

VS.
"La Niña de Papá" vs. "Marijuana MalasPulgas"

"XVª Edició del Saló del Manga"

2009-10-30T10:08:00.010+01:00

Aficionats del manga i de tot allò relacionat amb la cultura japonesa, no us podeu perdre un dels esdeveniments més esperats de l’any perquè del 29 d’Octubre a l’1 de Novembre, a la Farga de l’Hospitalet, es torna a celebrar el Saló del Manga.

En aquests quatre dies, el saló abarca a una multitud incomptable de gent disposada a gaudir de totes les activitats que s’ofereixen ja sigui participant en el cosplay, karaoke, emulació del Kame-Hame-Ha, joc parapara … o simplement com a espectadors enlluernats de totes les actuacions realitzades com la que han preparat aquest any amb una convidada especial, la cantant japonesa “Yuka” que ens premiarà amb cançons tan conegudes com: Brain Dance, Please Isshou no Onegai, Roller – Throug 55 o Kimi Ga Hero, totes elles de la sèrie mítica Dragon Ball Z!!

A més a més, aquest any es tornarà a repetir la mateixa organització que l’any passat perquè va anar molt bé i no es van aglomerar tantíssimes persones en el recinte principal. Per tant, es tornaran a emprar l’Auditori Barradas com a Sala de Projeccions, el Poliesportiu del Centre com a Escenari i la pròpia Farga com a Sala d’Actes. Evidentment per poder desplaçar-te a tots tres recintes, s’habilitarà com l’any passat el Bus Manga que anirà fent els recorreguts pertinents.

Us deixo amb un mini resum fotogràfic del que us podeu trobar en el Saló:

En aquesta botiga (com en unes altres) es venien els cartells de "Wanted" de la sèrie One Piece. Brutal!!!

D'esquerre a dreta: Bobobo, Rei Nikochan, friki number one i Suprunaman!

Nikuman

P.D: Pels més agosarats, us recomano que porteu un rotulador permanent per deixar la vostra opinió, fer dibuixos o dedicatòries en els murs!! jajaaja :P

"SAW VI classificada X???"

2009-10-23T10:49:00.009+02:00

Des de que varen estrenar la primera part que ja em vaig fer fanàtica de Saw perquè considero que a part de ser una de les millors pel·lícules d'aquest gènere (thriller/gore) que s'ha fet fins al moment (ja que el final sempre et sorprèn), també transmet un missatge clar envers la vida.

M’he passat la setmana il·lusionada perquè arribés l'estrena d'avui divendres, i què ha passat?. Gràcies al Ministeri de Cultura, em quedaré sense veure-la!!.

Us preguntareu el per què, oi? Doncs bé, segons han determinat, Saw VI és una pel·lícula classificada com a X. Què significa això? Entenem per peli classificada com a X tota aquella que fa esment de sexe explícit, és a dir, pornogràfica; però també pot ser denominada una pel·lícula com a X aquelles que fan apologia de la violència. Així doncs els del Ministeri de Cultura han considerat que s’emporta tots els números en aquesta segona opció.

Una de les coses que més m’indigna és el fet que sigui l’única pel·lícula a Espanya que se li hagi donat aquesta etiqueta, per no dir també que només ens la censuren aquí a Espanya perquè s’estrenarà a tot arreu incloent a EEUU (que sempre se’ls critica).

La meva pregunta a tot això és, per què aquests del Ministeri la cataloguen d’X ara, quan amb aquesta ja van per la sisena entrega???? Què passa que les altres no les han vist? Què s’ha modificat des de la primera entrega fins a aquesta última perquè ara hi hagi aquesta censura tant taxativa? No seguien les anteriors entregues el mateix patró??

Tot això em dona que pensar que se li està fent un boicot o alguna cosa per l'estil perquè sens dubte és una de les pel·lícules més taquilleres!! Que la censurin ara és del tot incoherent i il·lògic!!

Signeu en aquesta pàgina per aconseguir que es projecti Saw VI en els cinemes convencionals:

http://www.efirmas.com/1966626/index.html#firmar

Aquí us deixo el link perquè pogueu veure el trailer que promet molt!:

http://www.youtube.com/watch?v=p5jUhPEkwHg&feature=player_embedded

"42è Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror de Catalunya"

2009-10-10T13:42:00.044+02:00

Ens trobem amb la 42ª edició d’aquest impressionant festival de cinema fantàstic i de terror, on cada any arreplega milers de directors disposats a posar a la palestra les seves obres i/o treballs cinematogràfics. Molts d’aquests directors aposten per les noves tecnologies i presenten els seus primers curts d’animació.

Tots ells si més no ens mostren la seva visió particular de les coses a través d’imatges, diàlegs, sons, etc.

Aquests dies, els amants de la cultura cinèfil·la, tenim l’oportunitat de gaudir d’aquesta proposta, veient totes aquelles novetats que ens despertin la curiositat i com no, fent la nostra crítica constructiva o valoració personal d’allò que ens han mostrat.

He de dir que la meva estada en el festival ha sigut de curta durada però he vist allò que en el seu moment em feia gràcia veure. Per un costat vaig optar per veure la pel·lícula “Heartless” i per l'altre un seguit de curts d’animació, de temàtiques del tot diverses, que deixaven anar missatges que l'espectador engaxava depenent de si estava receptiu o no.

SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC COMPETICIÓ:

"Heartless" d'en Philip Ridley (Regne Unit, 2009) ha creat aquesta peli ambientada ens els carrers més sinistres i pobres de Londres. El missatge que es desprèn, des del meu punt de vista, és que les persones quan són empeses o portades cap a una situació límit/extrema són capaces de fer qualsevol cosa inimaginable. Deixem de ser persones coherents i racionals per acabar actuant de manera animal i inconscient.

Aquí tenim (d'esquerre a dreta) al protagonista principal de la pel·lícula en Jim Sturgess i el director Philip Ridley, en el petit torn obert de paraula que es va realitzar un cop finalitzat el visionat.

CURTS D'ANIMACIÓ A COMPETICIÓ:

"The Spine" de Chris Landreth (Canadà, 2008) és un curt disparatat que no deixa de transmetre la necessitat de dependència de moltes persones, és a dir, en aquesta vida tots tenim el nostre lloc per ocupar que és únic i invariable. Tècnica: Ordinador 3D. http://films.nfb.ca/the-spine/

"The Cat Piano" d'Eddie White & Ari Gibson (Austràlia, 2009) relaten un conte bastant fosc i recargolat. Tècnica: Ordinador 2D, dibuix sobre paper.

"In the Name of Art" creació de Mardo El-Noor (Nova Zelanda, 2008) és una mena de reivindicació i crítica cap al propi art. Tècnica: Collage, ordinador 2D.

"L'homme a la gordini" d'en Jean-Christophe Lie (França, 2009) ens plasma en el seu curt una tendència diferent pel que fa al concepte de moda i també ens mostra una lluita pels propis drets i ideals com a éssers humans. Tècnica. Dibuix sobre paper.

"Codswallop" realitzat per The Brothers McLeod (Regne Unit, 2008), representen una correlació de postals que van mostrant diferents imatges que parlen de la frustració, l'alegria, etc.

Tècnica: Dibuix sobre paper.

http://www.youtube.com/watch?v=eTM1_PtFHzA&feature=player_embedded

"Photograph of Jesus" de Laurie Hill (Regne Unit, 2008) és un assaig sobre la natura de tot allò que s'amaga en un dels arxius fotogràfics més grans del món. Tècnica: Collage, retalls, stop motion.

"Oedipe", aquesta paranoia de curt està feta per Capucine (japonès havia de ser!!). És un còctel brutal d'imatges que barregen pel·lícules conegudes com E.T o la Guerra de les Galaxies i jocs de plataformes. Sens dubte et quedes de pedra veient aquest curt!! Tècnica: Ordinador 2D. http://www.oedipe-project.com/

"Ink", realitzat per l'australiana Justin Wallace, ens mostra el símbol d'una infància perduda en un entorn urbà, fosc i solitari. Tècnica: Ordinador 2D.

http://www.youtube.com/watch?v=aLMbRojW0es&feature=player_embedded

"The Not-so Great Eugene Green", realitzat per Michael Hill (Austràlia, 2009) ens mostra a un senyor amb unes peculiaritats que troba a una noia amb unes altres peculiaritats. Tècnica: Dibuix sobre paper. http://www.featherfilms.com.au/the-not-so-great-eugene-green/

"Backwards", és una creació d'en Aaron Hughes (Regne Unit, 2009), on s'ensenya la història d'un desamor però explicat al revés. Tècnica: Animació sobre paper.

"Happy Birthday"

2009-10-07T10:53:00.007+02:00

PER MOLTS ANYS, guapíssim!!!

Tanques els ulls i quan els obres de nou et trobes altre vegada davant d’un gran pastís d’aniversari amb l’única diferència que el número d’espelmes ha canviat. És aleshores quan en un sol instant, fas un recull de tot el viscut i et fas conscient del pas del temps.

No sóc de dedicar entrades a persones, però la diferència en aquest cas està, òbviament, en que tu no ets una “persona” qualsevol d’entre la multitud que camina pel món. Ets algú que va entrar de manera juguesca i semblava que seria una cosa superficial (com tantes altres) però ves tu per on has arribat a formar part de la meva vida essent la persona que ho sap TOT de mi!!

Qui ho hagués dit fa uns quants anys que passaries a ser el meu pilar fonamental en el qual em recolzo sempre que ho necessito, aquelles orelles que m’escolten quan estic col·lapsada, aquells braços que m’envolten quan em cal reconfort, aquells ulls que em transmeten seguretat, aquelles paraules sinceres i objectives que fan que moltes vegades recuperi el seny i emprengui de nou el meu camí i com no, aquells acudits dolents i frases úniques de la teva persona ("se amable y...") que m’animen i em fan riure!!

Et volia escriure aquestes paraules per donar-te les gràcies per no haver-me fallat mai, per demostrar-me sempre que puc confiar en tu i sobretot per demostrar-me que és possible topar-se amb persones que valen la pena perquè sens dubte

TU ETS UNA D’ELLES!!!

Amb tot això et vull desitjar un Feliç Aniversari i espero que la nostra amistat no es trenqui ni es degradi mai.

Molts petons.

"Piromusical de la Mercè"

2009-09-28T10:36:00.007+02:00

L'espectacle de llums, aigua, foc i música va posar fi ahir (a l'Av. Mª Cristina) a una jornada de festa major plegada d'activitats, concerts, tallers, etc... i molta germanor.

Aquest any el Piromusical rendia homenatge als compositors de música cinematogràfica i en Jordi Bonet, va ser l'encarregat de fer la selecció de les bandes sonores més representatives del panorama actual.

Tot seguit us deixo amb un mini reportatge fotogràfic del tant aclamat espectacle pirotècnic:

"Avancem o retrocedim?"

2009-09-25T16:56:00.005+02:00

http://www.tv3.cat/videos/1503789#

A partir del visionat que us he adjuntat, estareu una mica més informats sobre la problemàtica existent que estem vivint diàriament centenars de persones que estem ficades en l'àmbit educatiu, o més ben dit, tots aquells mestres interins que formem part d'una Borsa de treball de la Generalitat de Catalunya.

Cada dia que passa estic més indignada pel tracte que ens estan donant, ja que hem passat d'unes condicions mitjanament dignes a unes condicions precàries i deplorables. Milers i milers de mestres estem en una cua esperant a que ens donin feina, condicionats, lligats de peus i mans les 24h del dia i sense poder triar mínimament un lloc de treball.

Entre això i que el conseller d'educació ens va suprimir les places per poder optar a una plaça fixa, sembla que no tinguem cap mena de dret.

Per la conselleria d'educació serà una avanç important que haguem passat de convocar a centenars de persones en una sala mediocre a fer-ho a través d'un sistema informàtic, però he de recalcar que no només es tracta d'avançar a nivell tecnològic sinó també a nivell humà i actualment d'això en patim una gran mancança.

Penso que des de la Conselleria d'Educació se'ns estan torejant i que de cara als mitjans de comunicació queden molt bé els discursets formulats per tots ells, però no es tracta de quedar bé sinó d'aplicar contundentment allò que es diu.

A tot això a mi se'm queda una pregunta important que és:

"si després de tantes queixes que s'han presentat a les quals ni tant sols se'ls hi ha fet cas.... creieu que s'actuarà després d'haver-ho divulgat a través d'un mitjà d'informació com és la televisió???"

"Viure l'ara"

2009-08-29T10:48:00.009+02:00

Us adjunto aquest vers extret del llibre "Nuevos pensamientos para una vida mejor" perquè des del meu punt de vista, en poques línies, diu coses clau i importants:

"Practica la inacción.

Trabaja no actuando.

Degusta lo insípido.

Magnifica lo pequeño, acrecienta lo escaso.

Recompensa la amargura con dulzura.

Ve la simplicidad en lo complicado.

Encuentra la grandeza en las pequeñas cosas.

Afronta las dificultades cuando aún son asequibles;

haz grandes cosas cuando aún son pequeñas".

Què n'heu tret del vers?

"Aventura Neoyorquina!!!"

2009-08-19T13:02:00.099+02:00

6h del matí, acabo de fer els últims retocs a la maleta mirant de no deixar-me res essencial ni imprescindible. Finalitzada la revisió d’aquesta, l’agafo per emprendre el que serà un dels recorreguts més llargs i llunys de casa fins al moment.

Arribant a l’aeroport del Prat, els nervis es van apoderant poc a poc de mi, de les ganes que tinc ja de posar els peus en una ciutat com és Nova York!!!

Després de ves a saber quantes hores d’avió, on ja no saps on posar les cames, aterrem al JFK (John Fitzgerald Kennedy) International Airport, el més concorregut i conegut dels EEUU.

Digueu-me corqui, però només arribar a l’aeroport, el primer que vaig fer va ser sortir escopetejada per anar a buscar la maleta de la cinta transportadora i obrir-la, ja que la menda havia guardat quicos i arròs inflat dins de la maleta!!! Jajaja Sóc única en la meva espècie, oi? Doncs bé, quan la vaig veure per la cinta la vaig agafar i em vaig quedar perplexa de veure que enlloc de ser de color verd era negra de la quantitat de merda que porten aquests avions d’avui dia!!

En fi, ràpidament obro la maleta i com si fos una capsa d’aquelles que els hi dones corda amb una manivella i de sobte et surt disparat un pallasso d’aquells que et donen un ensurt de mort... doncs igual va passar amb la meva però amb la diferència que enlloc d'un pallasso va sortir disparat a pressió un dels meus tangues!!! Jajaja Aquestes coses només em poden passar a mi!

Només trepitjar Nova York em vaig quedar enlluernada de les llums i de l'ambient que es respira. Sens dubte podria dir que és “The city that never sleeps”!!!

A totes hores hi ha un barullo impressionant de gent de tota raça i cultura fent vida al carrer; al matí tothom va esmorzant el seu cafè de mida industrial tal i com estem acostumats a veure a les típiques pelis americanes; la gent té uns modals i una educació extrema ja que només donar-te un petit cop ja t’estan dient “sorry”; cada carrer fa el triple que aquí a Barcelona (dir que allà no són pomes sinó blocs o quadres); hi ha un control policial enorme pel que fa al tema de respectar les normes establertes ja siguin de conducció o de qualsevol altre cosa; tot està bé de preu menys l’aigua que és el que més car tenen; ....

Dit tot això, què us sembla si us penjo el petit reportatge fotogràfic que us he seleccionat amb la seva breu explicació?:

Creuant l'atlàntic per poder trepitjar terres neoyorquines!! (amb petites turbulències!)

Broadway de nit!

Rockefeller Center amb les seves gàrgoles característiques.

Vistes des del Rockefeller Center (pis 62 aprox.)

Qui s'ha deixat aquest maletí? jajaja :P

Escacs gegants enmig de Broadway.

Flatiron Building.

Zona 0.

L'única esglèsia que va quedar intacta després de l'atemptat i va ser el refugi de totes les famílies afectades!

L'estàtua de la Llibertat!

"Charging Bull", escultura en forma de toro que simbolitza l'optimisme, l'agressivitat i la prosperitat financera de Wall Street.

Travessant el pont Brooklyn.

En el Subway.

Homenatge a Michael Jackson a Harlem.

Central Park.

"Strawberry Fields", homenatge a John Lennon dins de Central Park.

D'això se'n diu una bona hamburguesa americana!

Interior del Hard Rock Cafe.

Quin és aquest musical?

Fum que surt de sota terra, concretament de les clavegueres, dels aires acondicionats i les calefaccions.

Senyals.

Aquesta és per ells l'amanida "Iceberg Wedge" en el restaurant Junior's. Quan me la van portar la meva cara era tot un poema. Avui dia a qualsevol se li diu cuiner!!

Edificis típics de pelis americanes.

Homenatge a una víctima d'accident en bicicleta.

Aparador típic a ChinaTown.

Potes de tortuga per vendre en el mercat xinès!!

Little Italy.

Galeria d'art d'en Dalí!

Boques d'incendis a cada edifici.

Botiga dels Yankees.

Navegant pel riu Hudson.

Bona manera de visitar la ciutat.

Els anomenats "Projectes" que vindrien a ser el que aquí anomenem "Pisos de protecció oficial".

Aixecant el cap per mirar al cel.

Mirada al buit des del pis 86 de l'Empire State on des d'aquí tot sembla insignificant!

Vistes des de l'Empire State en un dia de boira.

Dibuix fet amb guixos dins d'un Starbucks Coffee!

Ampliació d'un edifici (com que no són alts!!).

Típic camió dels gelats.

Misa Gospel a "New York United SDA Church"

"Casament Rubén&Sara"

2009-07-13T12:31:00.012+02:00

Ens trobem un 11 de Juliol a les 18h de la tarda en un pàrking de la finca “Mas de Sant Lleí”, disposades a gaudir del dia més important d’una de les nostres companyes i amiga de Psicopedagogia, la Sara. Aquest pàrking marcarà l’inici i el final de la nostra vetllada, eh nenis? Jajaja Si és que allà on anem… deixem petjada!

Bé, no cal que entri en detalls tampoc del que va passar només arribar al pàrking perquè sens dubte té tela!! Jajajaja Només diré que els cotxes són més útils del que semblen i que convé observar en deteniment el que ens deixen els amics perquè potser està defectuós!!! Jajaaja :P

Un cop reunides, ens vàrem dirigir al lloc on es celebrava la cerimònia per ajuntar als nuvis en una sola persona (metafòricament parlant).

Què puc dir de la cerimònia? Va estar repleta d’una màgia que es respirava en tot moment, plena de sentiments, emocions i sensacions. Tots els que acompanyàvem a aquesta futura parella, estàvem allà pendents en tot moment de cadascun dels seus gestos, moviments, de les seves mirades profundes d’enamorats, plenes d’intenció, amor, innocència,... però sobretot de positivisme i alegria. Quan va arribar el moment més important, la núvia (com no!) ens va premiar a tots amb el seu punt característic.... el seu riure que no podia faltar en una situació així!

Sortint d’allà, vàrem fer un previ abans del banquet amb tot de delicadeses fredes i calentes.

Abans d’entrar dins del saló, tal i com es procedeix en aquesta mena d’actes, els nuvis van estar aguantant allà amb la seva millor cara un continuo de fotos amb tots els familiars i amics que no volien marxar d’allà sense tenir un record de l’enllaç.

Posteriorment, tots vàrem començar a entrar dins del saló, buscant cadascú la seva respectiva taula (que no era massa difícil de trobar gràcies al detall que van tenir els nuvis amb tots nosaltres) i allà es va iniciar el nostre catxondeo privat amb el nostre cambrer, en Rafa, que en tot moment ens va estar donant corda de mala manera fins al punt que va liar la troca tirant un got d’aigua al mig de la taula, on casualment estaven els bolsos i més concretament el d’una de nosaltres que ja estava bastant de “pega”!! jajaaja

Va ser un sopar d’allò més divertit amb música que acompanyava cada moment important i que ens animava més del que ja ho estàvem.

Pel que fa al tema de moure els tovallons, he de dir nenis, que ja cal que fem pràctiques a casa perquè en el proper casament no se’ns quedi enroscat al braç!!! Jajaja :P

En acabar el sopar i després de tota la festa, nosaltres que som d’allò més discretes i que sempre passem desapercebudes, vàrem arreplegar tots els centres de taula que quedaven!!! Jajaja No podem sortir de casa!

Bé, ja per finalitzar, ens vàrem esperar a que els nuvis marxessin amb la seva limusina i com que no en teníem prou amb tot el viscut, un cop vam arribar al magnífic pàrking, vam estar allà de xerrera i catxondeo amb 4 nois anomenats: Oliver, Cristian, Ro i Joni àlies el “Gambi”!!!! jajaaaja

Aquí us deixo amb un mini reportatge d’aquest gran esdeveniment:

P.D: ENHORABONA!!! Us desitjo de cor, tot el millor!!

P.D2: Qui serà la propera??? jajajaja :P

"27è Clar de Lluna"

2009-07-05T11:36:00.006+02:00

Ens trobem un any més a principis de Juliol amb moltes ganes i preparats per gaudir del Clar de Lluna que enguany ja és la seva 27ª edició on s’ha inscrit un nombre elevat de participants.

El Clar de Lluna és una caminada o cursa mixta nocturna de 10 km aproximadament, feta per asfalt (20%), pista o camí de terra (80%) que organitzen el grup “Amics de les Marxes de Santa Maria de Palautordera”.

Dins del recorregut, que en tot moment està il·luminat per la claror intensa de la lluna, trobes 3 avituallaments per poder recuperar l’energia per la resta del trajecte.

L’hora de sortida és a les 22h de la nit, tot just quan la torxa arriba a la plaça de la vila.

La durada de la cursa la marques tu mateix amb el ritme que portis, però en 2 hores aproximadament es pot realitzar.

Per qui no ho hagi fet mai, jo li recomano perquè és una bona experiència!!

"Lunes al sol"

2009-06-03T17:58:00.012+02:00

Un any més hem començat a fer els anhelats "Lunes al Sol" i per no baixar el nivell dels anteriors, els hem estrenat anant a fer un recorregut diferent, amb pícnic inclòs (s'haurà de millorar per això, eh? jajajaja), per la magnífica Costa Brava!!

Aquí us deixo un recull de les millors imatges captades. Espero que us agradin!!

"Unidad Paradójica"

2009-05-30T18:42:00.015+02:00

A continuació us posaré un vers, extret d'un llibre anomenat "Nuevos pensamientos para una vida mejor", que des del meu punt de vista dona peu a pensar. Ja em direu què us sembla o què us suggereix, eh?.

"Bajo el cielo, todos pueden ver la belleza como belleza;

pero sólo porque existe la fealdad.

Todos pueden reconocer lo bueno como bueno,

pero sólo porque existe la maldad.

El ser y la nada se generan el uno al otro.

Lo difícil nace de lo fácil.

Lo corto define lo largo, lo bajo lo alto.

El antes y el después se suceden entre sí.

El sabio vive sin tapujos, con aparente dualidad

y paradójica unidad.

El sabio puede actuar sin esfuerzo

y enseñar sin hablar.

Nutriendo las cosas sin poseerlas,

trabaja sin buscar recompensa;

compite sin perseguir resultados.

Una vez terminado el trabajo, no se piensa más en él.

Por eso dura eternamente."

“TRACES - Les 7 doigts de la main”

2009-05-16T13:32:00.013+02:00

Diumenge passat vaig anar al teatre Tívoli a veure: “TRACES - Les 7 doigts de la main”.

És un espectacle realitzat per 5 joves plens d’energia, entusiasme, inquietuds, pors, dubtes, ... i tots aquests sentiments/pensaments ens els transmeten a través d’una música seleccionada especialment per despertar els nostres sentits, amb elements acrobàtics, de circ, urbans (skateboard, bàsket) i fins i tot abarcant la dansa contemporània o la il·lustració.

Durant tot l’espectacle ens donen a entendre la importància del temps que marca les nostres curtes vides (amb el so d'un rellotge que pot representar el batec del cor), remarcant en tot moment lo efímera que és la vida (amb el visionat en directe, marcant l'inici i final de tota l'obra, que no deixa de ser una metàfora del naixement/mort) i resaltant el fet de viure-la de manera intensa i al límit/màxim. Cada dia que passa és un dia menys que tenim per aprofitar l’oportunitat que ens han brindat i per tant sinó som capaços de dirigir la nostra vida cap al camí que volem... malgastarem i desaprofitarem aquest temps que passa a marxes forçades sense que el veiem.

A més a més, també emfatitzen la importància de donar passos segurs i fermes a la vida però sempre arriscant una mica per aconseguir allò que volem.

Si teniu l’oportunitat d’anar a veure aquest espectacle abans de que s’acabi... sortireu sense paraules degut a la força que transmeten aquests 5 joves en tot allò que realitzen.

Sens dubte deixen una petjada positiva.

*Aquí us deixo el link perquè us en feu una lleugera idea:

http://traces.7doigts.com/es/index.shtml#clip2fl

(heu d'anar a l'apartat de vídeo i clikar sobre la "promo")

"La primavera"

2009-05-03T12:43:00.003+02:00

Diuen que una flor no fa estiu, ni dues primavera.... però amb totes aquestes que us mostro, jo crec que fan una primavera ben bonica, oi?

Quina és la finalitat de la nostra existència?

2009-04-29T18:11:00.002+02:00

Suposo que no dec ser la única persona que alguna vegada s’ha preguntat quina és la finalitat exactament de la nostra existència.

No sé si dec ser massa reflexiva… però el que sí que és cert és que aquesta pregunta precisament ja m’ha sorgit unes quantes vegades al llarg del meu curt trajecte de vida.

Quan em ve al cap tal pregunta, m’entra a vegades un sentiment d’incertesa i de tristor perquè quan analitzo la vida fredament, m’ho miro primerament des d’una visió totalment negativa, és a dir, naixem i al llarg de la nostra vida hem d’assimilar la pèrdua de tots els éssers estimats, moltes persones viuen sempre passant penúries, treballem infinitat d’hores per poder viure en unes condicions mitjanament dignes, vivim lluitant moltes vegades per aconseguir allò que desitgem i la majoria de vegades ni tan sols ens hi acostem,… i un llarg etc.

El que està clar és que no em puc mirar les coses des d’aquest prisme, així que quan m’obligo a girar-lo… acabo arribant a la conclusió de que la finalitat de la nostra existència és viure una aventura continuada on tots estem pujats en una muntanya rusa que va fluctuant i en les baixades és on hem de saber extreure tots els ensenyaments essencials per poder-los aplicar de manera productiva en d’altres baixades que tinguem al llarg del nostra aventura humana. Evidentment com a tota aventura, hem de tenir molt present el temps ja que cada segon que passa ja no el podem tornar a recuperar. És millor que ens poguem penedir sempre d’allò que hem fet i no d’allò que volíem fer i que no ho hem fet mai.

No hem d’oblidar mai que la vida sempre ens presenta diferents camins per poder escollir, això sí, aquests camins sempre estan plegats de pedres que hem de saber saltar!!.

Així que ja ho sabeu, hem de viure el present i aprofitar-lo al màxim perquè només tenim l’oportunitat de viure aquesta aventura una vegada a la vida i penso que com més coses arribem a realitzar, més satisfets i orgullosos estarem de la nostra curta però intensa experiència.